El món econòmic pressiona les administracions perquè acceptin el pla d’Aena a l’aeroport

Si l’any 2007 el món econòmic i empresarial s’unia per enviar un missatge a AENA, reclamant un millor tracte per a l’aeroport amb una gestió individualitzada i que pogués convertir-se en un hub internacional –aleshores AENA privilegiava clarament Barajas-, gairebé quinze anys després, el mateix món econòmic i empresarial s’ha trobat a ESADE per fer públic el seu suport a AENA, que s’enfronta al rebuig inicial de la Generalitat i dels ajuntaments de Barcelona i el Prat a un projecte d’ampliació de la tercera pista que envaeix un espai natural protegit per Europa, i que d’entrada, necessita el permís de la Comissió Europea. Unes 200 entitats econòmiques del país han signat un manifest i han participat en un acte per pressionar les administracions implicades perquè canviïn de parer, després que ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, anunciés la creació d’un grup de treball sobre l’ampliació de l’aeroport. De fet, fins ara el Govern ha apostat per convertir Girona en una terminal satèl·lit de Barcelona, una opció rebutjada per aquest món empresarial i amb el qüestionament tècnic d’alguns experts.

El més contundent ha estat Javier Faus, president del Cercle d’Economia, que ha assegurat que li preocupa “una certa apologia del decreixement al nostre país”, alertant que “no podem deixar que l’apologia del decreixement acabi guanyant a la societat”, en clara referència als partits que s’hi oposen, com els Comuns, JxCAT o ERC, que addueixen raons de protecció de l’entorn. Faus també ha desacreditat l’opció de Girona: “Per fi hi ha un consens que la tercera pista del Prat no pot ser Girona, a 100 quilòmetres d’una altra pista”.

L’exconseller d’Economia del Govern d’Artur Mas, Andreu Mas Colell, que ja va estar present a l’acte d’IESE del 2007, ha assegurat que “per impulsar Barcelona com a referent d’investigació al món, cal un aeroport de primera”, i ha recordat que es va perdre la seu de l’Agència Europea del Medicament “entre altres coses per no tenir un aeroport ben connectat”. Com a economista, ha remarcat que “tenim una empresa que vol fer una inversió que vol fer una inversió de 1.700 euros, i el permís de les autoritats competents és necessària”, i ha deixat clar que AENA és qui arrisca els diners. En tot cas, ha reconegut que els condicionants mediambientals són rellevants i ha demanat que “Generalitat i AENA vagin plegades a Europa per modificar la Xarxa Natura 2000”.

Antoni Cañete, president de Pimec, s’ha queixat que “fa trenta anys que reclamem inversions a Catalunya, i ara que tenim davant nostre una possibilitat d’invertir en infraestructures, no entenem que hi hagi rebuig a un projecte que beneficia tota la societat, i demanem coresponsabilitat a les administracions defugint de frontismes”.

La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona i vicepresidenta del Consell de Cambres de Catalunya, Mònica Roca, ha estat l’únic representant que s’ha sortit una mica del guió. Ha remarcat que Catalunya i Barcelona han de poder “escollir el visitant que li comporta més valor afegit, no es tracta només de quantitat sinó de qualitat”. Però ha alertat que “cal una gestió de l’aeroport de quilòmetre zero que permeti apostar per una economia del coneixement, amb una clara exigència ambiental”. La presidenta de la Cambra ha dit que “cal lluitar totes les inversions”, però ha reconegut que “no s’han fet les coses bé, calia incorporar des del primer moment tots els agents i no imposar un pla dissenyat des de la perspectiva única d’AENA. Reclamem un grup de negociació, gestió i control que involucri tot els agents”. I ha acabat una picada d’ullet als independentistes: “En un futur que alguns no veiem molt llunyà, un estat necessitarà un aeroport de primera”.

El president del RACC, Josep Mateu, ha expressat la preocupació perquè es pugui perdre “una oportunitat perquè no s’arribi a un acord per compensar mediambientalment l’ampliació i que es respecti la qualitat de vida dels veïns de municipis afectats”, i ha fet una crida al “consens i la generositat”: “Demanem als nostres polítics i partits que estiguin a l’altura de les circumstàncies”, ha dit Mateu.

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha donat deu arguments per avalar l’ampliació i ha fet una crida a “un gran pacte institucional que comporti un acord també amb la Comissió Europea”. Sánchez Llibre ha insistit que “l’acord ha de ser ràpid perquè no tenim temps”. Ha recuperat el lema de ‘Ja n’hi ha prou, centrem-nos en la recuperació’, de l’acte en què el món empresarial volia pressionar per impedir un govern independentista.

I finalment, el president de Vueling, Marco Sansavini, ha estat l’encarregat de cloure l’acte avisant que “cal seure per trobar la millor solució, per als presents i per a les generacions futures”. Amb un avís clar a la Generalitat: “Pensar a resoldre el problema sense ampliar la pista és irreal”, ha dit el president de Vueling. Ara bé, Sansavini ha demanat que la inversió d’AENA no repercuteixi en les taxes aeroportuàries, perquè “això afectaria la demanda”.

Comentaris

    Per tal que no governés un partit català, han fotut uns que ho deixaran tot arrasat! Juny 02, 2021 | 13:32
    El món econòmic és qui la va col·locar, mitjançant el xenòfob d'importació. Ara resulta que ho està destruint tot i no troben sortida a les seves necessitats, s'ha de ser molt ruc!! uns inútils!!
    Ricard Juny 02, 2021 | 13:51
    El "món econòmic", o sigui els de sempre, tenen l'ambició d'una puça. Qualsevol cosa que els donin els castellans ja els està bé. I així acaben les empreses, venudes al primer inversor forani que passa, si és que no les regalen obligats pels castellans, com Catalana de Gas o la Caixa.
    Mar 350 Juny 02, 2021 | 13:52
    Sembla ser que tota la colla pro-AENA no ha entès que hi ha que descarbonitzar a sac i de manera dràstica. Quina part no entenen?. Un avio Airbus (265 usuaris) BCN-MDR genera les mateixes emissions de CO2 que 40.000 viatges individuals en tren BCN-MDR; es a dir 150 vegades més. Escolta, em direu, que l’article parla de la Ricarda però no del CO2. Tot ho focalitzen ara a replicar La Ricarda a la quinta forca però a seguir generant CO2 fins que peti el planeta. Que no han sentit a parlar del Flygskam / Fight shame? , que no han sentit a parlar del #Stayontheground d’Escandinàvia?. Quins aeroports gegants hi ha a Oslo(N) Estocolm (S), Copenhagen (D), Vienna (A) o Dublín (Ir) amb economies i salaris que aquí sols podem somiar i tenen aeroports que no passen dels 30 milions/any ? Que no tenen economies que va com un coet? Que no tenen start-ups, empreses punteres i multinacionals? Vinga , si us plau, prou de salivar amb l’economia del totxo i més innovació i de passada invertir en un Rodalies que bona falta fa. Per cert han sentit a parlar del Zoom o del Meet, com s’ho han fet per treballat aquest any 2021?.
    odisea Juny 02, 2021 | 14:01
    Barcelona una de las cuatro primeras ciudades turisticas de Europa junto a Londres ,Paris,y Amsterdam,necesita el mejor aeropuerto,porque el turismo nos salvara,las tecnologias se llevaran muchos empleos y habra que luchar mucho para sobrevivir,le guste o no a la Colau y algunos Ayuntamientos.
      Mar 350 Juny 02, 2021 | 15:30
      Benvolguda Odisea, pel turisme massiu tenim també Girona i Reus que amb tren podrien ser a BCN Sants en 40 minuts si es millora el servei ferroviari i per una fracció del 1.700 milions.
    Pako Jones Menda Juny 02, 2021 | 14:20
    Anem de dret a un pais de cambrers i Youtubers.
    No volem mes pistes ni mes avions. Juny 02, 2021 | 14:26
    Mar 350, ho has explicat clar i Català, subscric cada paraula teva, i afegiria que aquesta obra, només dona benefici als de sempre, constructores espanyoles, amb alguna engruna per Catalunya, i el que pretenen es espanyolitzar Catalunya, NO necesitem mes aeroports, es una estafa, sempre amb el cuento de la economìa, pa per avui, i desastre per demà.
    Vividors del BOE Juny 02, 2021 | 14:42
    El "món econòmic" del titular només són els quatre aprofitats de sempre amb el cul llogat a Madrid. Empresaris no ho són perquè no creen cap riquesa ni arrisquen res, només viuen de renda, no innoven, no treuen nous productes, només escanyen els seus treballadors, no són exemple de res, no són referents de res, no són líders de res. Quan surten d'Espanya no els coneix ni sa p... mare. A Itàlia hi ha empresaris, a Alemanya hi ha empresaris, a Taiwan hi ha empresaris. A Catalunya n'hi havia abans, ara només són paràsits.
    Ton Juny 02, 2021 | 15:44
    El món econòmic es la banda de depredadors més impresentables, bords i fils de sa mare que Déu va fotre a la terra. Es a dir, la xusma elevada a la cinquena potència.

Nou comentari