La decadència del parc de la Ciutadella, de nou al punt de mira per la palmera caiguda

El parc més emblemàtic de Barcelona té pendent una reforma des de fa 5 mandats | Colau va prometre un nou pla el 2018

El parc de la Ciutadella està en decadència i l’accident mortal aquest dimarts per la caiguda d’una palmera posa de nou el focus sobre aquesta gran àrea verda al cor de Barcelona. La incertesa sobre per què ha cedit de cop l’arbre ha portat a l’Ajuntament a tancar tot el parc per estudiar una a una les palmeres de la zona. L’oposició ha demanat explicacions al govern municipal i li ha recordat que la reforma integral del parc és una vella assignatura pendent. Fa 5 mandats –amb alcaldies de 3 colors polítics diferents– que la Ciutadella espera un rescat que mai arriba. Amb el pas dels anys i les crisis, la degradació s’ha accelerat. I el que és pitjor, el gran revulsiu sense data ha frenat l’alternativa més realista de fer-hi millores provisionals poc a poc. 

L’Hivernacle abandonat des de fa 15 anys, les gespes erosionades del carrer Pujades o els murs de xiprer desfets davant del Parlament són alguns exemples de l’envelliment vegetal i patrimonial del parc més emblemàtic de la ciutat. També urgeix la rehabilitació de l’antic museu Martorell i del Castell dels Tres Dragons, icones de l’origen científic d’aquest parc nascut amb l’Exposició Universal de 1888.

Tant Barcelona en Comú com el PSC portaven al seu programa electoral la revitalització de la Ciutadella. L’acord de govern firmat el juliol de 2019 incloïa com un dels objectius del mandat “promoure un campus de recerca dins del Parc de la Ciutadella i el seu entorn, a partir d’un pla de reconversió d’equipaments i activitats que permeabilitzi la connexió amb el front litoral”. En l’accidentat primer any de mandat no hi ha hagut novetats sobre el futur del parc. L’accident d’aquest dimarts podria ser decisiu per posar fil a l’agulla.

Petites obres al pati d’armes

Aquest estiu ha començat la primera reparació en anys. Una intervenció pal·liativa que renova per fases la plaça d’armes o plaça Joan Fiveller, situada entre el gran llac central i el Parlament de Catalunya. Les obres, que va avançar el TOT Barcelona, han començat amb mig any de retard per la pandèmia i les destrosses del temporal Glòria. Les tanques municipals informen que duraran fins al juny de 2021.

Obres pal·liatives al Parc de la Ciutadella, aquest agost / MMP
Obres pal·liatives al Parc de la Ciutadella, aquest agost / MMP

L’ampliació impossible

En canvi, no hi ha data prevista per a la resta de treballs que el parc necessita, ni encara menys per a l’ambiciosa ampliació cap al mar que va presentar el govern d’Ada Colau. El maig de 2018 va anunciar que plasmaria el futur del parc en un nou Pla Director: havia d’estar redactat aquell desembre però no se n’ha sabut res més en els 2 anys transcorreguts. El govern municipal tampoc ha donat cap nou detall sobre el pla en la roda de premsa d’aquest dimarts sobre l’accident.

Els dos anteriors plans directors (2003 i 2012) tampoc es van arribar a executar. De fet, el parc ha protagonitzat des de 1996 una trentena de plans de millora parcial o total i només 4 han prosperat. La poca predisposició de l’Estat a cedir la platja de vies rere l’Estació de França torpedina el projecte, així com les crítiques ecologistes al desmantellament d’aquest actiu ferroviari infrautilitzat. 

Reptes de futur que preveia resoldre el Pla Director de la Ciutadella anunciat el 2018 / Ajuntament de Barcelona

La incertesa sobre el Zoo de Barcelona també havia obstaculitzat durant anys el redisseny del parc, però aquest impediment va quedar resolt el maig de 2019. L’aprovació del nou Pla Estratègic del Zoo blinda la continuïtat de l’equipament a la Ciutadella i fa possible començar a buscar solucions urbanístiques per obrir els murs del perímetre cap a la Barceloneta i cap al carrer Wellington. 

Un parc estressat

Les 17,42 hectàrees del parc acullen actualment una densitat d’usos molt alta: museus de ciències naturals, gespes sempre plenes de gent, el Parlament de Catalunya, una escola i un institut públics, una església militar, espais esportius, un llac i una cascada, escultures… Esponjar el parc qüestiona la continuïtat de tants usos heterogenis i demana una gran inversió. 

En els darrers anys el consistori ha reduït els actes públics al parc –com fires o festivals–, però l’ús ciutadà individual és molt elevat. Segons un estudi de Barcelona Regional de 2016, més de la meitat dels usuaris del parc són barcelonins de barris allunyats del parc, mentre que un 31% són estrangers –visitants o residents– i només un 10% són veïns de l’entorn. 

Més informació

Nou comentari