La plataforma animalista Zoo XXI ha flexibilitzat els límits a la cria en captivitat que inicialment plantejava per al Zoo de Barcelona, en haver acceptat part de les al·legacions rebudes. Les noves condicions impliquen una gran quantitat de paperassa però obren la porta a mantenir al zoo la majoria de les espècies actuals i ajorna l’entrada en vigor de la restricció a d’aquí 3 anys. Malgrat que no haver obtingut llum verda inicial aquest dilluns en comissió municipal, el govern d’Ada Colau espera aprovar aquesta proposta a l’últim ple abans d’eleccions, el proper 3 de maig. A la mateixa sessió també es debatrà el Pla Estratègic que aglutina a científics, treballadors del zoològic i la majoria de l’oposició.
El TOT Barcelona ha tingut accés a les modificacions incorporades als dos documents, fins ara de signe antagònic, i la concreció del redactat que faria possible conciliar-los. En lloc de la prohibició genèrica a la reproducció en captiveri d’espècies exòtiques, ara els animalistes s’obren a estudiar cas per cas si està justificat prolongar la presència de cada espècie al recinte barceloní. Així, el parc hauria de presentar en 12 mesos una llista de les espècies que vol seguir criant i un informe de cada una que detalli com això “contribuirà amb beneficis quantificables a la conservació i la viabilitat de l’espècie i de l’hàbitat natural a curt, mig i llarg termini“. És a dir, que si l’animal en qüestió està amenaçat al seu hàbitat i no se’l pot alliberar avui per avui, s’acceptaria que es seguís criant com a reservori genètic amb horitzó que els fills, néts o besnéts puguin ser alliberats en base a calendaris i previsions concretes. Seria el cas, per exemple, dels orangutans de Borneo, els óssos panda vermells o les girafes de Rothschield.
[r:1]
Cal recordar que el parc acull actualment al voltant de 300 espècies, pel que s’haurien d’elaborar un gran nombre d’informes. També s’haurien de fer informes de cada hàbitat, amb la previsió d’actuacions de millora impulsades o participades pel Zoo. L’objectiu final de la recuperació in situ de la biodiversitat ja forma part de la vocació del zoo, però s’aplica de forma més laxa i genèrica que el que establirien aquestes bases.
Els arguments presentats els jutjaria un comitè únic que unificaria el comitè científic i el comitè d’ètica inicialment previstos. Amb aquesta fusió s’eliminaria el risc de bloqueig de la institució per conclusions contraposades i alhora deixaria en minoria el sector animalista més bel·ligerant, aplanant el camí a que el zoo barceloní segueixi exhibint una àmplia varietat d’animals. Els integrants serien professionals independents escollits per la Fundació Zoo de Barcelona en col·laboració amb l’Ajuntament. La llista ratificada d’espècies quedaria tancada en tres anys i a partir d’aleshores s’iniciaria la restricció a la reproducció dels animals que hagin quedat exclosos.
Prioritat a les espècies autòctones i amenaçades
En paral·lel, el Pla Estratègic dibuixa un nou model de zoo més modern i més compromès amb el benestar dels animals, a través de la inversió de 60 milions d’euros –sense calendari concret– i de la progressiva especialització del recinte. El govern municipal n’ha refet 4 paràgrafs perquè encaixi amb l’actualització de la iniciativa animalista. Avui el recinte disposa de poc espai –unes 13 hectàrees per a vora 300 espècies diferents, la vegetació, els camins i els serveis d’atenció al visitant– i d’instal·lacions obsoletes que necessiten més amplitud. Per la limitació física i pel canvi cultural que mica en mica s’obre pas, el Pla Estratègic consensuat estableix que es prioritzaran “les espècies més amenaçades i, en especial, les pròpies de la fauna autòctona i de la Mediterrània”.
Els exclosos, cap a santuaris
En canvi, la fauna exòtica que no corre perill al seu hàbitat, com els cangurs australians, les hienes tacades africanes o els lleons marins de Califòrnia, tenen molts números d’acabar el seu recorregut a Barcelona. El text dels animalistes manté la premissa que aquests individus “seran derivats a santuaris, refugis o equivalents” que recreïn el seu hàbitat d’origen. Especialistes independents decidirien, cas per cas, quins animals estan “en situació òptima” per a un trasllat i a posteriori se’ls buscarà un indret adequat i el finançament necessari.
Relacions internacionals delicades
Els dos textos confirmen que el Zoo de Barcelona podrà “enviar i rebre” animals d’altres recintes o institucions estrangeres, que era una de les principals reivindicacions dels treballadors. Això permet equilibrar els reservoris genètics a Europa i reduir l’endogàmia de les poblacions menys nombroses. Ara bé, persisteix una incoherència sobre els marges de desobediència: mentre el Pla Estratègic detalla que se seguiran “les directrius de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura” (UICN, en anglès), els animalistes insisteixen en demanar “autonomia i independència de les associacions de zoos i aquaris” de les que forma part el zoològic català. En essència, accepten que la cria en captiveri s’analitzi cas per cas però volen que es decideixi només des de Barcelona. I propugnen que la ciutat promogui una xarxa internacional alternativa de recintes amb visions semblants.
Centre de rescat ocasional i d’adopció de mascotes
Dos elements nous dels documents són la faceta de sensibilització ambiental i rescat de fauna. Per un costat, el Pla Estratègic preveu que dins del zoo es creï un “centre de biodiversitat marina” per “transmetre un missatge de sensibilització” al públic visitant, per exemple sobre els vessaments accidentals de petroli o la sobreexplotació pesquera. També dicta la incorporació d’un “espai destinat a fomentar l’adopció d’animals de companyia abandonats” que podria exercir també de “punt d’entrega”. Per altra banda, la proposta animalista preveu espais de quarentena perquè “en els casos que sigui possible” el Zoo serveixi de “centre de rescat, recuperació i reubicació” de fauna silvestre “maltractats, ferits, decomissats o trobats”.
Abolició del ‘culling’
També queda explicitada al Pla Estratègic la prohibició absoluta del culling o eutanàsia de gestió. En cap cas es podran sacrificar animals pel simple fet de no poder-los acollir adequadament al recinte. En trobar-se amb limitacions d’aquest tipus es podria optar per “evitar la reproducció” o buscar-los una nova llar com ja s’està fent amb els 4 dofins pendents de reubicar. A més, el Zoo haurà d’incorporar una nova “política de transparència eficaç i proactiva” per tal d'”informar periòdicament a la ciutadania de l’evolució dels projectes de conservació” a través de noves tecnologies i material multimèdia.
Aval del govern municipal
El comissionat municipal Frederic Ximeno ha valorat positivament les modificacions introduïdes per la plataforma Zoo XXI, en especial les relatives a reproducció, que veu “un canvi total de lògica”. En declaracions al TOT Barcelona, ha raonat que els nous textos sobretot impliquen que el Zoo no podrà “tenir animals per què sí” sinó que “haurà d’haver-hi una motivació” clara i justificada. També ha recordat que la proposta animalista s’incorporaria a la legislació barcelonina com una ampliació de l’ordenança general de tinença d’animals i per això ha defensat que els criteris de priorització d’espècies locals i amenaçades romanguin al Pla Estratègic. El portaveu de Zoo XXI, l’activista Leo Anselmi, presentarà la iniciativa ciutadana en persona al plenari. No ha estat convocat a la comissió, ha reconegut, per una “confusió procedimental” del consistori.
Sobre els dofins, el govern municipal només avança que hi ha un destí força madur sobre la taula però que cal esperar encara una autorització internacional per tancar l’acord de trasllat. Ximeno descarta obtenir el permís abans d’eleccions però pronostica que arribarà “segur” durant aquest any.
