Cop de timó a les Tres Xemeneies: el govern Colau negocia ara una requalificació

La propietat podria transformar els edificis en rendibles oficines, però l'Ajuntament reclama bones contrapartides

Tohom implicat d’una manera o una altra en el futur dels edificis buits de les Tres Xemeneies del Paral·lel té clar que l’escenari actual no és el de fa dos anys. Tot ha canviat, des de la composició política a l’Ajuntament fins a la situació econòmica i social. I això ha afavorit, a la pràctica, un gir dels esdeveniments. Fa dos anys el govern d’Ada Colau assegurava que “li agradava la idea” d’expropiar l’espai i l’any passat encara es mantenia ferm a l’hora de refredar les expectatives de l’empresa propietària de fer-hi oficines. Ara, però, l’Ajuntament ha fet un cop de timó i ha intensificat les reunions amb la companyia Conren Tramway fins al punt de posar sobre la taula l’opció que desbloquejaria el maldecap empresarial: el canvi de qualificació del sòl.

Diverses fonts coneixedores de l’operació han explicat al TOT Barcelona aquestes converses, que malgrat ser lluny d’un pacte tancat, han canviat notablement les relacions entre les parts implicades. En aquest sentit, el govern municipal ja ha ofert la possibilitat de facilitar que s’hi puguin fer oficines, un ús amb el que la propietat rendibilitzaria segur la compra de l’immoble. L’enrenou, a hores d’ara, està en el debat sobre quines contrapartides haurien d’oferir els actuals titulars de l’espai a canvi de la llum verda municipal.

Entre les compensacions que s’han discutit per a la requalificació, hi ha opcions molt diverses: des de la cessió d’una part dels edificis per a equipaments veïnals fins a una injecció de milions que revertissin en el barri o la implicació de l’empresa en la transformació de la plaça adjacent. Tanmateix, encara no s’ha arribat a un acord sobre quina –o quines– seria l’opció de consens per rematar l’operació.

“Reactivar” la zona

Fonts oficials de l’Ajuntament i de Conren Tramway declinen comentar l’estat de les negociacions. Ara bé, el govern municipal deixa intuir la seva predisposició per cercar un acord. “El moment actual requereix reactivar espais de la ciutat que estan en desús des de fa molt de temps, i que la transformació que s’impulsi generi un benefici públic”, apunten fonts municipals. De la mateixa manera, insisteixen en el fet que “per plantejar un canvi d’usos, ha de quedar molt ben representat i clar aquest benefici públic” i rebutgen fer-lo “per promoure els beneficis econòmics de determinats privats que compren espais que després no poden utilitzar per la qualificació urbanística que tenen”. És a dir, que la prioritat del govern Colau és evitar de totes totes que es pugui produir “un pelotazo” –com ho va batejar el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, mesos enrere–.

Portaveus de Conren Tramway, una empresa especialitzada en la reforma de grans edificis per fer-hi oficines i revendre’ls després, també són cauts. “És cert que hi ha hagut gestions de màxima cordialitat amb l’Ajuntament per avançar en la transformació urbanística i el que esperem és que, pròximament, les negociacions es puguin reprendre per arribar a un pacte que satisfaci a totes les parts”, comenten. Defensen conjugar el seu negoci privat amb les necessitats d’una zona que els veïns i el govern han reconegut com a degradada. I per fer-ho, l’empresa utilitza la mateixa paraula que els portaveus municipals: el que cal és “reactivar” l’espai.

El motiu del bloqueig

El destí d’aquest racó del Poble-sec, entre l’avinguda del Paral·lel i la falda de la muntanya de Montjuïc, orbita al voltant de la requalificació d’uns terrenys de passat industrial. És el principal motiu pel qual l’edifici és buit des del 2012 i, també, la raó que fa que hagi anat passant de mà a mà, devaluant-se amb cada canvi de propietat. Bàsicament, el que manté estancat el futur de l’antiga seu de FECSA –actual Endesa– és una clau urbanística poc comuna a la ciutat. S’anomena “sistema de serveis tècnics” i està pensada perquè s’hi estableixin companyies de subministrament de serveis d’aigua, llum o gas. Això, però, és massa específic per als usos potencials d’un solar al cor de Barcelona i és difícil trobar una empresa gran d’aquest sector que s’hi vulgui instal·lar.

Per tot plegat, la patata calenta que s’ha arrossegat durant anys era quan i per a quin ús es transformaria l’espai. Mentre l’empresa apostava per poder-hi desenvolupar oficines i algunes entitats veïnals com la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec hi donaven suport des del principi, el govern municipal havia evitat facilitar aquesta opció tant de portes enfora com de portes endins. Després d’atorgar a l’empresa la llicència per fer obres a l’edifici, va paralitzar les tasques de reforma en fer-hi una inspecció i considerar que s’estaven excedint més enllà del que permetia el permís municipal. Des de llavors, fa més d’un any, les obres han quedat aturades.

Però no serien aquests els únics bastons a les rodes que es trobaria Conren Tramway en el debat públic. També es van expressar sobre el futur d’aquests edificis algunes veus crítiques amb el rumb de la ciutat. En aquest sentit, un centenar de veïns i una trentena d’entitats del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni demanaven que l’Ajuntament recuperés l’espai i que s’hi fessin habitatges i equipaments. La plataforma que es va presentar amb el nom de Les Tres Xemeneies per als barris alertava que l’arribada d’una gran empresa multinacional en un futur bloc d’oficines suposaria un pas més en la gentrificació del centre de Barcelona. A més, recordaven que la zona antigament estava catalogada com a zona verda i que l’any 1988 es va modificar per a l’establiment de FECSA. Si acaba en mans d’un privat per fer-hi oficines, seria “el cop de gràcia de la privatització d’un espai que havia de ser públic”, deien durant la seva presentació.

La transició de la postura municipal

Davant d’aquestes peticions, el govern municipal va expressar al TOT Barcelona que l’opció de l’expropiació “agradava” i que “n’estudiarien la viabilitat”. Poc a poc, però, aquest horitzó ha anat difuminant-se sense que se’n sabés res de nou durant mesos. Tampoc quedava clar quina era l’alternativa de futur si es descartava l’adquisició.

En respostes públiques, l’Ajuntament parava els peus a les ambicions de la propietat, que sempre passaven pel canvi d’usos del terreny. Un exemple és la resposta del desembre del 2018 a una pregunta de la CUP al consell de districte de Sants-Montjuïc. “Les converses sempre han girat al voltant de les limitacions de la qualificació de serveis tècnics. Hem informat a la propietat que no és possible fer oficines de lloguer en aquest edifici“, deia la consellera de Barcelona en Comú, Carolina López.

Un any i escaig després, amb la incorporació del PSC al govern, el tarannà era més conciliador però encara es marcaven distàncies en el mateix sentit. En aquesta ocasió era la segona tinent d’alcaldia i responsable d’Urbanisme, Janet Sanz, qui declarava a La Vanguardia la seva oposició a la requalificació. “Seré clara: soc contrària a les expectatives que puguin generar-se sobre un canvi d’usos. Es tracta de serveis tècnics, qualificació urbanística 4, i els propietaris ho saben“, subratllava.

Sigui com sigui, encara no hi ha cap proposta ben tancada i les fonts consultades remarquen que hi ha uns quants serrells que allunyen les parts. Seguint els processos habituals, però, si el pacte es tanqués, la requalificació hauria de passar per comissió i pel ple municipal. En aquest supòsit, el govern de comuns i socialistes necessitaria sumar suports entre l’oposició per arribar a la majoria. Ara bé, aquest objectiu podria resoldre’s amb facilitat si l’Ajuntament esgarrapa un compromís important per part de l’empresa propietària. Fonts d’Esquerra Republicana, el soci prioritari del govern municipal, detallen a aquest diari que veurien amb bons ulls l’operació sempre i quan s’aconseguís “una contrapartida justa que revertís en el veïnat de la zona”.

L’activisme crític amb el projecte, de moment, no ha mogut fitxa. I els cupaires que s’oposaven a l’operació ja no tenen representació a l’Ajuntament. A més, el consistori ha vist reduïts els ingressos i augmentada la despesa per la crisi del coronavirus. Tot plegat fa pensar que un futur amb milers d’oficinistes a les Tres Xemeneies és cada vegada més a prop.

Més informació

Nou comentari