Barcelona ha presentat aquest dimarts un decàleg pel dret a l’habitatge que recull, entre altres mesures, modificar la regulació dels lloguers per fer-los “estables i assequibles”. El dia abans que es voti al Parlament la llei, l’Ajuntament de Barcelona, CCOO, UGT, veïns i diverses entitats han fet “front comú” per exigir mesures com ara la moratòria de tots els desnonaments en situació de vulnerabilitat, la mediació obligatòria com a requisit previ a l’inici del procés judicial o recuperar “progressivament” l’ús residencial d’una part dels pisos turístics de la ciutat. Colau ha destacat la necessitat de fer “un escut social” per garantir el dret a l’habitatge i ha assegurat que aquest s’ha de replicar també “a altres nivells”.
“Malgrat dècades especulatives, que han fet que al conjunt de l’Estat no s’hagin fet prou habitatges asssequibles, no ens resignem”, ha afirmat l’acaldessa, defensant que és una prioritat, especialment en una situació de crisi com la generada per la pandèmia.
En aquest sentit, ha defensat “canviar les regles del joc” i ha anunciat que des del consistori s’estan impulsant “centenars de pisos públics a l’Eixample”.
Segons ha concretat Colau, en qüestió de setmanes hi haurà prop de 2.000 pisos públics en obres, que permetran arribar al voltant de 5.000 persones. “Per fi els projectes s’estan executant”, ha celebrat des d’una promoció d’habitatge de lloguer social construïda pel consistori i que tot just està finalitzant les obres.
Més recursos
El decàleg recull que actualment l’Estat dedica el 0,1% del seu pressupost a habitatge, la Generalitat el 0,8% i l’Ajuntament el 5%. Per això, demana a l’Estat que incrementi el pressupost estatal d’habitatge com a mínim fins al 1,5% del PIB els pròxims set anys, un increment de més de 18.000 milions d’euros que proposen que es destini a un fons de contingència per construir habitatge protegit indefinit de lloguer o en cessió d’ús.
Menys pisos turístics, més ús residencial
Un altre punt defensat per les entitats adherides al decàleg és la conversió de pisos turístics en pisos residencials. Amb aquesta finalitat, proposen un reforç de les competències i més control municipal sobre l’activitat dels apartaments turístics alhora que creuen que el sector s’ha de “corresponsabilitzar”. Dos dels punts del decàleg tenen a veure amb els desnonaments. Concretament, demanen una moratòria en els casos de vulnerabilitat, sigui aquesta causada o no per la Covid-19, a més d’una pròrroga automàtica dels contractes de lloguer com a mínim fins a l’abril del 2021, excepte si són petits tenidors amb necessitats pròpies.
A més, proposen la mediació obligatòria com un requisit previ abans d’iniciar el procés judicial per desallotjar un pis i corresponsabilitzar els grans tenidors en la recerca d’una solució habitacional. Alhora, també demanen prohibir per llei els desnonaments oberts.
Aposta per la rehabilitació
En el text es recull la petició d’una reforma fiscal per beneficiar el lloguer protegit i la rehabilitació amb una rebaixa de l’IVA fins al 4% a la promoció d’aquest tipus de lloguer. D’altra banda, es vol impulsar la rehabilitació energètica, l’accessibilitat i l’adequació del parc d’habitatges a la situació postcovid.
Votació llei lloguers
Sobre la votació de la llei dels lloguers al Parlament, Colau ha assegurat que “evidentment” espera que la proposta de regulació tiri endavant perquè es comptava “amb una majoria àmplia”. En aquest sentit, ha apuntat que espera que la majoria es demostri en la votació d’aquest dimecres tot i els “dubtes” a l’últim moment de Junts per Catalunya, que ha atribuït “segurament a pressions del sector immobiliari”, tal com ja va dir ahir.
Sobre el fet que el PSC, soci de govern a Barcelona, voti en contra de la regulació, l’alcaldessa s’ha limitat a dir que hi ha una demanda social i cal regular els lloguers. “És imprescindible per poder garantir el dret a l’habitatge”, ha conclòs, negant que “en cap moment” el vot en sentit contrari de comuns i socialistes qüestioni la política d’habitatge municipal.
