La regidora Janet Sanz és una de les figures clau dels comuns i del govern d’Ada Colau. Procedent de les joventuts d’ICV, relliga el passat i present d’aquest espai polític. No poques vegades se l’ha assenyalat com a potencial successora d’Ada Colau, una pregunta delicada que la tinenta d’alcaldia procura sempre respondre únicament amb elogis a l’alcaldessa. Pilota una àrea clau de l’executiu, urbanisme, que s’ha fet present durant la pandèmia a través d’actuacions “tàctiques” molt debatudes. En complir-se l’equador de mandat, rep al TOT Barcelona al seu despatx per parlar dels temes candents avui a la ciutat i del seu futur personal.
La pandèmia ha acaparat els dos primers anys de mandat. I, amb ella, l’urbanisme tàctic de la seva tinença. Hi ha el risc que aquestes polèmiques eclipsin la resta d’actuacions del govern i en particular dels comuns?
L’acció de govern des de fa 6 anys se centra en la transformació innovadora de la ciutat. Volem una Barcelona saludable i habitable per a tothom, i això vol dir respirar un aire net per exemple. Sempre ha estat un element central. Per un costat, actors privats sota lideratge públic fan transformacions econòmiques d’alt valor afegit, com la de la Mercedes o del 22@. Per altra banda tenim les actuacions públiques, amb la proposta claríssima de Superilla Barcelona. Utilitzem l’urbanisme tàctic per demostrar que els carrers poden ser d’una altra forma. Però després ve l’actuació definitiva per canviar el model de ciutat. És així com veurem aquest mandat ja una Via Laietana millor, una Meridiana millor, una Diagonal millor… Millors vol dir de futur, del segle XXI, amb materials nous i sostenibles i més verd. I beneficiarà els veïns i també l’activitat comercial.
Una característica clau de l’urbanisme tàctic és que és reversible. A Via Laietana per exemple costa molt veure un vianant usant el mini carril groc en calçada, tot i que sigui una ampliació de vorera. És un indicador de fracàs? S’ha d’eliminar?
Utilitzem aquestes intervencions per fer proves abans de gastar els milions d’euros que costa fer-ho definitiu. Tant Pelai com Consell de Cent són espais que sí que s’usen amb intensitat. Ho diuen les dades i ho he vist jo mateixa. A Via Laietana sí que és veritat que l’actuació tàctica ha demostrat que necessitem un carril bici: hi ha hagut una apropiació d’aquest espai groc per part dels ciclistes. Perquè realment necessites una gran valentia per circular pel mig, és un espai molt poc amable! En canvi ha posat de manifest que els vianants necessiten una vorera definitiva. En conclusió, l’urbanisme tàctic aquí ha demostrat que la reforma que volem fer a Via Laietana és urgent i s’ha de fer. I aquest mandat n’iniciarem les obres.
El cost de les actuacions tàctiques ha generat crítiques de l’oposició i una certa sorna ciutadana, perquè són força milers d’euros pel que molts veïns perceben com només “pintura” de colors a l’asfalt. No es podia abaratir més?
Quan una administració fa una actuació els costos són públics i consultables. La ciutadania que va a consells de barri i processos participatius ja està familiaritzada amb aquests preus. L’important, però, és que no són despeses en va. Tota inversió que hem fet per transformar la ciutat, sigui provisional o definitiva, és útil perquè la gent la pot usar des del minut zero. Els gairebé 30 km nous de carril bicicleta que hem fet ara en pandèmia estan en funcionament, són una peça més de la xarxa. I n’hem abaratit el cost: fins ara ens sortien més cars! Hem vist que podíem usar pintures més evidents i clares, diferents tipus separadors… El mobiliari urbà és efímer i cal estudiar els millors instruments a cada moment.
Aquest dijous Ada Colau ha presentat els nous prototips de terrassa provisional, per fer desaparèixer els controvertits new jerseys grocs de formigó.
És una inquietud que ens havien fet arribar els restauradors, com millorar l’experiència d’estar en una terrassa situada en una calçada. Hem guanyat espais nous sense haver triar entre vianant i terrassa. I això ha permès mantenir llocs de treball i una activitat econòmica característica de la ciutat, però ara hem de fer que puguin ser definitives. Les propostes són de diferents materials, com fusta o PVC, i ara les testejarem per veure quines van millor a cada lloc. Perquè no és el mateix posar-ne en un carrer de l’Eixample que del Poble-Sec, que és més estret. A més varien els preus i, com que els han d’assumir els restauradors, hem de ser sensibles a la cerca dels materials més econòmics. I amb el mínim de petjada ecològica, també. El període de testeig ja ens permet treure new jerseys i pals grocs en algunes terrasses que els tècnics han seleccionat. I després començarà la implantació arreu. Les més de mil terrasses que hem creat de nou en calçada han vingut per quedar-se, si els restauradors ho volen.
Aleshores Barcelona acabarà el mandat amb força més terrasses que el 2019… Just ICV havia criticat molt a Xavier Trias per incrementar les llicències de terrassa. I també hi ha grups de veïns que consideren que n’hi ha massa.
Bcomú sempre hem defensat que l’espai públic ha de prioritzar el pas lliure del vianant, que no tingui impediments si va amb un cotxet o cadira de rodes per exemple. I per tant, calia anar buidant les voreres d’elements que dificultessin el pas natural. Ara estem fent compatible això amb mantenir l’activitat econòmica dels bars i restaurants, que generen ocupació i preserven la seguretat. I hem d’aconseguir un respecte clar de la convivència, perquè fins fa uns anys en determinades zones de la ciutat el problema és que no es complien límits ni horaris. S’ha fet un exercici de diàleg amb els restauradors per tenir uns acords ferms i que es compleixin.
Perquè quedi clar: la gran majoria de les terrasses que hi ha avui a Barcelona es quedaran?
Les noves en calçada sí. Les ampliacions en vorera no: tornarem a la situació prèvia, perquè es van fer per mantenir les taules que ja existien. No han crescut en places, només s’han distanciat. On s’ha crescut és a la calçada i això sí que es mantindrà quan acabi el Covid. Ara bé, també hi haurà alguns casos que s’hagin de valorar. Als comuns ens agrada la diversitat d’usos: tu avui a Sant Antoni pots seure en un banc o en una terrassa. Molts cops el que s’havia fet era privatitzar espai públic sense comptar que tinguessis també un banc on seure.
Aeroport: el món econòmic urgeix les administracions a acceptar l’ampliació, a la que són reticents tant els comuns com el Govern català. Els experts consultats diuen que sobretot faria guanyar capacitat en hores punta, les que més trien congressistes i perfils business, mentre que els turistes de baix cost si els convé volen de matinada. Sense l’ampliació ens arrisquem a més turisme de baixa qualitat?
El debat ampliació sí o no és antic i té poc recorregut. Així ens equivocarem. Hem de valorar moltes coses i per això celebro que la Generalitat creï una taula per parlar de tot el sistema aeroportuari català. Durant molts anys a l’Estat han proliferat aeroports pel territori i hem de poder-los usar amb plenitud i amb bones connexions ferroviàries. La posició de l’Ajuntament de Barcelona fa compatible economia i ecologia. Clar que hem de millorar la infraestructura de l’aeroport, no ho discutim! Però totes les millores que hagin de venir, siguin una ampliació o connexions o reducció de vols curts, s’han de poder posar sobre la taula.
El soci de govern municipal, el PSC, no ho veu gens així. Jaume Collboni està 100% alineat amb la proposta d’AENA, de fet.
És trampós dir: “Volem fer l’ampliació però ja sabem que potser Europa ens dirà que no”. On està el debat seriós? Al president d’AENA li demano que vingui amb tota la informació de totes les opcions. I que, amb la inversió que vol fer, pensem què li cal al conjunt aeroportuari. El compromís d’AENA ha de ser amb Catalunya. Tenim formes més sostenibles de fer millores. Hi ha una emergència climàtica, eh? No n’hi ha prou amb posar-se un pin a l’americana.
La discrepància amb el PSC no s’atenua i AENA ha imposat donar una resposta abans de l’estiu. Això pot generar una fractura interna com la de l’Hermitage?
Són coses diferents. Per començar, tant el PSC com nosaltres som conscients que tenim un aeroport de primera. Que això a vegades se’ns oblida! Ja acull 53 milions de passatgers: no és un aeroport provincial, sinó el 7è europeu, per sobre de Roma. Ara se’ns proposa arribar als 70 milions de passatgers amb tot el que això implica. I d’altra banda, no hi ha cap dubte que el govern municipal és estable. Poden haver-hi matisos en alguns temes… Només faltaria! Som dos partits diferents. Però tenim un acord de govern i un full de ruta. Des de la normalitat, abordem aquest i altres debats. No estic preocupada, ens acabarem entenent.
Una altra infraestructura clau i de futur incert és l’Estació de França. El govern municipal ha expressat que prefereix que mantingui l’ús ferroviari. En què es pot especialitzar, un cop entri en funcionament la Sagrera i perdi gran part dels serveis actuals?
Amb l’equip de Rodalies de l’Estat i amb Adif hem d’estudiar la funcionalitat d’aquesta peça, que pugui ser espai d’arribada de trens, de manteniment, oferir més capacitat a la xarxa… L’Estació de França no es pot pensar en solitud. Té molta relació amb 3 actuacions que s’han de fer aviat i que costen pocs diners en comparació amb les xifres pròpies de les inversions ferroviàries: la ròtula de Montcada, la de l’Hospitalet i la millora d’andanes a Plaça Catalunya i Arc de Triomf. Només amb això ja doblem la capacitat actual i podem arribar a multiplicar-la per 4. Aquí França és importantíssima per generar nous trens. Estem treballant-hi.
Però hi haurà una decisió presa abans d’inaugurar la Sagrera?
Tindrem la decisió de com transformem els entorns i com garantim la connectivitat de la Ciutadella amb el mar. El parc hauria de poder-se imaginar arribant al mar: s’ha de trobar una forma que alhora garanteixi la funcionalitat de l’estació. És compatible, no en tinc cap dubte.
Adif té una parcel·la edificable just davant de la Ciutadella i l’ha anat buidant de càrregues de forma unilateral, com si se’n volgués desfer. Sap quin destí tindrà?
No ho tenim concretat. Estem traslladant a Adif el nostre projecte de Ciutadella del Coneixement: volem que totes les peces disponibles en aquesta zona acabin sent espais de recerca i innovació. Com hem fet a través de l’acord amb CSIC i UPF pel Mercat del Peix. No hi ha tantes altres parcel·les, per això li demanem a Adif que posi les seves a disposició dels centres científics que hi ha a l’entorn.
Un altre gran pla de transformació que ha quedat eclipsat per la pandèmia és la creació d’un minibarri al voltant del pavelló 2 de la Fira de Barcelona, al carrer Lleida. Veurem novetats aquest mandat o la crisi ho ha deixat sense pressupost?
Veurem el que ja teníem planificat, un procés participatiu. Començarà a la tardor. També hem d’anar desenvolupant els acords inclosos al protocol d’ampliació firal: com millorar els pavellons del recinte i també fer equipaments i habitatge públic. Jo no diria crear un minibarri sinó complementar el Poble-Sec i que lligar-lo amb la Font de la Guatlla, perquè ara la Fira talla el pas entre els dos barris. Obres no en veurem aquest mandat, però calen requalificacions urbanístiques prèvies i el meu objectiu és que això sí que ho poguéssim deixar tancat.
El pacte entre Ajuntament i propietat per reinventar les Tres Xemeneies del Paral·lel no avança. Què demana el consistori, que el promotor no vulgui donar?
Seguim en converses. Com passa amb l’Espai Barça, la Sagrada Família o la Mercedes, es tracta d’una peça emblemàtica. I compartim que necessita una intervenció, però la ciutat hi ha de guanyar. Sinó només serien uns promotors que compren una parcel·la per especular. L’especulació es desfà amb allò que li retornes a la ciutat. Si l’Ajuntament et canviem l’ús d’un espai i això et genera molts anys de beneficis, tu què ofereixes a canvi? En aquesta zona necessitem cultura, habitatge públic o assequible i una transformació urbana que millori l’entorn. Els promotors ofereixen el que fixa la llei, que és el 10% de l’aprofitament urbanístic. És legítim, clar. Però jo també puc requalificar la parcel·la i fer que sigui tota per habitatge públic… Els usos actuals no valen pràcticament res i volen que ho convertim tot en terreny d’oficines. A canvi del 10% que marca la llei segur, només faltaria, però què més?
La segona meitat de mandat fa baixada i posa a l’horitzó les eleccions municipals de 2023. On es veu el proper mandat?
Aquest exercici de política-ficció sempre em costa molt. Em veig arribant fins al 2023 després de dos anys més de treball intens, que em fan molta il·lusió. Ara em plantejo això. El projecte de BComú i treballar colze amb colze amb l’alcaldessa és un privilegi que he pogut gaudir 6 anys, que segurament acabaran sent 8. I a partir d’aquí tot està obert.
Si el partit li demanés i sobretot l’alcaldessa, perquè no ella finalment no es presentés, vostè estaria disposada a ser alcaldable?
Ui, això són debats que ara no em plantejo. Com a regidora d’urbanisme tinc molta feina fins 2023! I estic ja molt contenta de tenir aquesta oportunitat.
32 
