La CUP-Capgirem Barcelona ha apostat per renovar la llista electoral amb cares noves i poc conegudes. L’encapçala l’hortenca Anna Saliente (Barcelona, 1991), sociòloga especialitzada en feminismes. Aquest mes d’abril encara compagina la precampanya amb la feina a l’associació Genera, que atén a treballadores sexuals de Barcelona. Tot i així ens rep als despatxos del grup municipal, a l’Ajuntament, amb els que ja ha començat a familiaritzar-se.
Els anticapitalistes comparteixen passadís amb els regidors i tècnics de Ciutadans, en un pis baix amb poca llum natural. El nou número 2 de la nova llista i fins ara cap de premsa, Jordi Magrinyà, s’ofereix a fer de ciceró per escales i ascensors fins al mirador Maria Aurèlia Capmany, per fer les fotografies al terrat municipal. És el primer cop que la jove alcaldable hi puja i riu del laberint que haurà de memoritzar si és regidora a partir de juny. No li agrada fer-se fotos però s’ho pren amb filosofia: després de tants anys donant carbasses a l’àlbum familiar, el salt a la institució l’obliga a deixar-se fotografiar cada dos per tres. Un altre aprenentatge.
Una renovació tan contundent exigeix un traspàs molt a fons, després d’un mandat en què a més la CUP han rellevat a dos dels seus tres regidors. S’ha pogut posar al dia, sense plena dedicació?
Quan una sèrie de gent i d’assemblees aposten per tu, t’animes a assumir el repte. He format part del Secretariat Municipal durant 3 anys del mandat, tot i que em queden coses per aprendre en no haver format part del dia a dia. Per això ens reunim de forma periòdica amb l’oficina tècnica i les actuals regidores. Els canvis demostren que quan fem una llista electoral sempre posem per davant el projecte polític: les persones són importants però no imprescindibles. És una dificultat relativa, perquè calen més aprenentatges personals però també és una garantia de principis ideològics. La política professionalitzada genera unes lògiques de les que ens hem de protegir. Ara mateix el codi ètic estableix 8 anys de màxim, però s’ha de revisar abans de les eleccions.
La CUP s’ha mobilitzat molt en el conflicte per la Misericòrdia, perquè es cedeixi a l’ambulatori del Raval i no al MACBA. No obstant durant el mandat cap dels 7 partits havia presentat mocions o pressionat fort sobre aquesta urgència. Fa autocrítica la CUP, per no haver-se anticipat?
Si se n’ha de fer se’n fa, però nosaltres no pretenem liderar i que el veïnat ens segueixi. És el moviment popular el qui reclama aquest espai. Ara que s’ha produït la mobilització, l’acompanyem des del carrer.
La prostitució genera queixes veïnals al Raval. I el feminisme està dividit entre partidàries de regular i d’abolir el treball sexual. De què és més partidària?
Estem més per la defensa dels drets, perquè la regulació respon molt a interessos empresarials. El model alemany de grans clubs no garanteix els drets de les treballadores. El feminisme pot tenir diferents visions, però el que és inqüestionable és el protagonisme de les treballadores en el debat. El govern del PSOE diu que defensa l’abolició però en realitat és prohibicionista perquè només justifica la il·legalització. Per altra banda, les treballadores sexuals reclamen la despenalització, que a Barcelona es tradueix en l’ordenança de civisme. Les multes tant a treballadores com a clients criminalitzen l’activitat i de retruc a les pròpies treballadores, el que empitjora les condicions de seguretat i l’estigma social.
“S’han de garantir zones on exercir la prostitució en condicions dignes de seguretat i salubritat”
Què diu la CUP als veïns de carrers com Robador, que es queixen de les dificultats quotidianes de convivència?
Dubto molt que la prostitució generi problemes de convivència, no veig com. A més, cal llegir l’actual zonificació de la prostitució al carrer com una conseqüència de l’aplicació de l’ordenança de civisme de forma descaradíssima a Sant Antoni per convertir-lo en un espai comercial. Que estigui ara tan localitzada al carrer de’n Robador no és casual, és fruit de les polítiques de l’ajuntament. Si hi ha un problema de convivència allà, entendríem que l’Ajuntament mediés i fins i tot parlés d’altres zones.
Es refereix a delimitar un barri vermell?
No, això és una cosa d’Amsterdam. Però s’han de garantir zones on exercir la prostitució en condicions dignes de seguretat i salubritat. S’han tancat molts pisos i això fa que s’estigui exercint directament a la via pública.
El turisme és un dels sectors econòmics més forts de Barcelona, a dia d’avui. I la CUP reclama que se’l faci decréixer notablement. De què proposa a canvi que visqui i treballi la ciutat?
Plantegem que decreixi però també la municipalització dels serveis turístics. Es podrien expropiar hotels perquè n’hi haguessin de municipals, per exemple. Potser no cal tots des del principi, però no seria una bogeria. La llançadora que puja als Tres Turons o el Bus Turístic ara estan externalitzats i també podrien ser serveis que prestés directament l’ajuntament amb bones condicions laborals i benefici per a les arques públiques.
Però si l’ajuntament es posés a fer d’hoteler o de guia turístic, no estaria de fet turistitzant la ciutat com qualsevol privat?
No podem acabar amb el turisme d’avui per demà ni ho plantegem. Apostem per un decreixement que acabi amb la massificació i redirigeixi part dels beneficis a l’administració pública.
Insisteixo amb la pregunta inicial: de què ha de viure la ciutadania que ara viu del turisme?
Defensem l’ampliació dels serveis públics a través de municipalitzacions. I aleshores, com que l’Ajuntament tindria capacitat de definir-ne les condicions laborals, apostem per reduir les jornades de 40 a 30h setmanals per afavorir la corresponsabilitat en les tasques de cura. Sense reducció de salari i començant pels sectors que tinguin relació amb l’administració pública. Això crearia molts llocs de treball. També en crearia, per exemple, acabar amb les condicions laborals d’explotació màxima que hi ha al sector de la restauració. Quantes jornades laborals es poden crear amb les hores extres no pagades? L’Ajuntament pot crear un cos d’inspectors de treball i controlar al sector terciari.
L’alcaldable de la CUP, Anna Saliente, aquest dimecres al terrat municipal / Jordi Play
No té competències per fer-ho, avui per avui.
Proposem que l’ajuntament creï una ordenança de treball i un cos d’inspectors per exercir aquest control. Portant la legalitat al màxim i si cal, desobeint.
Reduir jornada sense baixar sou pot fer inviables moltes empreses, per exemple un bar de barri. I l’Ajuntament no tancaria però sí que incorreria ràpidament en dèficit.
Clar. Per això el primer que plantegem són els sectors relacionats amb l’Administració, on es poden aplicar tota una sèrie de polítiques de municipalització que aportarien beneficis a l’ajuntament. A més de no regalar 4,5 milions d’euros anuals al Consorci del Turisme. Cal una redefinició global dels pressupostos municipals per evitar la fuga de diners cap al benefici privat.
I les alternatives que han plantejat altres partits per Barcelona? L’smart city de Xavier Trias, la rehabilitació i l’eficiència energètica de Collboni, l’economia cooperativa dels ‘comuns’…
L’ocupació en tecnologia genera jerarquització al mercat laboral: són pocs llocs per a persones d’un nivell de formació molt alt. I què passa amb la precarietat de la resta? La CUP no creiem que s’hagi de tendir a crear nous llocs de treball molt bons sinó a millorar els ja existents i en general les condicions de vida de la classe treballadora. La rehabilitació al final segueix reforçant la ciutat-aparador i la marca Barcelona. I l’eficiència energètica dins del capitalisme és una ficció, perquè si no es canvia el model extractivista no hi pot haver sostenibilitat ambiental.
“Apostem per reduir les jornades a 30h setmanals, sense reducció de salari i començant per l’administració pública”
En habitatge tot passa per expropiar, també? L’adjudicació dels pisos és lenta, els llindars d’accés exclouen a la classe baixa, la construcció pública es concentra a la perifèria…
Defensem l’habitatge de titularitat i gestió pública i per tant deixar de recórrer als privats perquè gestionin lloguers socials. Per exemple l’operador mixt, que ha quedat en no-res. Cal una planificació centralitzada i un increment de la borsa d’habitatge de l’ajuntament i això passa per l’expropiació de pisos buits en mans de fons voltor i de la Sareb. Sense indemnització, perquè ja estan pagats pel rescat bancari.
La CUP va fer una reflexió el 2003 sobre entrar el salt a les institucions i quina funció fer-hi. Al Parlament i als municipis petits ha jugat un paper força més clar que a la capital. Quina missió té la CUP en un ajuntament gran i complex com el de Barcelona? Un excés de coherència ha minat el balanç de resultats?
La nostra funció és proposar allò que cap altre partit proposarà. Oferir una confrontació directa amb les elits econòmiques i fer d’altaveu dels moviments socials. Que la resta de partits siguin absolutament conservadors no ens pot hipotecar. A més, la institució tendeix a absorbir els discursos més transformadors. La inexistència de la CUP desplaçaria a la resta de partits cap a la dreta i que hi siguem els porta cap a l’esquerra. El gran engany de la democràcia representativa és poder votar un sol cop cada 4 anys entre un ventall de partits que no presenten mesures gaire diferents. Per això defensem que l’actual descentralització administrativa sigui també política: consells de barri amb poder de decisió i districtes amb pressupostos propis, sense renunciar una estructura central per administrar recursos.
El govern d’Ada Colau també és “absolutament conservador”?
Els indicadors diuen que els lloguers s’han encarit un 35% i sí que s’han reduït algunes desigualtats però caldria veure fins a quin punt no ha estat a causa de la gentrificació. S’han fet moltes polítiques pal·liatives, però no s’ha revertit el model que perpetua la desigualtat. Els partits, inclosa BComú, assumeixen plenament la marca Barcelona.
Anna Saliente, en un moment de l’entrevista / Jordi Play
Aquest mandat CUP i BComú han tingut una relació força freda. Si es manté la representació de la CUP, com es relacionarà amb els partits d’esquerres del consistori? Seria imaginable que la CUP entrés en un govern municipal?
Algunes de les mesures estrella de les que treu pit BComú s’han aprovat amb el suport de la CUP. S’ha generat un relat molt estigmatitzador sobre la feina que ha fet CUP, que no s’ajusta a la realitat. El proper mandat posarem per davant el nostre programa polític i decidirem en funció de quina proposta ens posin sobre la taula. L’aposta de l’assemblea fins ara ha estat tendir cap a pactes puntuals i no d’estabilitat, per avançar en mesures concretes en lloc de sotmetre tot el projecte polític a un hipotètic govern on estaríem en minoria.
Amb els partits independentistes hi haurà una relació preferent?
Aplicarem el mateix criteri. Si en qüestions socials s’ha pogut treballar i creiem que es podrà seguir treballant amb BComú, en l’eix nacional probablement parlaríem amb ERC. Ara bé, una possible aliança puntual tàctica amb ERC passa per entendre quin paper ha de tenir Barcelona en el procés. En clau desobedient.
I quin és aquest paper?
El lideratge del procés l’ha tingut i l’ha de tenir el moviment popular. El moment de màxima tensió dins l’Estat i quan més a prop hem estat de la ruptura amb el Règim és el Primer d’Octubre. Cal acompanyar al moviment popular i no s’està fent. La desobediència amb els llaços grocs és simbòlica però per nosaltres és important: mentre la gent està disposada a desobeir tu com a institució pots decidir si l’acompanyes o no. Donar-li l’esquena és perillós perquè centra molt més la repressió en el moviment popular. En l’actual macroprocés contra el moviment independentista, Barcelona ha d’impulsar una xarxa de municipis desobedients.
