Adif tira pel dret i prepara la supressió de dues vies de l’Estació de França, sense que estigui resolt oficialment el futur d’aquest enorme cul-de-sac ferroviari. El Pla de Rodalies 2020-2030, recent presentat, no va aclarir si l’Estat vol mantenir o eliminar aquesta infraestructura un cop s’estreni la Sagrera. Va avançar, això sí, que perdrà serveis en favor de Montcada. Una setmana després de la presentació, Adif fa una passa més i torna a deixar en entredit l’estació amb una licitació per aprimar-ne la platja de vies.
L’encàrrec, valorat en 47.600 euros, consisteix en redactar un projecte de supressió de dues vies dedicades a l’estacionament de trens. Es tracta de les vies auxiliars C5 i C4 que hi ha al costat del passeig Circumval·lació. No arriben fins a les andanes, sinó que acaben uns metres abans de l’entrada de l’estació i s’usen per aparcar trens que no tenen cap altre lloc on ‘dormir’ dins la ciutat. D’aquí uns anys aquests combois disposaran d’un estacionament alternatiu i més pràctic a Sant Andreu, gràcies a obres derivades de la futura estació de la Sagrera.
El plec de condicions delata que Adif ja fa més d’un any que vol fer aquesta retallada a l’estació: el document tècnic està firmat amb data d’octubre de 2019. No obstant, la licitació no s’ha publicat fins ara. Admet ofertes fins al 13 de gener i el treball s’ha d’entregar en 4 mesos. El desmantellament proposat, especifica el plec, “s’ha d’entendre com uns mínims” i podria ser ampliat en documents posteriors.
Oportunitat per la Ciutadella?
La importància de la licitació, però, no rau en les dues vies auxiliars sinó en la seva ubicació. L’Ajuntament de Barcelona fa anys que ambiciona guanyar-li terreny a la platja de vies per ampliar el parc de la Ciutadella. El desmantellament d’aquestes dues vies obre una finestra d’oportunitat per fer una primera expansió del parc, desplaçant el passeig de Circumval·lació uns metres cap al mar.
Fins ara l’Estat espanyol, propietari del sòl ferroviari, ha evitat comprometre’s a cedir l’espai. De fet, la licitació d’Adif ignora completament al consistori i la proximitat del parc: ni una menció a cap dels dos en cap dels documents sobre el projecte. Actualment una tanca precària separa el trànsit dels terrenys ferroviaris, situats a una cota lleugerament més baixa. Entre les dues vies a desmantellar i el carrer, a més, hi ha una franja de vegetació assilvestrada i un aparcament d’Adif a l’aire lliure, que també podrien ser candidats a un nou ús més profitós per la ciutat.
El Zoo, l’altra muralla
Un element advers, però, és que tot el passeig Circumvalació limita amb el Zoo de Barcelona i no pas amb la zona verda pública, que és la que pateix una major densitat d’usos i afluència. Així, si finalment el parc li guanya espai a les vies qui en sortiria beneficiat més fàcilment és el zoològic i caldria reobrir l’espinós debat sobre el futur de l’equipament. Per connectar els jardins públics i l’espai ferroviari conquerit caldria obrir un complicat passadís a través del Zoo.
De fet, el zoològic ja té previst fer obres aviat a la zona més propera al passeig. Just davant les capçaleres de les dues vies que Adif vol suprimir hi ha l’antic Aquarama –on vivia l’orca Ulisses als anys 80– i el delfinari –buit de dofins des del juliol–. L’Ajuntament preveu enderrocar l’Aquarama durant la segona meitat de 2021 per fer-hi una instal·lació comodí que aculli espècies afectades per les obres de modernització del recinte. En canvi el delfinari es reciclaria com a dipòsit per a l’aigua freàtica usada en el manteniment del zoològic.
Restes arqueològiques
Com en la majoria d’obres a Ciutat Vella, la supressió de les vies ha de tenir en compte la possibilitat que emergeixin restes arqueològiques. Adif ho adverteix ja a la licitació, que avança que “previsiblement” es trobaran vestigis del Rec Comtal i una muralla defensiva del fortí borbònic de Don Carles, dissenyat com a complement de la ciutadella militar després de 1714.
Així, el projecte ja ha d’incloure una excavació longitudinal de mig metre d’ample i 6 de profunditat. Si no apareix res, es taparia de nou. Si afloressin restes, es faria un projecte d’intervenció arqueològica per valorar l’abast i l’estat de conservació i poder decidir com s’urbanitza el nou espai. L’empresa adjudicatària també ha de preveure ja com quedarien els desviaments de la resta de vies i tot el cablejat aeri que ara hi ha a la zona.
Parcel·la edificable
Els plànols del contracte d’Adif també posen sobre la taula un element que pot convertir-se en motiu de topada política: una llaminera parcel·la edificable. A diferència de l’entorn immediat de l’estació, que és sòl per a equipaments, i de l’espai central qualificat de zona verda, al final de la platja de vies hi ha un terreny ampli on s’hi pot construir i per tant amb un valor de mercat molt més elevat.
Té forma de triangle rectangle i havia acollit tasques de manteniment, tot i que avui per avui l’única senyal d’activitat són els cotxes que fan servir l’esplanada com a aparcament informal. Fa d’avantsala dels túnels del ramal ferroviari soterrat que puja cap a Glòries en direcció a Granollers. Sobre el calaix de vies hi ha una plaça dura i una àrea de gespa –ambdues força degradades– que donen continuïtat al Parc de Carles I de davant de la UPF.
L’aprofitament d’aquesta parcel·la al costat de les vies no ha format part fins ara del relat municipal sobre l’ampliació del parc. Si l’Estat vol treure’n rendiment sense dificultar l’ampliació del parc, podria pactar una permuta. També pot, és clar, tirar pel dret subhastant la peça sense preguntar. Consultats per aquest diari, ni Adif ni l’Ajuntament s’han pronunciat sobre el futur de l’estació i entorn.
Precisament Barcelona ha viscut aquesta tardor dos conflictes per terrenys estatals que l’Ajuntament volia rebre cedits i que han acabat privatitzats. El cas més sonat va ser la subhasta dels locals d’oci nocturn del front marítim, que aquest octubre es va adjudicar majoritàriament l’Hotel Arts. Al novembre es destapava una altra venda estatal polèmica a Sant Andreu: el Consorci de la Zona Franca va adjudicar un terreny de les Casernes a la funerària Mémora per fer-hi un tanatori, d’esquenes als veïns i a desgrat del consistori.
L’Estació de França ja té un precedent de parcel·la ferroviària edificada. Es tracta dels grans blocs de color blanc de Sacyr Vallehermoso a la cantonada de Pla de Palau i doctor Aiguader, on hi ha el Baluard del Migdia. En aquest solar hi havia hagut l’anomenada Estació de Rodalies, construïda el 1964 i enderrocada el 1993 en clausurar el ramal de Marina per construir la Vila Olímpica. No seria, doncs, el primer pelotazo immobiliari a la zona.
