La rehabilitació del Museu Martorell, primer pas per posar fi a la decadència de la Ciutadella

L'Ajuntament reserva 4,45 milions d'euros als pressupostos del 2020 per a millores al parc i busca com ampliar el Castell dels Tres Dragons

L’Ajuntament de Barcelona lentament torna a mirar cap al parc de la Ciutadella, que porta anys de decadència. A l’espera d’una ampliació promesa que no arriba, els dos museus de ciències naturals que hi ha al recinte inicien els tràmits per a una intensa rehabilitació. L’històric Museu Martorell acollirà una nova exposició permanent i un centre de documentació de referència sobre la natura. Les col·leccions de geologia que ha custodiat des del 1924 es guardaran al Castell dels Tres Dragons, que l’Ajuntament de Barcelona estudia com ampliar.

El pla municipal és convertir el Castell en la seu científica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i fer-lo créixer sense alterar l’arquitectura modernista de Lluís Domènech i Montaner. Tant el Martorell com el Castell porten nou anys tancats al públic, però amaguen a l’interior molta activitat de recerca i divulgació.

El primer pas és una licitació que ha llançat l’empresa municipal BIMSA aquest Nadal per a la redacció de l’avantprojecte de rehabilitació integral del museu. El valor estimat del contracte és modest (388.828,65 euros sense IVA) però engega la maquinària burocràtica per a la transformació dels dos edificis científics del parc.

Caldrà encara una segona fase del concurs públic per al projecte executiu de rehabilitació i adjudicar les obres, valorades en 1,88 milions d’euros. Segons ha pogut constatar el TOT Barcelona, l’Ajuntament ha reservat per a millores al Parc de la Ciutadella un pressupost de 4,45 milions d’euros, que ja consten al Pla d’Inversions Municipals pel 2020.

Ara sí

“Ara tenim un any per buidar el Martorell i condicionar el castell per acollir les peces”, detalla al TOT Barcelona la directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Anna Omedes. “El projecte definitiu de les obres pot estar llest a finals d’any i que les obres comencin durant el 2021”, avança. “Si no hi ha entrebancs, l’edifici rehabilitat obrirà abans que acabi el mandat; és un calendari justet però possible”, confia.

Ala esquerra del Museu Martorell, on s'ubicarà l'exposició permanent / MMP

Ala esquerra del Museu Martorell, on s’ubicarà l’exposició permanent / MMP

Fa una dècada que lluita per aquestes obres i, assegura que, “per primer cop”, li fa l’efecte que prosperaran: “Quan es va projectar el Museu Blau del Fòrum ja es van dibuixar els nous usos de cada edifici, però els canvis de governs i de prioritats van deixar el projecte en stand-by, recorda. Omedes no es va rendir i va fer redactar un primer projecte. I les goteres de l’any passat a causa d’un temporal van acabar de conscienciar l’Ajuntament de la urgència de restaurar els dos edificis. “Ara sí que tinc esperança!!”, diu rient.

En els anys de més incertesa, es va arribar a sospesar que la seu científica del Museu de Ciències Naturals es traslladés a un solar del Fòrum per destinar l’imponent castell modernista a altres usos culturals, com una casa de la literatura infantil. Finalment s’ha descartat i els dos edificis podran seguir consagrats a la divulgació científica, que de fet va ser l’ús primigeni del parc. “La ciutat vol que aquest edifici jugui un paper a la Ciutadella i el parc torni a lluir, no té sentit que marxem del parc perquè justament li donem sentit”, sosté convençuda Omedes.

El primer museu

La divulgació científica va ser la llavor de la Ciutadella i el Martorell, el primer edifici de la ciutat construït expressament com a museu. El va inaugurar el 1882 l’alcalde Rius i Taulet i des de l’any 2000 forma part de la xarxa de centres del Museu de Ciències Naturals, que inclou el Museu Blau i el Jardí Botànic de Montjuïc. L’estructura de l’edifici es preservarà, perquè està catalogat com a patrimoni.

La nova sala d’exposicions ocuparà tota l’ala esquerra i serà de pagament. Mostrarà com Barcelona i Catalunya han explicat la ciència al llarg dels segles, des dels gabinets de curiositats renaixentistes fins als museus d’història natural dels segles XIX i XX amb animals dissecats, passant per les expedicions científiques colonials o l’exploració del territori proper. “La Natura no parla per ella mateixa, són els humans els que l’han feta parlar”, reflexiona la proposta museogràfica preliminar, elaborada per José Pardo Tomás el 2010.

Esquelet de l'elefant L'Avi, al vestíbul del Castell dels Tres Dragons / MMP

Esquelet de l’elefant L’Avi, al vestíbul del Castell dels Tres Dragons / MMP

A més el nou museu incorporarà un espai d’interpretació del Parc de la Ciutadella i reaprofitarà les vitrines amb més valor històric per recrear com era el Museu Martorell durant els anys 20 del segle XX. “Al Martorell és on tot comença i hi recuperem l’esperit romàntic de quan va obrir”, detalla Omedes, que recorda que algunes peces ja no van anar al Museu Blau el 2011 perquè es reservaven per al futur Martorell rehabilitat.

Entre les més emblemàtiques que s’exposaran hi ha l’esquelet de l’Avi, el primer elefant del zoo de Barcelona, avui aparcat al vestíbul del Castell. També es mostrarà un diorama centenari amb dos falcons dissecats abans de la seva extinció a la ciutat, que permetrà explicar els esforços actuals per reintroduir l’espècie. A més es mostrarà la figureta que va fer de model del gran Mamut del parc de la Ciutadella, així com la mitja dotzena de dinosaures que també s’havien de reproduir a escala real.

Mobiliari original del Museu Martorell i el model del famós Mamut de la Ciutadella / MMP

Mobiliari original del Museu Martorell i el model del famós Mamut de la Ciutadella / MMP

El relat també posarà en relació la Barcelona decimonònica amb altres ciutats burgeses d’Europa i reivindicarà els pioners catalans de la divulgació científica, com Francesc Martorell i Peña (1822–1878). “És una història que compartim amb els museus de tota Europa, l’entrada de col·leccions per les expedicions, la creació de museus mastodòntics estatals al segle XIX i com es modernitzen a finals del XXI amb activitats per a la ciutadania”, diu la directora.

L’ala dreta serà per al centre de documentació, obert a experts i al públic general. Inclourà una sala de lectura, una biblioteca especialitzada i equips de consulta digital. El primer i segon pis de l’edifici seran per al personal del museu, que també es refugiarà al Castell dels Tres Dragons mentre durin les obres.

El Castell, més car i complex

La rehabilitació del Castell dels Tres Dragons serà força més cara que la del Martorell. Per un costat, la fragilitat de la façana i la seva catalogació com a patrimoni obliguen a restaurar-la amb especial cura. Fa anys que està embolicada amb xarxes perquè hi havia petits despreniments. D’altra banda, l’ampliació té força dificultat tècnica. L’edifici es va construir sense fonaments, com a pavelló efímer de l’Exposició Universal de 1929.

Per custodiar juntes totes les col·leccions necessita guanyar uns quants metres quadrats. La primera opció estudiada era doblar la superfície del soterrani que es va annexar a l’immoble als anys 80, al costat del carrer Pujades. No obstant la finca ja ha esgotat tota l’edificabilitat que li permet la normativa urbanística i un grup de treball amb tècnics municipals estudia ara alternatives subterrànies o en superfície. “Resoldre tot això no és ràpid, ni fàcil, ni barat, però ara remem tots alhora, no és el museu reclamant millores tot sol com fins ara”, reflexiona.

Vista aèria del parc de la Ciutadella / Google Earth

Vista aèria del parc de la Ciutadella / Google Earth

La futura seu científica acollirà les col·leccions del museu, que sumen uns 3 milions de peces. Al Museu Blau només se n’exposen 4.000, així que hi ha un gran patrimoni en reserva. Sobretot el visitaran investigadors, però la idea és que també estigui obert a la ciutadania amb visites a les reserves i activitats regulars. “Els espais nobles no els tindrem tancats per emmagatzemar peces, podrien acollir al voluntariat del museu o experiments de ciència ciutadana”, afegeix.

El mirador que corona l’edifici “és molt complicat” d’obrir al públic per les normatives actuals de seguretat, assumeix la directora, tot i que “seria un luxe”. Donat que els deteriorats Hivernacle i Umbracle de la Ciutadella són a tocar del Martorell, Omedes veuria amb bons ulls donar-los empara dins la xarxa de museus de ciències naturals. “Si la ciutat els restaura, nosaltres estaríem encantats d’ajudar en la definició del seu contingut i fins i tot la gestió de les visites”.

L’Hivernacle i el Pla Director de la Ciutadella, assignatures pendents

La resta del parc són figues d’un altre paner. “Actualment s’està treballant en les actuacions i millores a dur a terme al parc de la Ciutadella de cara al futur”, responen al TOT Barcelona fonts municipals. El patrimoni construït i verd acusen un evident envelliment i el temporal d’aquesta setmana ha remarcat encara més la necessitat de revitalitzar el parc. La renovació dels jardins de davant del Parlament, prevista per la tardor passada, de moment no s’ha fet. La màxima expressió d’aquesta decadència és l’Hivernacle, que no té calendari. El consistori segueix redactant el projecte de restauració.

Tots els partits municipals es van conjurar al març per tirar endavant una rehabilitació “urgent”, en un brindis al sol preelectoral que ha empès l’obra a l’actual mandat. El pavelló centenari fa 14 anys que està en desús i pateix vandalisme. El 2016 va fer fallida de l’empresa que l’havia de rehabilitar i no s’ha pogut reprendre les obres perquè ha calgut ampliar l’abast de la intervenció. S’han descobert patologies estructurals més greus de les detectades i obliguen ara a fer-hi una actuació més profunda de la prevista.

Tronc d'un arbre tombat pel temporal Glòria al parc de la Ciutadella / Jordi Play

Tronc d’un arbre tombat pel temporal Glòria al parc de la Ciutadella / Jordi Play

L’Ajuntament està treballant des de la primavera de 2018 en un Pla Director per a l’ampliació la Ciutadella, del que no hi ha novetats. En el grup impulsor hi participen tots els grups polítics. Dues autèntiques ‘patates calentes’ hipotequen l’expansió cap al mar: el zoològic i la platja de vies de l’estació de França. L’aprovació d’un pla de futur per al Zoo –després de molta polèmica– i la investidura d’un govern a l’Estat del mateix color que el de l’Ajuntament haurien de permetre desencallar l’ampliació aquest mandat.

Més informació

Nou comentari