El segon mandat d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona ha estat marcat per la pandèmia i la sentència del judici de l’1-O, que han condicionat nombroses votacions i han traslladat al ple municipal les picabaralles habituals del Parlament. En aquest equador del mandat, el TOT Barcelona ha analitzat les actes de tots els plenaris que s’han celebrat –a excepció del de l’abril, que encara no té les actes definitives publicades– per veure el comportament dels partits. En els 24 plens analitzats, dels quals sis eren de caràcter extraordinari, s’han dut a terme 391 votacions.
Cal tenir en compte que la dinàmica de la política municipal és menys feixuga que la del Parlament i és molt habitual que només es portin al ple qüestions que ja estan pactades amb antel·lació –sobretot les més polèmiques com el Tramvia o els Pressupostos–, la qual cosa fa que la majoria de les votacions acabin en acord. Això és veu, també, amb el sentit del vot de molts partits, en especial els del govern municipal. BComú (358) i el PSC (354) són els dos que més vegades han votat a favor, mentre que Ciutadans (268) ha estat el més reticent a arribar a acords i també és el partit amb més abstencions (78).
En termes generals, el govern de Colau i Collboni ha estat capaç d’aprofitar la geometria variable de l’Ajuntament per trobar aliats a banda i banda de l’espectre ideològic segons la temàtica de la votació, encara que en les grans qüestions sempre ha picat primer a la porta d’ERC per assegurar-se els seus vots. Un exemple d’aquesta varietat de pactes és que JxCat (318), ERC (317), BxC (307) i PP (301) han emès una quantitat molt similar de vots favorables. Pel que fa als vots en contra, sempre estan relacionats amb qüestions de gran transcendència, com la retirada de la Medalla d’Or a Joan Carles I, la condemna dels aldarulls postsentència o la regulació dels lloguers, que són els que desperten més passions entre els partits.
Qui vota amb qui?
L’anàlisi de les actes dels plens permet veure quines són les aliances preferides de cada partit.
BComú
Fidels a la seva filosofia política, els comuns tenen una especial predilecció pel Tripartit. Tampoc és una sorpresa, tenint en compte que comparteixen govern, que BComú i el PSC coincideixin en el 94,9% de les votacions. Els presos polítics, la monarquia, la regulació dels lloguers i la gestió dels aldarulls postsentència són els grans temes que han tensat les costures del pacte de govern, que no obstant això ha resistit els dos primers anys de mandat. El passat mandat la política nacional els va passar pel damunt i van partir peres després de l1-O.
Darrere dels socialistes, ERC és el soci preferent dels comuns amb un 84,4% de coincidència en el vot, però malgrat els escarafalls mutus JxCat (81,3%) també té força vots compartits amb el partit d’Ada Colau, en alguns casos per qüestions no menors com els pressupostos del 2020. L’esquerda que es produeix amb els partits de la dreta unionista és més gran i tant Barcelona pel Canvi (70,3%), com el PP (70,1%) i sobretot Ciutadans (61,4%) solen coincidir més aviat poc amb els comuns, sempre tenint en compte que moltes votacions al ple són rutinàries –com Medalles d’Or o dictàmens– i que, per tant, és lògic és que hi hagi un elevat grau de consens de base.
[En verd, el partit amb qui més coincideix; en groc, el segon; i en vermell, amb qui menys coincideix]
PSC
En el cas dels socialistes, la dinàmica és molt semblant a la dels comuns, però les diferències ideològiques amb els dos grans partits independentistes fa que la coincidència de vot amb ERC (81,1%) i JxCat (78,5%) sigui lleugerament inferior que la dels seus socis de govern. De la mateixa manera, la sintonia amb la BxC de Valls (74,7%), el PP (73,7%) i Cs (64,5%) en les grans qüestions nacionals fa que acostumin a votar plegats mes sovint, tot i que discrepin molt en el model de ciutat que defensen.
ERC
El sentit de les votacions d’ERC tampoc és una gran sorpresa i el seu màxim de grau de coincidència és amb BComú (84,4%) i PSC (81,1%), mentre que JxCat (77%) segueix a certa distància l’estela del govern municipal degut a que no comparteixen algunes de les grans apostes dels mandat –com el Tramvia o les superilles–, que sí compten amb l’aval dels republicans. La principal curiositat de l’anàlisi de vot d’ERC és que el partit d’Ernest Maragall és el menys buscat per Cs (60,1%), BxC (68,8%) i PP (66%) a l’hora de cercar consensos, fins i tot per sota dels comuns, que sovint han de respectar el pacte de govern amb el PSC a l’hora de votar.
JxCat
El paper de JxCat als plenaris de l’Ajuntament de Barcelona és el més desconcertant, ja que s’acostuma a moure entre els dos blocs. Això fa que no sigui el partit preferit de cap altra formació –ni tan sols en segona posició–, però tampoc té distàncies insalvables amb la resta de grups i no tanca cap de les llistes de coincidència de vot, un apartat que acaparen Cs (4) i ERC (3). Tot i això, a l’hora votar, té més coincidència amb el govern municipal que amb el seu soci a la Generalitat.
Ciutadans
Cs també és un cas especial. Els quatre regidors que van abandonar Manuel Valls i van continuar sota el paraigua de la formació taronja han mantingut un política de confrontació als plenaris. Són el grup que menys ha votat a favor (269) i que més ha votat en contra (45) o s’ha abstingut (78) durant aquests dos primers anys de mandat. La seva bel·ligerància els ha portat a votar en contra fins i tot de diverses actes de plens previs, perquè estaven transcrites en català independentment de la llengua que haguessin fet servir els seus regidors.
Pel que fa a les afinitats, Cs és el partit que menys coincidència de vot té amb BComú, PSC, ERC i JxCat i sobretot busca refugi amb els antics companys de coalició de Barcelona pel Canvi, amb qui han anat de la mà en 324 de les 391 vegades que s’ha votat alguna cosa al ple (82,9%), i amb el PP (318), amb qui també tenen una clara afinitat. Pel que fa a la resta de partits, el vot coincident oscil·la entre el 60,1% d’ERC al 66,2% de JxCat.
BxC
El partit de Manuel Valls, que ja ha avançat que té els dies comptats com a regidor a l’Ajuntament de Barcelona, ha sabut escollir les seves batalles. Més enllà dels vots d’investidura per donar l’alcaldia a Colau, la formació ha donat suport a grans projectes del mandat –com els pressupostos– per evitar que ERC d’endugués tota la glòria. Més enllà d’això, la seva coincidència de vota amb el govern municipal és relativa –BComú (70,3%) i PSC (74,7%)– i la seva màxima afinitat és amb el PP (89%).
PP
El grup municipal del PP, més tranquil després de la reestructuració dels quadres intermedis auspiciada per Josep Bou, està fent un mandat més aviat discret i no ha sabut recollir el guant de Collboni, que s’ha ofert a dialogar i pactar amb tots els partits del ple. La distribució del seu vot és molt semblant a la de la dreta espanyolista: màxima coincidència amb Cs (81,3%) i BxC (89%), mínima amb ERC (66%), i acords puntuals amb BComú (70,1%) i JxCat (70,1%), mentre que l’eix nacional l’apropa lleugerament més al PSC (73,7%), però sense acords sobre el model de ciutat.
