La buidor ha portat la degradació. Aquesta és la teoria que comparteixen, per diferents motius, els veïns i el govern de la ciutat quan es refereixen a l’estat de la plaça de les Tres Xemeneies. Amb el temps, s’ha instal·lat un consens a l’hora de radiografiar aquest punt del Poble-sec com un espai que necessita canvis urgents. En paraules del regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, la situació ha arribat a un punt en què s’haurà “d’intervenir amb recursos” i preparar “un pla de xoc” perquè “és veritat que ara molts veïns del barri el creuen sense parar-s’hi, no s’hi estan”. El representants veïnals, menys continguts pel que fa a les expressions, apugen el to i esmenten que “totes les desgràcies del Poble-sec es concentren allà” o que, directament “allò ha deixat de ser barri”.
Ho expressen així perquè es fa evident, a cop d’ull, que aquesta zona d’oci ha anat sumant elements hostils per als veïns. Un dels més emprenyadors és la presència continuada de l’alcohol, tant al matí com a la nit, i les conseqüències que això té en l’espai. Fins i tot quan acaba de ser netejat. Així, amb una passejada pels jardins, un dimarts al migdia, aquest diari comprova que, si bé el paviment és net, almenys a cinc dels escocells que envolten els arbres del parc es poden veure trossos de vidre d’ampolles trencades.
Gran part de responsabilitat d’aquesta situació correspon, segons els veïns, a la conversió de les Tres Xemeneies en un punt ideal per fer botellón pels qui surten a les discoteques Apolo o Plataforma. De fet, el mateix govern del districte ho reconeix en un document de diagnosi dels usos que s’estan fent en aquest espai. “Actualment identifiquem usos vinculats” a “grafits”, “botellón” i “punt de pernocta continuat en el temps de persones sense sostre”, recull el text. Aquest últim apunt fa referència a una part de les persones sensellar, moltes d’origen subsaharià, que abans feien nit als jardins de Sant Pau del Camp i que, després que els expulsessin, es van mudar, amb la seva tenda de campanya, uns metres més enllà. Molts d’ells treballen la ferralla i no tenen gaire més opció on establir-se.
Segons aquesta mesura de govern de Sant-Montjuïc, els equips de l’Ajuntament faran una anàlisi extensa de la situació que acabarà amb un “pla de xoc”. La iniciativa municipal, a més, es concretarà a través de “línies de millora” vinculades a temes “urbanístics” i “de convivència”. De moment, aquesta decisió es va prendre a finals de novembre i l’única data que contempla actualment l’aporta el president de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gàzquez. “Ens van dir que està previst que la diagnosi l’acabin entre febrer i març”, apunta el portaveu veïnal.
El motiu de la degradació
La diferència entre els veïns i l’Ajuntament, principalment, és el motiu que atribueixen a la buidor de vida veïnal al parc. Segons Gàzquez, “des del govern municipal s’ha deixat que es degradi un espai on no hi ha hagut activitat”. També ho veu en aquesta línia el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig, que troba a faltar una “programació cuidada” als Jardins de les Tres Xemeneies. Tots dos valoren positivament que s’hi estableixi el Mercat de la Terra els dissabtes i, de fet, l’esmenten com a prova d’èxit, però el veuen insuficient. “D’activitats nostres, del barri, allà només en fem a la festa major. Es fa un espectacle de música per a joves i prou. La resta de l’any no s’hi pot fer res, a diferència de la resta de places del barri”, insisteix Rodríguez.
El regidor Marc Serra, en canvi, apunta a uns altres responsables encara de manera més clara. “Hi ha hagut un abandonament per part de les diferents propietats que han passat per l’edifici”, va dir al Consell de Barri del Poble-sec del desembre passat. Es referia als blocs de l’entorn de les Tres Xemeneies, l’antiga FECSA. “Hi han volgut fer obres i projectes que urbanísticament no són possibles. Han esperat a poder fer un pelotazo. I no l’han pogut fer perquè nosaltres no deixem fer pelotazos“, va insistir. Aquesta manca d’ús en els edificis, segons Serra, ha provocat “que es degradi l’espai” i això “s’acaba estenent”, va dir en relació a l’erosió que ha anat patint el gran espai que aplega tota la plaça.
En el centre dels jardins, un dels punts contínuament ocupats per persones sense sostre / D.C.
L’última informació sobre els edificis va ser la compra per part de l’empresa Conren Tramway de l’espai i el començament de les obres. L’empresa encara publicita el projecte d’oficines al bell mig del Paral·lel a la seva pàgina web. Una iniciativa que no està gens clara, ja que, actualment, la qualificació del sòl no permetria desenvolupar una activitat econòmica habitual, sinó que està destinada a l’oferiment de serveis tècnics com els que oferia FECSA. Fonts municipals, a hores d’ara, apunten que encara estan estudiant la situació del solar i es refermen en què “cal garantir que hi hagi usos que donin resposta a les necessitats del barri”. Una posició que manté les esperances de la reclamació de la plataforma Som Paral·lel, que mesos enrere va demanar l’adquisició municipal dels terrenys i l’opció de destinar-ho a habitatge social i equipaments per al barri. En aquell moment, el govern d’Ada Colau va assegurar que els “agradava la idea” però que haurien d’estudiar-ne “la viabilitat”.
La conquesta dels grafitis
Més enllà de l’incivisme o les problemàtiques derivades del consum d’alcohol, hi ha una altra gran reivindicació que l’Ajuntament ha reconegut i que els portaveus veïnals s’encarreguen de subratllar insistentment cada vegada que se’ls treu el tema de les Tres Xemeneies: els grafitis. Aquest art urbà, en teoria, delimitat a una part concreta del parc –els tres murs curts que separen la zona de paviment dur del parc de l’espai arbrat i el cub situat a l’extrem sud de la plaça– s’ha estès arreu, com una heura. A les parets provisionals que separen els edificis de l’antiga FECSA del parc, als bancs de formigó, a qualsevol element arquitèctonic amb una mínima superfície, a terra, al carrer de Vila i Vilà i, fins i tot, en els pisos més alts dels blocs en desús.
La part dels edificis de l’antiga FECSA pintada pels grafiters / Cedida
“No només envia un missatge estètic, sinó que té un impacte en l’esport de la canalla”, menciona Sergi Gàzquez. Protesta perquè els gasos dels pots de pintura arriben fins a la Pista Poliesportiva Les Tres Xemeneies i interfereixen en les activitats dels que en fan ús, assegura. I, de fet, Antoni Reig va a l’una amb ell. El portaveu de la coordinadora que aplega 111 entitats del Poble-sec i que, a més, gestiona l’espai poliesportiu eleva la queixa a ultimàtum: “ha de canviar alguna cosa, perquè quan arriba l’olor de les pintures, senzillament no s’hi pot estar”.
Possibles solucions: una guingueta-bar
Però les coincidències no només arriben entre representants veïnals. Alhora de trobar solucions per començar a activar la zona, tant Marc Serra com Antoni Reig coincideixen a esmentar una mateixa proposta: “una guingueta, una mena de bar”. El regidor del districte, a més, esmenta la possibilitat d’incloure-hi “jocs” en la paradeta que es podria instal·lar a la plaça.
Són idees per a un futur pròxim. Tanmateix, Reig aposta per altres mesures de caràcter més urgent. “Una mínima solució seria establir uns lavabos portàtils al parc. Així, les persones sense sostre tindrien una mínima higiene sense afectar l’espai públic”, comenta el representant veïnal. Gázquez, per la seva banda, demana “activitats sòlides que no pengin únicament” del que poden oferir “les associacions veïnals”, perquè no tenen “la capacitat de programar activitats a la plaça cada cap de setmana”, apunta.
Sigui com sigui, pels canvis significatius encara queden mesos. Encara no s’ha començat a decidir la concreció del pla de xoc i, per tant, des de l’Ajuntament demanen paciència mentre acaben d’abordar el futur de la plaça. Una posició contrària a la que afronten els veïns, que s’encarreguen d’accelerar els terminis tant com poden. “Està clar que el problema va in crescendo”, alerta Reig. “I això ha passat, sense cap aturador, els últims cinc anys. Així que, en el fons, també va d’assumir responsabilitats”, matisa Gàzquez. El regidor Marc Serra, de manera prudent, sempre ha utilitzat les paraules “poc a poc” quan s’ha referit al futur dels jardins. Ara bé, seguidament, ha mencionat el que totes les veus del barri esperaven sentir-li dir, que la idea és “anar cnviant els usos de la plaça perquè els veïns i veïnes ens sentim més còmodes”.
