El govern d’Ada Colau tira pilotes fora sobre el futur de l’Estació de França

La tinenta Janet Sanz defensa un "debat sense idees prefixades" i evita posar-hi data o detallar què vol l'Ajuntament

El govern de Barcelona no té, a dia d’avui, un pla de futur per a l’Estació de França i l’ampli mar de vies que separa la Ciutadella de la Barceloneta. És l’únic que ha quedat clar de la compareixença de la tinenta d’alcaldia Janet Sanz a la comissió municipal d’urbanisme, la primera ocasió en l’actual mandat en què l’executiu d’Ada Colau parla en públic sobre aquest repte majúscul de la ciutat. Els terrenys són propietat d’Adif, que al desembre va decidir unilateralment suprimir dues vies auxiliars per alliberar una llaminera parcel·la edificable a tocar del parc vuitcentista.

“Hem de definir una estratègia”, “la ciutat ha de poder tenir un debat”, “no podem partir d’idees prefixades”… Un brindis al sol rere l’altre, sense posar cap concreció ni novetat sobre la taula. Sanz s’ha limitat a recordar que es tracta d’un “espai estratègic però complex”, on tenen interessos, competències i titularitats gairebé totes les administracions públiques. “Farem un debat aviat amb tothom”, ha promès, sense situar cap calendari ni format per a la deliberació. “Seguirem parlant amb Adif”, ha concedit, sense aclarir tampoc quan o qui negocia amb el ministeri de Foment el destí de la gran peça urbanística.

Només ha donat a entendre, vagament, que el govern municipal s’inclina avui per avui per mantenir l’ús ferroviari de l’Estació de França: “Pot tenir una funció de complementarietat”. El 2018 l’alcaldessa Ada Colau va presentar personalment un Pla Director per a ampliar la Ciutadella fins al mar a costa de la platja de vies, un projecte del que no s’ha tornat a saber res més i que l’Estat ha deixat en via morta. “No podem perdre infraestructures ferroviàries, però això no ha d’anar en detriment de reinventar els usos”, ha divagat Sanz. 

Vista aèria de l’entorn de l’Estació de França / AMB

“S’ha de veure què diu el Pla de Rodalies i l’estratègia de la Generalitat”, ha al·legat, tot i que el pla estatal exclou precisament aquesta estació i el Govern català no hi té competències. Segons la tinenta, les vies que Adif suprimeix “tothom confirma que no són necessàries” i el seu desmantellament “no genera cap inconvenient per definir els usos futurs”. Sobre el temor a una nova subhasta estatal, un cop quedi lliure de càrregues la parcel·la edificable, només ha reconegut que “de subhastes Barcelona en necessita més aviat cap” i ha recordat l’executada per l’Estat al front marítim però també la d’un immoble d’oficines de la Generalitat.

L’oposició ha renyat Sanz per “no dir res” i per “tocar el violí”, però de fet tampoc li ha donat un ultimàtum per posar data al debat ciutadà i institucional promès. JxCat, qui havia demanat la compareixença, ha reclamat al govern municipal que “avanci amb propostes concretes” i garanteixi que el destí de la parcel·la edificable d’Adif “reverteixi en la ciutat”. “Partim d’experiències recents molt negatives”, li ha recordat Jordi Martí Galbis, que ha recalcat que l’empresa estatal Adif depèn del govern de PSOE i Unidas Podemos.

Espai edificable destinat al manteniment de trens i ara en desús, rere l’Estació de França / Google Street View

Jordi Coronas (ERC) ha avançat que la posició dels republicans serà mantenir l’ús ferroviari de l’Estació de França: “Un tren que et deixi al cor de la ciutat és una oportunitat que no podem perdre”. Així, ha enumerat opcions com unir-la al Morrot amb els 800 metres de via que falten o convertir-la en una terminal internacional. Pel que fa a la supressió de vies, ha avisat que “Adif té un solar on pot construir i si decideix fer-ho, seran guanys per l’Estat i pèrdua per la ciutat”.

Celestino Corbacho (Cs) ha ironitzat que aquest debat fa dècades que s’arrossega i ha demanat “imaginar” un futur per aquesta peça urbanística “amb o sense trens” al marge de com evolucioni la negociació Ajuntament-Adif. “És la ciutat qui ha de fer aquesta reflexió”, ha advertit. Per contra, Òscar Ramírez (PP) i Manuel Valls (BpC) han posat l’accent en el paper decisiu de l’Estat. “Sembla que vulgui limitar el paper d’Adif i del govern espanyol, i no és de rebut ja que són els propietaris”, ha dit el popular. “Cal un debat sense exclusions: els agradi o no, és una infraestructura estatal”, ha dit l’expolític francès. 

Més informació

Nou comentari