L’últim ple del mandat ha aprovat els dos plans contraposats que impulsa el govern d’Ada Colau per al Zoo de Barcelona, tot i que amb diferents graus de consens. Per una banda ha rebut llum verda unànime el Pla Estratègic de Nou Model del Zoo, de caire científic i elaborat en col·laboració amb experts en biodiversitat, treballadors del recinte i oposició. Per altra, els vots de BComú, PDECat, ERC i el regidor Juanjo Puigcorbé han permès aprovar de forma definitiva una nova ordenança d’esperit animalista que limitarà les espècies en captivitat del parc barceloní. Cs, PSC, PP i el regidor Gerard Ardanuy hi han votat en contra i la CUP s’ha abstingut.
La nova norma animalista condiciona la reproducció dels animals a les seves possibilitats de reintroducció a la natura. La direcció del parc haurà de presentar en 12 mesos una llista de les espècies que vol seguir criant i un informe de cada una que detalli com això “contribuirà amb beneficis quantificables a la conservació i la viabilitat de l’espècie i de l’hàbitat natural a curt, mig i llarg termini”. Un comitè ètic i científic valorarà la idoneïtat de cadascuna i les que no passin el filtra no podran seguir criant al zoo d’aquí 3 anys.
[r:1]
Els nous criteris s’introdueixin a l’ordenament municipal a través d’una modificació de l’ordenança d’animals, que també regula realitats tan diferents com la tinença de mascotes domèstiques o la gestió dels coloms a l’espai públic. La introducció d’un apartat sobre el zoo sorgeix d’una iniciativa ciutadana anomenada Zoo XXI, que impulsen entitats animalistes. Una portaveu, Alejandra García, l’ha defensada davant del plenari contraposant-la a un “zoo colonialista” que “va perdent encaix social” per manca d’empatia amb els animals que custodia.
Les associacions animalistes han evolucionat al llarg dels mesos de debat la seva rígida posició inicial i han acabat obrint la porta a la conservació en captiveri per garantir el futur de les espècies amenaçades. No obstant, perviu un punt discrepant entre el Pla Estratègic i l’ordenança animalista. Els científics aposten seguir formant part de les associacions internacionals de zoos i acatar les decisions d’aquestes sobre intercanvi d’individus i aparellament. En canvi els animalistes consideren imprescindible que sigui Barcelona qui tingui l’última paraula.
Inversions desencallades
En qualsevol cas, la doble aprovació desencalla l’arribada d’inversió municipal al Zoo barceloní, que ha envellit notablement els darrers anys per manca de reformes. El Pla Estratègic preveu que l’Ajuntament destini 64,6 milions d’euros a les instal·lacions al llarg de 13 anys, fins al 2031. Es construiran una nova gran àrea dedicada a la Mediterrània –a imatge dels de la Sabana i de Madagascar ja existents, que es milloraran–; un papallonari, un pavelló d’invertebrats i un centre de biodiversitat marina que rellevarà el delfinari quan en marxin els últims 4 dofins.
La fauna mediterrània i les espècies amenaçades tindran més protagonisme, en detriment d’altres exòtiques que ja tindrien garantida la seva supervivència als seus hàbitats d’origen. L’autòctona passarà de l’actual 15% a més del 30% “en una primera fase”, informen fonts municipals, mentre que les espècies “amb un alt nivell d’amenaça a la natura” pujaran del 22% al 40% “a curt termini”. En canvi, animals com els cangurs australians, les hienes tacades africanes o els lleons marins de Califòrnia tenen molts números d’acabar marxant del zoològic cap a santuaris, refugis o equivalents, si estan en condicions d’afrontar el trasllat i hi ha finançament per fer-lo.
Avui el recinte disposa de poc espai –unes 13 hectàrees per a vora 300 espècies diferents, la vegetació, els camins i els serveis d’atenció al visitant– i d’instal·lacions obsoletes que necessiten més amplitud. També abolit el culling o eutanàsia de gestió i en cap cas es podran sacrificar animals pel simple fet de no poder-los acollir adequadament al recinte.
