L’actualitat barcelonina va fent saltirons de districte en districte, segons les notícies que tenen més ressò cada setmana. Però els projectes grans de ciutat, els que es couen a foc lent i marquen el seu futur, avui passen per l’Eixample. El tramvia per la Diagonal, la transformació de Glòries, la Model, la nova Fira, l’urbanisme tàctic, la nova il·luminació de la Sagrada Família, la famosa i controvertida superilla al llarg de tot Consell de Cent… Fins i tot els Bonus Consum tenen l’epicentre al districte central.
I és que el govern d’Ada Colau va entrar a l’Alcaldia el 2015 amb el focus a Nou Barris però ara té la mirada posada en districtes més cèntrics, que poden ser determinants a les eleccions de 2023. Costa de dir si l’interès demoscòpic del centre urbà motiva la concentració de grans projectes o si són els mateixos projectes els que posicionen aquest territori com a gran tema de campanya. Sigui com sigui, el tauler de joc que es dibuixa pel 2023 és aquí.
L’Eixample és el districte més poblat de Barcelona: més d’un quart de milió de persones. Molts i molts vots. I, encara que Ciutat Vella protagonitzi moltes puntes de tensió, el pols de la ciutat el marca la quadrícula de Cerdà. També és la representació per antonomàsia de la classe mitjana barcelonina, el comerç, la contaminació i el modernisme. Tot això, a més, vessa cap als districtes adjacents i conforma una gran massa crítica d’electoral menestral.
Res d’això és nou, però sí que ho és la conjuntura. Els momèntums de la Nova Política i del Procés han passat i s’imposa el frame de la sortida de la crisi pandèmica. Llocs de feina, inversió, obra pública, consum o fiscalitat baixa guanyen pes enfront de relats més revolucionaris. De les “polítiques valentes” a la “bona gestió”. També l’ecologia, que pot ser regressiva, fa que a l’esquerra el discurs verd s’imposi al roig. I és que les crisis –alguna cosa hem après de l’anterior– tenen etapes discursives força estables: alarma social quan esclaten, fatiga mentre s’allarguen, conservadorisme durant la recuperació i indignació quan els brots verds en l’economia deixen enrere a les mateixes capes de població de sempre.
L’actual distribució del vot també ho reforça. Les paperetes en disputa entre els dos partits que lideren les enquestes, BComú i ERC, són de classe mitjana. El votant cèntric serà un caramel. La perifèria era terreny de batalla entre comuns i socialistes, però els antics feus del PSC han reviscut en les darreres conteses electorals i no sembla que tornin tenyir-se tan de morat com al 2015. El PSC no els deixarà escapar, però tampoc es conformarà amb la corona perquè sap que només amb els barris obrers no s’arriba a l’alcaldia.
Junts i ERC també tenen molt vot fronterer a l’Eixample i a aquestes alçades és clar que l’independentisme no busca convergir sinó contrastar models. I les dretes constitucionalistes prou feina tenen amb sobreviure al 2023, perquè han perdut aquesta centralitat social i competeixen pels mateixos graners de l’Upper Diagonal i el deep Sant Martí.
De Nou Barris a l’Eixample
Recordo vivament el primer dia que Ada Colau exercia d’alcaldessa. Va anar en metro a Nou Barris perquè volia prescindir del cotxe oficial –després els assessors li van fer entendre que no podia ser, ni per seguretat ni per horaris– i va convocar a la premsa a la seu d’aquest districte allunyat de plaça Sant Jaume. L’acompanyava qui n’era aleshores la regidora, Janet Sanz. Va anunciar que havia anat a aturar un desnonament proper i que havia telefonat personalment a la propietat del pis, Bankia.
Va aixecar polseguera, aquell primer dia de mandat. Avui seria inimaginable, tot i que no per falta de desnonaments. Últimament no és escenari de grans anuncis ni debats polaritzats, Nou Barris. Ha esgarrapat petites inversions llargament reivindicades, per exemple a través del Pla de Barris, però d’aquí a 2023 no veurà materialitzats grans projectes urbanístics com la reconversió de la presó de la Trinitat Vella, la cobertura de la Ronda de Dalt, la metamorfosi de Vallbona o la pacificació del tram final de Meridiana. Els noubarriencs hauran de mirar de lluny les pomposes inauguracions preelectorals, perquè s’estaran fent a l’Eixample.
