El retorn electoral del PSC a Barcelona és incontestable. Les eleccions catalanes del 14F no només li han donat el lideratge en vot al conjunt de la ciutat, sinó que li ofereix un mapa micro molt eloqüent: 46 dels 73 barris de la capital i 555 seccions censals es tenyeixen de vermell. Es tracta sobretot de les perifèries obreres, els seus històrics del partit, però també veïnats benestants com Tres Torres que demostren com la candidatura de Salvador Illa ha aglutinat vot unionista a costa de Ciutadans o el PP.

Qui guanya a la resta dels barris també apuntala una lectura dels resultats en clau nacional. Perquè allà on no lidera el PSC, lidera un partit independentista. Junts s’emporta 16 barris tradicionalment catalanistes de classe mitja i alta, com la major part de Sarrià-Sant Gervasi, el sud de Gràcia, Font d’en Fargues i la meitat esquerra de l’Eixample. 

ERC, que no va assolir la majoria a cap dels 10 districtes, surt una mica millor parada al mapa de barris: és primera força a 11 territoris. Es tracta de veïnats de la perifèria ‘tova’ o primera corona perifèrica, amb arrels menestrals i de classe mitja-baixa. Per exemple, són republicans el Clot, el Guinardó, el Poblenou, Sants o la Barceloneta. La raó del diferencial entre la posició a la ciutat i el mapa de barris és el segon lloc del podi: els republicans aconsegueixen ser segons a molts més barris i tenen el vot més repartit i homogeni que Junts.

Aquest repartiment de quota deixa diverses lliços per als tres partits. El PSC queda hipotecat per un relat proper a l’unionisme si vol mantenir l’espai guanyat a Cs i PP, una posició que l’allunya de la tradició catalanista del partit que li va permetre formar dos tripartits a la Generalitat de Catalunya. I sense la passarel·la del catalanisme és més difícil també desbloquejar la situació de presos i exiliats, que és el desllorigador dels nous governs d’esquerres que tant ha reclamat Ada Colau.

L’independentisme es troba en la situació oposada: demostra múscul –no és un suflé conjuntural– però no troba nous mercats per créixer. A Catalunya ha aconseguit superar el 50% del vot, però a Barcelona gairebé no s’ha mogut del 45% de sufragis. No conquereix barris sorprenents, tot i que ERC vagi picant pedra any rere any a la perifèria i Junts eviti que l’Upper Diagonal cedeixi sencera a l’unionisme. Per poder seduir votants del PSC o dels comuns, l’independentisme també necessita driblar el bloqueig nacional amb una nova idea motor.

I la resta?

Cal submergir-se en els resultats per seccions censals per trobar bastions d’altres colors. El primer element destacat és una absència: ni una illa de casa taronja. L’ensorrada taronja no té pal·liatius. Cap secció censal ha resistit, tres anys després de l’èxit del 21-D. Els taronges tenen el handicap d’haver construït bastions en terrenys on ja hi havia altres partits forts, com la meitat nord de Nou Barris o la meitat sud de Sarrià-Sant Gervasi. Sense prou quadres per treballar-se aquests territoris, ràpidament els adversaris han punxat el souflé.

També els comuns brillen per la seva escassa presència: només una illa de cases és de color violeta, al Poble Sec. La formació d’Ada Colau té menys prèdica a les eleccions catalanes que a la resta de cites amb les urnes, però l’abisme de resultats amb les municipals resulta fins i tot desconcertant. El 26M de 2019 van ser liles fins a 16 barris sencers. Ara zones que li eren proclius ja des dels temps d’ICV, com la Vila Olímpica o la Clota, només li donen una magra 3a posició i passen per davant seu altres partits d’esquerres com el PSC o ERC. Pot ser un símptoma preocupant per a En Comú Podem de manca de perfil propi també en l’eix social.

En canvi, el Partit Popular es queda 14 seccions censals blaves, en barris com Pedralbes, Bonanova o Galvany. I sort d’aquests feus de classe alta, després d’haver quedar a la cua a la ciutat, fins i tot per darrere d’un Ciutadans ensorrat. El discurs econòmic sembla que li dona millor resultat als popular que l’eix nacional, almenys a la capital.

Vox en canvi sí que planta una pica fortament a Sarrià-Sant Gervasi. És primera força a tres seccions censals, situades a més en punts molt connotats políticament. Al conjunt de la ciutat se situa 5a: supera àmpliament a Cs i PP i per la mínima també desbanca a la CUP. No obstant, les xifres de vot absolut evidencien que elecció rere elecció manté una quota estable de partidaris, molt mobilitzada però estancada. Ha fet sostre en electors, però en contextos de baixa participació com aquestes eleccions sap rendibilitzar-los molt bé.

La CUP, per contra, treu uns resultats pobres als barris de Barcelona malgrat la seva remuntada en escons al Parlament. Només es cola a la quarta posició –quarta! fora del podi!– a la Vila de Gràcia i entorn, mentre que als barris veritablement obrers s’enfonsa amb contundència. El discurs del partit i en especial de la seva base a Barcelona prioritza territoris com Nou Barris, el Poblenou o Sants –on té militància molt activa als moviments socials a més–, però tot aquest relat o bé no arriba als destinataris o bé no els convenç. Una manca de penetració que castiga de retruc a tot el bloc independentista, que en diversos moments del Procés havia vist en la CUP una oportunitat per ampliar la base en veïnats de renda baixa hostils a l’autodeterminació de Catalunya.

Comentaris

    Tripartit no, gràcies Febrer 15, 2021 | 15:42
    Ja n'hi ha prou d'anar repetint etiquetes que, si alguna vegada van significar alguna cosa - i jo en dubto-, ara només serveixen per confondre. El "cinturó roig" de roig no en té res, cinturó anti-català, cinturó espanyolista, cinturó feixista, cinturó franquista, com us vingui més de gust
    Ramon Febrer 15, 2021 | 16:38
    El "cinturó" mai no ha set "rojo" sinó SEMPRE "rojigualdo". No voten ideologia. Voten sempre Espanya. Votaven Franco, votaven sociata, el 2017 van votar Colono's i ara han tornat a votar sociata. Però en tot moment allò que han votat ha set Espanya. I per cert, així com Alianza Popular va aparèixer electoralment amb percentatge significatiu dins l'electorat immigrant espanyol, també ho ha fet ara Vox. Ja veus tu si en són, de "rojos".
    RAMON A Febrer 15, 2021 | 17:16
    Tornen els que votaven al Felipito Gonzalez
    Octubrista Febrer 15, 2021 | 21:42
    Aquest "cinturó roig" que dieu, fa temps que blaveja i titllar el PSC com d'esquerra fa riure. Pel mateix preu, podríeu fer un titular més encertat i parlar del "cinturó del 155"
    Ramon Febrer 15, 2021 | 23:31
    Dir-ne "cinturó roig" és blanquejar la colonització. Blanquejar la substitució demogràfica. Blanquejar la castellanització. Blanquejar EL LERROUXISME.

Nou comentari

Més notícies
Santiago Abascal i Ignacio Garriga, fent-se un 'selfie' en campanya a Barcelona / David Oller (Europa Press)

Les 3 illes de cases on guanya Vox: una residència militar, la seu del partit i el Turó Park

Pel que fa als barris, la ultradreta registra percentatges alts a zones de rendes baixes però amb poca població i una participació baixa
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entrant a la seu del carrer Marina per fer el seguiment de les eleccions / ACN

La Urbana es presenta a la seu dels comuns per les queixes d’un veí

El partit estava acabant l’acte de seguiment de resultats i algú va trucar el 112
Pla mitjà del president de Vox Santiago Abascal en un acte a la plaça Sant Jaume de Barcelona / ACN

Denúncia contra Vox per una celebració sense distàncies després de les eleccions

Els Mossos d'Esquadra aixequen una acta contra el partit ultra per una concentració que havia estat prohibida
Una dona barcelonina votant durant el 14F / Matthias Oesterle (Europa Press)

Cinc curiositats dels vots barcelonins a les eleccions del Parlament

La dreta espanyolista s'enfonsa, mentre que quatre districtes volien el PDECat al Parlament
Votants el 14F al Pavelló Valldaura / Jordi Play

El 14-F deixa un mapa de districtes sociovergent

ERC es queda sense cap dels 10 territoris, malgrat quedar segona a tota la ciutat
Paperetes del 14F al Pavelló Valldaura / Jordi Play

14-F: El PSC s’imposa a la capital catalana

Resultats de les eleccions catalanes 2021 al conjunt de la capital i per districtes
El Parc Central de Nou Barris / Wikimedia/Enfo

El PSC arrasa a Nou Barris i gairebé duplica resultats

Els socialistes queden per davant d'ERC i comuns
Nacho Martín Blanco, de Cs, en una compareixença per valorar els resultats del 14F / ACN

L’ensorrada de Cs a Barcelona: 7è per darrere de Vox i la CUP

Passa de ser el partit més votat a ser la setena força en vots a la capital catalana
El líder de Vox a Barcelona, Ignacio Garriga, en campanya electoral / David Zorrakino (Europa Press)

Les xifres de la forta irrupció de Vox a Barcelona

Mentre la participació baixa notablement al conjunt dels comicis, els votants de la formació d'ultradreta es mantenen mobilitzats
Constitució de meses del 14F al Pavelló Valldaura / Jordi Play

Resistència independentista a Barcelona, amb ERC per davant de Junts

Els republicans, que no han pogut disputar-li la victòria al PSC, han tret 8.000 vots més que JxCat