Ada Colau Ballano ha estat nomenada la primera dona alcaldessa de la història de la ciutat de Barcelona. Anteriorment, havia estat molt vinculada als moviments activistes de la ciutat, sobretot a l’activisme social i a la defensa dels drets humans.
Trajectòria activista i social
De fet, l’any 2009 va ser una de les impulsores i creadores de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Una plataforma molt activa pel que fa a l’aturada desnonaments i que lluita per obtenir habitatges amb un preu just i sostenible per a tothom. El 2014 va fundar el partit de Guanyem Barcelona, la plataforma política ciutadana que en aquests moments s’han transformat en Barcelona en Comú. Justament és amb aquest partit amb el qual va guanyar les eleccions del 2015 que la van portar a ser alcaldessa per primer cop de la ciutat comtal. El 2019, Colau va ser reelegida alcaldessa de Barcelona. Ara mateix, Colau ha tornat a postular com alcaldable de Barcelona per pròximes eleccions municipals del 2023. El pas de presentar-se per tercera vegada a les eleccions, l’ha oficialitzat després que les bases del partit l’hagin avalat (el codi ètic indica que els càrrecs no es perpetuaran més enllà de dos mandats, però estableix un mecanisme per votar excepcions). En aquest sentit, Colau es compromet a continuar donant prioritat a les polítiques públiques centrades en la lluita contra les desigualtats, el dret d’un habitatge digne, un model més sostenible de ciutat i l’enfortiment de la participació ciutadana, tal com es descriu en el perfil de l’Ajuntament de Barcelona. A banda, durant els seus mandats l’alcaldessa ha treballat per aconseguir disminuir l’impacte del turisme massiu a la ciutat i per millorar les condicions del transport públic en clau de fomentar la sostenibilitat.
Hi haurà tercer mandat de Colau?
La decisió d’Ada Colau de fer el pas cap a un tercer mandat s’ha produït en uns moments que la polèmica política bull al consistori sobre si l’alcaldessa és coneixedora o no de l’espionatge del CNI al líder d’ERC, Ernest Maragall. I, si això va tenir influència o no en la seva investidura -ERC va guanyar les eleccions, però un pacte amb el PSC i Manuel Valls la va tornar a situar al capdavant del consistori-. A més, l’alcaldessa també s’està enfrontant a diversos processos judicials per suposades irregularitats en la concessió de subvencions a entitats properes a l’òrbita ideològica dels Comuns, i per haver multat un fons voltor que no va oferir un lloguer social a famílies vulnerables de l’edifici Llavors.
L'oposició contra Colau
Per totes aquestes suposicions, l’oposició s’ha unit per formar una majoria alternativa -a nivell discursiu- contra l’opció que l’alcaldessa de Barcelona opti a un tercer mandat al capdavant del consistori. Fins i tot el partit de l’oposició ERC, que ha donat sovint suport a la majoria d’iniciatives desplegades per l’executiu de Colau, recentment ha titllat d'”esgotat” el projecte dels comuns. “Això ha fet que aquest sigui un mandat perdut, no s’han atès qüestions quotidianes, com la seguretat, la neteja i el civisme, però tampoc qüestions de fons com és el model turístic”, ha afirmat Elisenda Alemany, portaveu dels republicans. “Entre altres per la formació estranya d’aquest govern, amb dos socis que tenen opinions contràries pel que fa al que és la ciutat avui i cap a on ha d’anar”, ha afegit la portaveu republicana. La realitat és que Colau es troba entre l’espasa i la paret davant d’una oposició cada cop més dura amb la seva gestió de governança al capdavant del consistori.
Els simpatitzants de la formació són conscients que la cursa electoral continua molt disputada i que aquestes enquestes preliminars poden quedar en paper mullat