L’alcaldessa Ada Colau té un divendres decisiu: a les 10:30h declara com a investigada per 5 presumptes delictes relacionats amb subvencions a entitats afins. Al marge de l’evolució del procés judicial, hi ha molta política en joc i la posada en escena serà munició electoral el 2023 amb tota seguretat.
Així, la líder dels comuns ha optat per minimitzar el seu pas per la Ciutat de la Justícia. Donat que la declaració és a porta tancada, molts polítics encausats preparen alguna escenificació a les portes del tribunal. No serà el cas de Colau, que no hi va acompanyada de cap gran comitiva de suport ni tampoc té previst atendre la premsa a peu de carrer. El frame judicial quedarà reduït a la mínima expressió.
Colau tornarà ràpidament a la seu de l’Ajuntament de Barcelona, després de comparèixer davant del magistrat Ignacio Sánchez Garcia-Porrero. Des de plaça Sant Jaume, amb més control del format i el relat, sí que respondrà als periodistes. Al migdia, just abans dels telenotícies, farà declaracions sobre la seva declaració al jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona. L’oposició no perdrà l’oportunitat de dir-hi la seva, però possiblement ja no arribarà a temps per entrar als informatius de migdia.
Govern i oposició saben que la imputació amenaça, poc o molt, les opcions d’Ada Colau de revalidar l’alcaldia un tercer mandat. D’una banda, ha erosionat severament el codi ètic de Barcelona en Comú, un dels emblemes de la nova política. El partit ha hagut de fer malabars per esquivar l’article que preveia fulminar qualsevol càrrec imputat per corrupció i ha arraconat el seu propi Comitè de Garanties. D’altra banda, si el cas no està resolt abans de les eleccions, els adversaris de Colau li recordaran dia i nit que està imputada. Li retrauran les promeses de puresa dels comuns el 2015. I les imatges d’aquest divendres s’emetran un cop i un altre en campanya: és el que es coneix com la pena del telediari.
El millor escenari pels comuns, lògicament, és que la causa s’arxivi abans del maig de 2023. Però alerta, perquè Barcelona en Comú s’arrisca a un greu problema de lideratge si el veredicte judicial no és una exoneració immaculada i absoluta. Una inhabilitació o una condemna ni que fos mínima abocarien el partit a reemplaçar a corre-cuita la seva carismàtica cap de cartell. L’alcaldessa no ha confirmat de forma oficial si serà alcaldable, però tampoc sembla haver-hi cap alternativa clara. Sigui ara o més endavant, la successió de Colau al capdavant dels comuns és molt complicada. Així que la confiança en l’arxiu de la causa no és incompatible amb preparar un pla de contingència.
La querella
La declaració és fruit d’una querella insòlita. L’ha interposat una entitat amb poca activitat pública a la ciutat, anomenada Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica. Els seus dirigents han evitat tot contacte directe amb la premsa, fins al punt de no voler aclarir qui forma la seva directiva actual. Tot i que els comuns ràpidament van vincular la querella a la batalla per la gestió pública de l’aigua, el cert és que no hi ha cap connexió sòlida amb el sector mentre que sí n’hi ha amb el PSOE: un dels dirigents de l’entitat és alhora membre de l’executiva socialista de Granada. Aquest vincle explicaria l’elecció del bufet andalús d’advocats Luna y Asociados, que va representar Jesús Gil, una regidora condemnada del PP i acusats de trames vinculades al PSOE.
La querella atribueix a Colau 5 delictes: prevaricació, frau en la contractació, malversació, tràfic d’influències i negociacions prohibides a funcionari públic. I posa el focus en el diner municipal rebut per 4 entitats: Observatori DESC, Enginyers sense Fronteres, la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Abans de fer el salt a les institucions, Colau era empleada del DESC i líder de la PAH. Les mateixes ajudes ja han protagonitzat altres procediments judicials, com una petició a Fiscalia d’Abogados Catalanes por la Constitución que va ser arxivada el juliol de 2021 –i que portava el mateix advocat andalús– o una denúncia de Ciutadans que el Tribunal de Comptes va rebutjar.
Aquesta querella ha prosperat, en canvi, perquè està formulada de forma diferent. Com va exposar l’advocat de l’alcaldessa al gener, en ser l’única acusada i ser-ho ara per la via penal, si el jutge admet a tràmit la querella el primer pas obligat és cridar a declarar la investigada perquè exerceixi el seu dret a defensa. En canvi la Fiscalia només pot convocar als acusats en casos molt excepcionals. Curiosament, un cop es va conèixer la imputació de Colau, la Fiscalia Anticorrupció es va voler afegir a la investigació. La defensa ha intentat satisfer el jutge avançant-li la versió de Colau a través d’un recurs, però el magistrat ho ha rebutjat i va reiterar que volia escoltar en persona l’alcaldessa.
Les ajudes a DESC i la PAH
Les ajudes investigades abasten 7 anys (2014-2021) i són de diferents tipus, des de convenis bianuals fins a subvencions de cooperació internacional. Segons va calcular el TOT Barcelona a partir de les dades públiques, les 4 entitats han rebut de l’Ajuntament un total de 2,6 milions d’euros, una part dels quals durant el mandat de Xavier Trias. No obstant, la querella –a la que ha tingut accés aquest diari– eleva la injecció municipal fins a 80 milions d’euros, una xifra equivalent a dues vegades la inversió en el tramvia Glòries-Verdaguer.
Ara bé, la investigació judicial no té l’objectiu d’aclarir si han estat 2 o 80 milions d’euros, sinó que la legalitat de l’assignació del diner públic. El tribunal estudiarà si el consistori va seguir escrupolosament tots els procediments legals per triar els beneficiaris i imports de les ajudes concedides. Tot i que siguin habituals a la majoria d’institucions, sobretot en l’àmbit social, les adjudicacions directes –4 convenis, en aquest cas– són un terreny pantanós perquè no tenen tanta seguretat jurídica com les convocatòries amb lliure concurrència. El cas ara investigat podria generar un precedent determinant per al finançament de centenars d’entitats a la ciutat de Barcelona.
