L’antiga fàbrica de Mercedes Benz, en desús des de 2007, acollirà 1.450 pisos nous, equipaments, una gran plaça i activitat universitària i productiva. Un acord urbanístic entre la propietat –el fons immobiliari Conren Tramway– i l’Ajuntament de Barcelona dona el tret de sortida a un pla de transformació de grans dimensions que aspira a crear un petit nou barri entre Sant Andreu i el Bon Pastor, que uneixi aquests dos veïnats entre ells i amb els polígons industrial de l’entorn.
Es tracta d’una gran parcel·la de 90.600 m2 de superfície, l’equivalent a més de 7 illes de l’Eixample, que es convertiran en més de 200.000 metres quadrats de sostre total per als diferents usos. El 58% de l’espai serà per a habitatges: 870 a preu de mercat lliure i 580 assequibles –protegits de venda i de lloguer, tant públics com privats–. Als baixos hi haurà comerços i oficines. L’altre 42% de l’espai serà per a activitat econòmica: la nova seu de l’escola Elisava, una seu institucional i de postgrau de la Universitat de Vic, una zona d’indústria 4.0. en complicitat amb la fundació Leitat i espai per a altres equipaments privats.
Inversió privada
Completarà l’espai zona verda, vials i serveis públics per als nous veïns. Tota la inversió serà privada i l’Ajuntament únicament farà la modificació urbanística, que permet a la propietat fer i vendre pisos en un solar comprat a preu de sòl industrial. A més Conren Tramway cedeix a la ciutat el sòl que correspon als vials, zona verda i equipaments. La plaça central serà un “espai privat d’ús públic”. La propietat voldria tenir enllestits tots els edificis i espais el 2026 i, per tant, completar la transformació en només 5 anys.
El compte enrere s’engega aquest dijous amb l’aprovació del conveni per part del govern municipal, que abans de l’estiu s’haurà de traduir en una modificació de planejament aprovada pel ple. Entre una i altra aprovació, el consistori compta iniciar un procés participatiu amb els veïns per definir els equipaments públics, tot i que ja hi ha contactes directes entre la propietat i representants veïnals al marge del consistori. La primera inauguració prevista, el setembre de 2023, seran les seus universitàries. La capacitat estimada dels dos nous centres és de 2.000 estudiants i 400 docents.
L’edifici de més valor patrimonial, la nau racionalista que va idear Robert Terrades als anys 50, es mantindrà però reconvertida en una plaça central que connecti els diferents usos. La resta de naus modernes, sense catalogar, ja van ser enderrocades fa un any i avui són solars pendents de descontaminar.
La presentació del pla de transformació ha tingut lloc aquest dilluns a l’antiga fàbrica, amb una concorreguda posada en escena en la que han participat l’alcaldessa Ada Colau, els tinents Jaume Collboni i Janet Sanz i representants de la propietat, de Leitat, d’Elisava i de la UVic. Colau ha elogiat Conren Tramway –amb qui l’Ajuntament també negocia el futur de les Tres Xemeneies del Paral·lel– i ha dit que a la Mercedes Benz ha anat més enllà de buscar benefici econòmic en pro d’un “projecte emblemàtic” i un “referent internacional”.
Collboni ha augurat que la futura indústria que aterri a la Mercedes Benz generarà 10 vegades més llocs de feina que els que hi havia a l’antiga fàbrica de cotxes. Ha fet servir aquest pronòstic per defensar el seu model econòmic per a Barcelona, que ha contraposat a “l’especulació que només beneficia a uns pocs” i “al decreixement, que agreuja les desigualtats”.
L’encarregada de desgranar els detalls de l’operació ha estat Janet Sanz, a qui l’alcaldessa ha atribuït el mèrit principal de l’acord. Ha assegurat que, tot i la requalificació del 42% del sol, el sostre industrial realment en funcionament creixerà de 71.000 a 84.000 m2. La peça productiva clau és un “gran hub tecnològic” amb un projecte tractor que buscarà la fundació Leitat. Sanz ha confiat que pugui generar 3.000 llocs treball directes en àmbits com la robòtica, la impressió 3D o l’Internet de les Coses.
Paco Hugas, un dels dos germans propietaris de Conren Tramway, ha definit aquest nucli residencial i productiu com “la primera urban factory de Barcelona” i ha assegurat que revitalitzarà el Bon Pastor perquè ajudarà a la “descentralització dels centres de negoci”, inclourà botigues de proximitat i li permetrà ser “el primer barri neutre en emissions”. També han participat a la presentació representants d’Elisava, la UVic –com l’exconsellera Meritxell Borràs– i la fundació Leitat, que han confiat que els nous usos vinculats al coneixement “projectin al món” aquesta zona de Barcelona fins ara arraconada.
