L’Ajuntament estudia expropiar l’entorn de les Tres Xemeneies del Paral·lel

La companyia propietària vol fer-hi oficines per a una gran empresa i ja ha iniciat les obres d'enderroc

El debat pel futur de l’entorn de les Tres Xemeneies del Paral·lel cada cop mostra amb més claredat la posició de les parts implicades. D’una banda, un centenar de veïns i una trentena d’entitats del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni demanen que es recuperi l’espai i es facin habitatges i equipaments per als barris. En el mateix sentit, el govern d’Ada Colau, després d’estar a l’expectativa, ha assegurat al TOT Barcelona que li agrada la idea de l’expropiació i que l’està estudiant, però que encara ha de comprovar-ne la viabilitat i el cost.

A l’altre costat del tauler, l’empresa propietària, Conren Tramway, especialitzada a comprar edificis i remodelar-los per fer grans oficines, segueix amb els seus plans: reformar l’espai per llogar-lo més tard a una gran empresa internacional. A més, ho fa amb el suport d’una part de l’associacionisme veïnal especialment crític amb l’actual govern municipal. 

Tanmateix, per a tots dos projectes antagònics cal un mateix mecanisme: la requalificació del sòl. Actualment, l’espai que va acollir la seu de FECSA –ara Endesa– durant dues dècades està catalogat com a “sistema de serveis tècnics”, que està pensat per oferir el subministrament de serveis d’aigua, llum o gas. Així, tot i que la propietat ja ha iniciat les obres d’enderroc, des de l’Ajuntament alerten que les compravendes que s’han fet els darrers anys als dos edificis que envolten les tres xemeneies icòniques “no tenen consonància amb la qualificació urbanística”. Sobretot tenint en compte que Conren Tramway anuncia al seu web corporatiu la reforma de les construccions per encabir-hi oficines –tot i que no ha demanat cap llicència d’obres–. 

El veïnat, dividit

“Segons els experts amb qui ens hem assessorat, ho tenen més difícil ells que nosaltres”, assegura Claudia Conde, de la plataforma Les Tres Xemeneies per als barris, que promou la conversió dels terrenys en una barreja de pisos socials i espais útils per als veïns. “Canviar els terrenys a una zona d’equipaments és més fàcil que convertir-ho a un espai que exploti lliurement una multinacional”, concreta Conde després d’haver consultat arquitectes. El col·lectiu que representa té moltes propostes per donar-li ús als terrenys, des d’una escola bressol a una biblioteca de barri, passant per espais per a joves i gent gran. A més, tenen en qui emmirallar-se. Tal com es van presentar en societat, volen imitar les lluites dels casos recents de Berlin o Nova York, que amb organització veïnal van evitar la instauració d’un campus per a emprenedors de Google i la segona seu d’Amazon respectivament.

Tot i així, no tots els veïns pensen igual. El portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gàzquez, anuncia que s’han reunit amb l’empresa propietària i que va hi ha hagut “sintonia”. A la trobada, l’empresa els va explicar que l’objectiu és que, amb el temps, el govern municipal engegués un canvi en els usos del sòl per fer-hi oficines. “I això ens sembla perfecte”, apunta Gàzquez. “Actualment el parc del costat de les xemeneies està totalment degradat i creiem que si ve una gran empresa, amb tots els treballadors que aportaria, la zona reviuria“. Conren Tramway ha declinat fer declaracions a aquest diari, però el diari Ara va publicar al febrer que el projecte de la companyia és encabir-hi entre 3.000 i 4.000 treballadors en els 33.749 metres quadrats d’espai utilitzable. 

Reclamacions amb petjada històrica

Els veïns de l’entitat Les Tres Xemeneies per als barris apunten, a més, que la dedicació dels terrenys de l’antiga Canadenca per a usos veïnals són un “deute”. Especialment, després que les últimes dècades hagi estat FECSA qui hagi pogut fer ús de l’espai després d’haver arribat a un pacte amb el govern municipal de Pasqual Maragall l’any 1988. Es va fer un pacte que implicava la requalificació de diversos espais que ocupava l’empresa d’electricitat a Barcelona a canvi que la companyia mixta –participada per l’Ajuntament i empreses privades–, Iniciatives S.A. tingués una opció de compra sobre l’edifici que actualment ocupa el centre comercial el Triangle. A més, “va ser construït sobre una zona verda sense compensar”, apunta l’actual govern d’Ada Colau. La plataforma veïnal ho considera una “requalificació més que dubtosa”. 

Des de llavors, però, es va dissenyar la seu de FECSA, es va inaugurar l’any 1993 i s’hi van establir les oficines de la macro-companyia fins al 2012, quan van deixar l’espai buit. Més tard, es va vendre l’espai a la firma de capital risc nord-americana Lone Star i aquesta va acabar malvenent els terrenys situats entre el Paral·lel i el carrer de Vila i Vilà per 20 milions d’euros, asseguren des de Les Tres Xemeneies per als barris. Una operació que suposaria un valor 592 euros per metre quadrat, mentre que el preu mitjà del metre quadrat al districte de Sants-Montjuïc està situat per sobre dels 3.500 euros de mitjana

Anys abans, però, ja s’havien produït situacions de greuge i incertesa a l’entorn de la central elèctrica. Després d’haver-se posat en funcionament a finals del segle XIX i haver-se convertit en una icona eclèctica, la vaga de La Canadenca va ampliar la seva notorietat. Tot i així, arran de la Guerra Civil, els propietaris de la mítica Barcelona Traction, Light and Power Company Limited –Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona en català– van començar a patir pressions per fer-los trontollar que van arribar als jutjats. Una pressió personalitzada en un empresari especialment interessat en l’espai, Joan March, col·laborador amb el règim franquista. Finalment, després de declarar l’elèctrica d’origen canadenc en fallida, es va presentar una subhasta per fer-se’n càrrec i només es va presentar un únic postor, Fuerzas Eléctricas de Catalunya (FECSA), fundada per March.

I així va quedar la propietat fins avui dia, que encara no se sap quin serà el futur de l’icònic espai de la part baixa del Paral·lel. Tenint en compte la proximitat dels comicis electorals municipals, els veïns asseguren que estaran atents als programes dels partits per veure quin és el seu posicionament. De moment, l’equip de Barcelona en Comú s’hi posa de cara a l’expropiació però xuta la pilota cap endavant: “Quan tinguem tota aquesta informació gens senzilla de recollir i analitzar sobre una peça urbanísticament tant particular, ho comunicarem al veïnat”. 

 

Més informació

Comentaris

    David 11/04/2019 5:12 pm
    A mi em van expropiar de vallespir 16, la casa on vaig neixer i creixer. Vam posar contenciós, pero el senyor montilla va treure un decret que tu el contenciós el pots posar pero la gran diferencia esque la policia et pot vindre i portar per la força a la nova vivenda, abans tenia que acabar el contenciós pero poder actuar.... a vallespir 16 ara hi ha un solar i la casa on vaig creixer a terra. Esperant per especular???? a sobre ara haig de veure cada dia un cartell que posa: Aqui que hi fem

Nou comentari