Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Pau Gonzàlez: “L’especulació no ens pot fer frenar la superilla”

Pau Gonzàlez (Barcelona, 1987) no fa ni un any que és a l’Ajuntament de Barcelona, després que l’exregidor i actual ministre d’Universitats, Joan Subirats, dimitís en complir 70 anys. Alguns el van presentar com el “becari” de Colau, però es coneix la matèria com qualsevol altre regidor de l’executiu municipal. Gonzàlez ja treballava al govern el mandat passat i ara ostenta la cartera d’Educació. També és regidor del districte de l’Eixample, el “gran cor econòmic de la ciutat”, diu. A més, és conductor de metro en excedència. Atén durant més d’una hora al TOT Barcelona. Rebutja un got de plàstic d’un sol ús i beu d’una tassa corporativa del Tibidabo.

Colau assegura que és “inacceptable” el nivell de trànsit i de contaminació que hi ha a l’Eixample. És un mal lloc per viure-hi?

L’Eixample és un molt bon lloc per viure i l’encàrrec municipal ha de ser millorar-lo encara més. Tenim una estratègia de Superilla Barcelona, en la línia de treure trànsit, de baixar els nivells de soroll, de contaminació i de, sobretot, guanyar espais verds i de vida al districte més dens de la ciutat i el que té ràtios de verd i d’equipament públic més baixos.

Com porta que el seu soci de govern, el PSC, discrepi sobre el model de la superilla de l’Eixample?

No crec que hi hagi discrepància en el model de superilla, crec que hi ha alguns detalls que el PSC ha plantejat i que són molt menors, de mobilitat, d’ubicació de contenidors… Estem entomant una transformació de la trama urbana de l’Eixample, recuperant l’essència del que era el pla Cerdà, amb aquesta mirada de salut pública amb què Cerdà va innovar. Recuperem allò i ho adaptem al segle XXI.

Aleshores en el model de superilla estan totalment alineats, els dos socis?

És un projecte del govern i no crec que estiguéssim a punt de començar les obres si hi hagués discrepàncies de fons. Estic convençut que del que sí que gaudirà aquest projecte és d’un gran consens veïnal passades les obres, que sempre molesten una mica.

Encara que digui que són menors, com arriben a una entesa quan hi ha discrepàncies?

És un projecte de gran magnitud i aquestes coses petites a polir no l’entorpeixen, ni de bon tros. Parlem de multiplicar per més de 10 el verd als carrers a l’Eixample, de generar places de la mida de Gràcia a l’Eixample! Podem acabar de concretar on va una parada de Bicing o on fem la càrrega i descàrrega, però no crec que es generin discrepàncies sobre el fons.

No són dos governs en un, per tant.

No, en cap cas. Hi ha discrepàncies, com a tots els governs de coalició; és natural i hem d’avançar cap a gestionar-ho millor. Si fóssim governs homogenis aniríem a la mateixa candidatura electoral!

El regidor del districte de l'Eixample i d'Educació, Pau Gonzàlez, dona una entrevista al TOT Barcelona per parlar del model de superilla / Jordi Play
El regidor del districte de l’Eixample i d’Educació, Pau Gonzàlez, dona una entrevista al TOT Barcelona per parlar del model de superilla / Jordi Play

I sobre l’abstenció del PSC en el pla d’usos de l’Eixample?

Vam fer una suspensió de llicències fa un any i després la vam ampliar. El que no s’entendria és que aquesta suspensió, que caducava ja, l’haguéssim deixat en res. Activem totes les eines que tenim, que no són tantes com ens agradaria, abans de fer les transformacions urbanístiques, per evitar processos de gentrificació comercial, per mantenir l’essència de merceries i diferents botigues, per no convertir tot l’Eixample en una zona de restauració ni de monocultiu. La diversitat comercial és una de les riqueses de Barcelona i és l’essència del pla d’usos. No crec que tampoc aquí hi pugui haver discrepàncies, més enllà de les formes i coses menors.

Diu que troba a faltar més eines. Quines?

Per evitar la gentrificació comercial hauríem d’anar cap a cert control de les rendes de lloguer, per evitar que les botigues de tota la vida no puguin seguir pagant el lloguer i, per tant, hi hagi un procés de substitució. És una riquesa que hem de preservar.

El RACC augura un autèntic col·lapse viari a Barcelona si es fa la superilla de l’Eixample. És així?

Si hi ha un col·lapse és per l’excés de trànsit. Tenim actualment més trànsit creuant l’Eixample cada dia que a les dues rondes sumades. No ho podem tolerar, perquè això significa que a les escoles hi ha un menor desenvolupament cognitiu dels infants, a més de centenars de morts prematures causades per la contaminació. No fer res, com proposa el RACC, no és tolerable. No només recuperem verd i traiem espai al vehicle privat per donar-lo als veïns i veïnes, sinó que també millorem el transport públic. Això no ho pot fer sol l’Ajuntament de Barcelona: necessitem moltíssimes complicitats, de l’Estat, la Generalitat i de totes les administracions. Tenim l’espai públic molt mal distribuït.

Hi ha el temor veïnal que la superilla concentrarà el trànsit als carrers que l’envolten i generarà damnificats. Aconseguir que els conductors simplement no agafin el cotxe és molt difícil.

Alguns trajectes ens hem d’acostumar a deixar-los de fer amb vehicle privat. I aquí a l’Eixample podem assumir aquest canvi de mode de modalitat. El que no podem fer és certificar que tenim un problema i no fer-hi res. El RACC, com a gran club de conductors, també podria fer una tasca més pedagògica, acompanyar aquesta mirada i anar canviant la mentalitat, perquè no podem permetre’ns que, per certa comoditat o rapidesa en el desplaçament, donem per amortitzats tots els accidents amb morts i ferits greus. Ja portem 5 morts.

La patronal Foment del Treball diu que fan servir, literalment, “llenguatge bèl·lic” quan parlen de les superilles. Què hi té a dir?

És molt desafortunat, i més en un moment en l’actual, que estem vivint una guerra de veritat al cor d’Europa. Hem certificat que tenim un 60% de l’espai públic dedicat al 20% de la mobilitat, que són els cotxes, i ho estem reequilibrant. Al final, són les persones les que entraran a les botigues, no els vehicles. Vam presentar dades del desplegament de la superilla al barri de Sant Antoni i la recuperació postpandèmia havia anat una mica més ràpid que a la resta de la ciutat, tant en nombre de compres amb targeta, com en import.

Si el govern està tan segur dels efectes de la superilla, com s’explica que hi hagi institucions de pes i influència amb tant rebuig al pla?

Hi ha temors dels mateixos comerços. Entenc que és natural i el que hem de fer l’Ajuntament és acompanyar-los el millor possible. Després hi ha altres interessos, com els de Foment del Treball o del RACC, que són més de contraposició de models de ciutat. També és legítim, però no se sustenten en la realitat. També és paradigmàtic que grups municipals critiquin aquí coses que en altres ciutats i pobles de Catalunya fan.

Per exemple?

Junts per Catalunya, en alguns pobles on governa, ha guanyat espai públic per vianants traient-li al cotxe de manera ràpida amb urbanisme tàctic, com vam fer a Barcelona, mentre aquí ho criticaven. Em resulta curiós, com a mínim.

El regidor del districte de l'Eixample i d'Educació, Pau Gonzàlez, al seu despatx de l'Ajuntament, atenent una entrevista al TOT Barcelona / Jordi Play
El regidor del districte de l’Eixample i d’Educació, Pau Gonzàlez, al seu despatx de l’Ajuntament, atenent una entrevista al TOT Barcelona / Jordi Play

Els sindicats d’habitatge alerten que ja s’està produint especulació amb l’habitatge als futurs eixos verds de l’Eixample. Com es combat la gentrificació verda?

Hem constatat que hi ha una dinàmica especulativa amb l’habitatge, no només als eixos verds: és un problema que va molt més enllà de l’Eixample i de la ciutat de Barcelona, és gairebé a nivell mundial. És indispensable que es compleixi aquell precepte constitucional que diu que l’habitatge és un dret i que, per tant, ha de sortir de la lògica merament econòmica i de mercat. L’especulació no ens pot fer frenar la superilla, la transformació i la millora que necessita la ciutat.

Però si aquesta millora expulsa veïns de l’Eixample, qui consumirà al comerç tradicional que vol protegir?

Nosaltres hem activat totes les eines que tenim, com la construcció d’habitatge públic allà on podem. A l’Eixample tenim la promoció pública d’habitatge més gran de tot l’Estat, perquè ens creiem aquesta necessitat de l’oferta pública d’habitatge, precisament com a part de l’estratègia de limitació i contenció de la lògica especulativa. Només la promoció de l’Illa Glòries, de 238 pisos, suposa més del doble de tot el que va invertir l’Incasòl en habitatge públic a Catalunya. La compra d’habitatge i edificis sencers també és una altra mesura. L’any passat a l’Eixample van ser 5 blocs sencers. Això fa que, els veïns que ja hi viuen, s’hi puguin quedar, perquè l’Ajuntament no els expulsarà. A més, amb els pisos buits es permet acomodar nous veïns i veïnes.

És suficient, aquest número de pisos en un districte amb un quart de milió d’habitants?

No és suficient, perquè el problema és tan gros que calen més eines, però des de l’àmbit municipal ja les hem activat totes. Hi ha d’haver un canvi del paradigma en l’habitatge.

Un de cada tres Bonus Consum de l’Ajuntament s’ha bescanviat a l’Eixample. En canvi una dotzena de barris perifèrics es van quedar sense ni un xec. L’Eixample acapara l’acció municipal?

No, rotundament no. L’Eixample és un dels cors de la ciutat, tots els veïns de la ciutat se senten l’Eixample seva, més enllà d’on visquin. L’Eixample és aquest gran cor econòmic de la ciutat. La política dels Bonus Consum és encertada, però caldrà revisar-la bé, per alguns elements que el vostre diari ha analitzat, com la concentració territorial, molts bons en algunes botigues, de persones que havien bescanviat molts bons… Hi ha marge de millora.

Ha estat un error no posar límits?

No diria que és un error, diria que tenim marge de millora.

No preveien que això podia passar?

Crec que no. Una cosa és l’oferta política, una altra que els comerços s’ho fessin seu i un tercer element era la dinàmica habitual de les persones que feien ús d’aquest bo.

El regidor del districte de l'Eixample i d'Educació, Pau Gonzàlez, dona una entrevista al TOT Barcelona per parlar d'educació / Jordi Play
El regidor del districte de l’Eixample i d’Educació, Pau Gonzàlez, dona una entrevista al TOT Barcelona per parlar d’educació / Jordi Play

Ja estan arribant a Barcelona centenars de famílies amb menors d’Ucraïna, que fugen de la guerra. Hi ha un pla per escolaritzar aquests infants?

Hem de garantir que qualsevol nen o nena tingui cobert el dret a l’educació. Vam traslladar al Consorci d’Educació de Barcelona que calia activar eines de suport emocional que s’havien fet servir anteriorment, per facilitar que, en un moment tan complex, com és un conflicte tan a prop, poguessin ajudar a persones amb origen ucraïnès, rus i a aquelles que ho estiguin passant malament.

Ja hi ha inscripcions a meitat de curs d’aquests infants?

Aquest cap de setmana van arribar alguns infants. Pel que em diu el Consorci [d’Educació de Barcelona], se’ls adreça a les escoles. El departament ha donat la instrucció al món local que també es garanteixi menjador i transport escolar. El que em sap greu veure és que no sempre hem tractat igual als refugiats i algun dia n’haurem de parlar.

Quants refugiats calculen que vindran a Barcelona?

Estem pendents de tenir més dades de la Generalitat. Pot ser que Barcelona sigui porta d’entrada dins l’Estat. Caldrà veure com funciona aquesta dinàmica els pròxims dies i setmanes.

Les escoles de la ciutat tenen capacitat per acollir tots aquest alumnat nouvingut, d’avui per demà?

Sí, estic convençut que l’escola és una de les eines fonamentals per l’acollida i el tracte entre iguals. Haurem de garantir que el sistema educatiu respon i en condicions d’equivalència, de no generar reductes de comunitat refugiada ucraïnesa en escoles determinades. Cal tractar-ho amb la lògica amb la que treballem tot l’any, que les escoles representin els barris on estan ubicades.

Va dir que demanaria explicacions sobre el cas de lladelles a l’escola Manyanet. Les ha rebudes?

Vam demanar explicacions al Consorci d’Educació de Barcelona i vam rebre l’informe fa escassos dies, la setmana passada. Veiem moltes coses estranyes en un mateix centre, en poc temps i amb una resposta molt defensiva de tota la comunitat. Tenim pendent analitzar aquest informe. Ens sorprèn haver descobert per Twitter que el departament d’Educació [que també forma part del Consorci d’Educació de Barcelona] s’ha personat en els dos casos que judicialment hi ha oberts, i des de l’Ajuntament valorarem si també ens personem o no, vist que al sí del Consorci no hi ha hagut coordinació entre les dues administracions que el formem.

Entre aquest any i el vinent, 2023, invertiran 23 milions d’euros per garantir que menors en situació de risc d’exclusió social tinguin accés a extraescolars. Com ho fan?

El que passa fora de l’escola, o dins del centre però fora d’horari, era fins ara un “cadascú que s’apanyi com pugui”. El que fem ara és posar-ho al centre de les polítiques educatives de la ciutat, començant pels barris més vulnerables, però amb la idea que a mig termini tots els infants puguin acabar gaudint d’activitats extraescolars i educatives a les tardes.

La futura plaça de les Glòries té un seguit d’expropiacions encallades al carrer Consell de Cent. Ja hi ha acord i dates d’enderrocament?

No hi ha dates. Ara s’està tancant la reparcel·lació d’aquell entorn. No podem posar data d’obres, perquè estem en la fase d’acabar de fer la reparcel·lació urbanística i, per tant, estem en un estadi previ, per desgràcia.

Ada Colau hauria de ser per tercer cop l’alcaldable de Barcelona en Comú, l’any vinent?

I tant! Si ella ho vol, perquè també hi ha un component personal. Crec que és un actiu fonamental per Barcelona en Comú.

Si Colau no es presentés, BComú tindria una alternativa a punt amb tan sols un any de marge?

I tant! Amb la mateixa contundència. Som una organització que treballa de manera coral. L’alcaldessa és un actiu sense el qual no s’entén l’organització i estic convençut que no marxarà a casa; però si prefereix fer un pas enrere, al costat o cap a on vulgui, l’organització sabrà estar a l’altura i governar la ciutat amb la mateixa mirada transformadora que fins ara.

Més notícies
L'alcaldessa Ada Colau en imatge d'arxiu / David Zorrakino (Europa Press)

Colau i el trànsit a l’Eixample: “És inacceptable, posa en perill la vida”

Notícia: Colau i el trànsit a l’Eixample: “És inacceptable, posa en perill la vida”
Comparteix
L'alcaldessa de Barcelona defensa el projecte de la superilla a l'Eixample, tot i les crítiques del PSC, del RACC i de Foment del Treball
Notícia: Colau i el trànsit a l’Eixample: “És inacceptable, posa en perill la vida” - Mobile
Disposició de terrasses al carrer Enric Granados Foto: Jordi Play

El pla d’usos de l’Eixample torna a enfrontar el PSC i els Comuns

Notícia: El pla d’usos de l’Eixample torna a enfrontar el PSC i els Comuns
Comparteix
Els socialistes rebutgen un pla d'usos que s'apliqui de forma genèrida a tot el districte i sense discriminar tipus de comerços
Notícia: El pla d’usos de l’Eixample torna a enfrontar el PSC i els Comuns - Mobile
Recreació de com seran els carrers de la superilla de l'Eixample / Ajuntament de Barcelona

Un pla per salvar “les botigues de tota la vida” de la superilla de l’Eixample

Notícia: Un pla per salvar “les botigues de tota la vida” de la superilla de l’Eixample
Comparteix
Barcelona regula les activitats de tot l’Eixample per preservar el comerç de proximitat i la vida quotidiana i evitar la gentrificació
Notícia: Un pla per salvar “les botigues de tota la vida” de la superilla de l’Eixample - Mobile
Laia Bonet i Ada Colau en una imatge d'arxiu / ACN

Crisi al govern Colau pel veto comercial a la superilla de l’Eixample

Notícia: Crisi al govern Colau pel veto comercial a la superilla de l’Eixample
Comparteix
Els comuns tiren endavant, sense el soci de govern, un pla d'usos restrictiu per bona part del districte
Notícia: Crisi al govern Colau pel veto comercial a la superilla de l’Eixample - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Pepep a març 13, 2022 | 01:24
    Pepep març 13, 2022 | 01:24
    La superilla de Sant Antoni ha saturat els carrers de l’entorn. Per exemple, el c/Viladomat sempre col.lapsat i no es una sorpresa, als mateixos plans de la superilla ja es deia que duplicaria el transit. A mes han tingut la brillant idea de posar una parada de bus de final de linea just davant de l’escola Ferran Sunyer tot escanyant el carrer: mes col.lapse i contaminacio a l’engros per la canalla. Ara volen generalitzar el desastre. Per reduir el transit cal reduir els cotxes, no el lloc per on poden circular!!!

Nou comentari

Comparteix