Els desnonaments no s’aturen: dues famílies del Poble-sec, en risc d’expulsió imminent

Una d'elles, amb cinc menors a càrrec, denuncia haver estat estafada durant mesos i ara es troba un desallotjament amb data oberta

La Claudia té cinc menors a càrrec. Viuen al carrer Radas. I quan van entrar al seu pis, l’estiu de 2018, van refiar-se de l’home que li demanava mensualment 650 euros i li cobrava, també, els subministraments de casa. 10 mesos després, es va trobar un representant dels jutjats a la porta del seu pis anunciant-li la voluntat de desallotjar el pis, ja que ningú estava pagant res. “Va ser estafada”, denuncia la Berta, del Sindicat d’Habitatge del Poble-sec. Des de llavors ha resistit dos intents de desallotjament. I ara, encara en pandèmia, la Claudia s’ha trobat una ordre de desnonament amb data oberta. Això significa que a partir del 15 de març, qualsevol dia durant dues setmanes, un gran dispositiu d’antiavalots es podia presents a casa seva per buidar-la.

En una situació similar, en un altre punt del Poble-sec, al carrer de la Mare de Déu del Remei, es troba la Yanileidy. En el seu cas, però, té el setè intent de desnonament el pròxim dilluns. La propietat del pis que ocupa és la Sareb, que tot i haver accedit diverses vegades a negociar amb ella la possibilitat de fer-hi un lloguer social, sempre acaba imposant la via dels jutjats, denuncia l’afectada.

Sense empara als jutjats

Tant ella com la Claudia asseguren que, tot i tenir un perfil vulnerable, no han trobat empara als jutjats. En el cas de la Claudia, de fet, va perdre la feina per l’esclat de la pandèmia, assegura. I ni així ha trobat comprensió per part de la jutgessa que porta el seu cas. Els activistes, a més, consideren provat que la propietària de l’edifici de la Claudia és una gran tenidora i que, per tant, està evitant la seva responsabilitat d’oferir un lloguer social.

Des del Sindicat d’Habitatge del Poble-sec denuncien que els procediments que s’estan aplicant i que afecten aquestes veïnes del barri incompleixen alguns dels últims avenços en matèria d’habitatge, com seria el decret 37/2020 del govern espanyol. “Assenyalem els jutjats, però també la Generalitat i el Gobierno”, subratlla la Berta. A més, les afectades lamenten que la mediació amb els Serveis Socials i Habitatge de l’Ajuntament només es basin en l’oferta d’una pensió “sense cuina tan sols” durant un temps indeterminat. Per això, com tantes altres vegades, la posició de les afectades és la reclamació d’un pacte amb la propietat. “Amb un lloguer social ells segueixen guanyant molts de diners, amb tot el que tenen, i jo em puc quedar a casa meva”, resol la Claudia.

Nou comentari