Cinc curiositats dels vots barcelonins a les eleccions del Parlament

La dreta espanyolista s'enfonsa, mentre que quatre districtes volien el PDECat al Parlament

Els vots barcelonins a les eleccions al Parlament de Catalunya han deixat una contracrònica variada. Més enllà dels grans titulars que copsen el retorn de la Barcelona socialista, la resistència de l’independentisme o la irrupció de Vox, els veïns de la ciutat també han deixat escenaris singulars que contrasten amb la foto general del 14F. Això inclou el fet que gairebé a la meitat de la ciutat el PDECat hagi superat la barrera de vots necessaris per entrar al Parlament o l’existència d’un únic districte on el PP ha superat Vox.

Els dos districtes amb un pòdium divergent

Ho deien les enquestes i la nit electoral ho ha confirmat. El desenllaç dels comicis ha estat una lluita constant entre les llistes del PSC, ERC i JxCat. Això ha estat així tant a Barcelona com a Catalunya. De fet, gairebé a tots els districtes de la ciutat els partits que han conformat el pòdium de més votats han estat aquests tres. A tots els districtes excepte a dos. A Sarrià-Sant Gervasi s’ha imposat Junts per Catalunya, seguits dels socialistes i el Partit Popular. En aquest cas, Esquerra Republicana s’ha enfonsat fins a la cinquena plaça. En canvi, l’altre triumvirat peculiar, situat a Nou Barris, ha deixat fora dels més votats la llista encapaçalada per Laura Borràs i ha inclòs, per contra, Catalunya en Comú-Podem. En aquest cas, el PSC ha estat el més votat i ERC ha quedat en segona posició.

L’únic districte fidel al PP

I precisament en relació amb la curiositat anterior, l’escenari barceloní ha deixat una altra anècdota electoral. Vox ha irromput amb força per copsar l’electoral d’ultradreta i ha superat el PP a totes les seccions de la ciutat, a excepció d’un únic territori. Tot i la caiguda de participació generalitzada, el partit liderat per Alejandro Fernández ha aconseguit augmentar els vots de les anteriors catalanes a Sarrià-Sant Gervasi i, de retruc, imposar-se a la formació d’Ignacio Garriga. A tota la resta de districtes, a diferència de les últimes eleccions espanyoles, Vox ha deixat enrere el Partit Popular. La confirmació del sorpasso per la dreta.

La dreta espanyolista s’enfonsa

Més enllà dels debats partidistes, però, els blocs polítics també han deixat canvis respecte al passat. Si a les últimes eleccions catalanes els representants de la dreta espanyolista (Cs i PP) sumaven un 29% dels vots a Barcelona, en aquesta ocasió la suma del mateix bloc (incorporant Vox) s’ha quedat en un 18,7% de les paperetes. Han perdut 1 de cada 3 electors. D’aquesta desfeta el principal beneficiat ha estat el PSC, que s’ha endut bona part dels vots que va aglutinar la formació taronja l’any 2017.

A quatre districtes, el PDECat entraria al Parlament

Entre les principals incògnites de la nit del 14F s’incloia saber si el PDECat, encapçalat per l’exconsellera Àngels Chacón, aconseguiria el 3% dels vots necessaris per obtenir representació al Parlament. Finalment, però, el partit es va quedar en un 2,72% a Catalunya i en un 2,84% a la ciutat de Barcelona. Tanmateix, la derrota no ha estat homogènia. De fet, 4 dels 10 districtes de la capital catalana havien atorgat suficients paperetes perquè el PDECat tingués opcions d’entrar a la cambra catalana. Han estat l’Eixample (3,51%), Gràcia (3,03%), les Corts (4,44%) i Sarrià Sant-Gervasi (7,34%).

La CUP supera Vox a la majoria de districtes

L’última anècdota d’aquest recull apunta a la principal fricció que s’ha donat a la part central de la classificació en aquests comicis. El duel entre la CUP i Vox, que han quedat separats per 1.416 vots en favor del partit d’ultradreta. Així i tot, malgrat que Vox hagi sumat més suports en el conjunt de la ciutat, ha estat el partit anticapitalista el que s’ha imposat a 6 dels 10 districtes barcelonins (Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sants-Montjuïc).

Nou comentari