El jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona i la Fiscalia Anticorrupció investiguen una trentena de subvencions atorgades per l’Ajuntament de Barcelona a l’Observatori DESC i a Enginyeria Sense Fronteres (ESF) entre els anys 2014 i 2021. L’Ajuntament i aquestes entitats han signat 5 convenis en 7 anys. A banda, han rebut ajudes a través de convocatòries de lliure concurrència, per exemple en matèria de cooperació. En total, l’Observatori DESC i Enginyeria Sense Fronteres han rebut 2,6 milions d’euros de fons públics, segons el llistat de subvencions de l’Ajuntament.

El primer conveni va arribar amb Convergència i Unió (CiU) i l’exalcalde Xavier Trias. Va ser l’any 2013, quan l’aleshores tinenta d’alcaldia Maite Fandos va acordar una subvenció de 100.000 euros amb l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH). La missió era desenvolupar un projecte dedicat a donar resposta a persones i famílies que estiguessin en risc de patir un desnonament o ja n’haguessin patit un.

Un any més tard es va repetir l’experiència, amb un increment de la dotació. Maite Fandos (CiU) va acordar una segona subvenció de 240.000 euros amb l’Observatori DESC i la PAH amb el mateix propòsit: aturar desnonaments i acompanyar a les famílies que ja n’havien patit. Els comptes auditats d’aquell exercici acrediten que les despeses van ser degudament justificades.

L’arribada dels comuns a l’Alcaldia va entomar aquelles ajudes i les va mantenir amb un cert canvi de fórmula. Des de 2015 s’han signat convenis bianuals i s’ha afegit a les dues beneficiàries inicials dues entitats més: Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). A l’era Colau s’han signat tres convenis bianuals –els anys 2016, 2018 i 2020– amb imports de 336.259 euros, 324.600 euros i 324.600 euros, respectivament. Les ajudes rebudes des de 2013 a través de convenis han tingut un cost total per les arques públiques municipals d’1.325.459 euros.

Fragment de la interlocutòria que cita Ada Colau a declarar com a investigada al jutjat d'instrucció 21 de Barcelona / TOT Barcelona
Fragment de la interlocutòria que cita Ada Colau a declarar com a investigada al jutjat d’instrucció 21 de Barcelona / TOT Barcelona

Aquests 5 convenis són el nucli dur de la querella penal que ha presentat l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATQD), segons ha pogut corroborar el TOT Barcelona a partir del document original. Els denunciants, però, no usen les dades oficials de la web municipal sinó que ofereixen un càlcul propi molt més alt per al que no detallen les fonts. Així, afirmen que Ada Colau hauria atorgat en el període 2019-2020 subvencions a dit per un valor de 80 milions d’euros a aquestes organitzacions i recorden que abans de ser alcaldessa va ser empleada i portaveu de dues de les beneficiàries.

La xifra que l’ATQD assegura que Colau va destinar a aquestes ajudes és tan alta, que de ser certa suposaria el 3% del pressupost de l’Ajuntament de 2022. Dit d’una altra forma, superaria la partida sencera de medi ambient del consistori (64,2 MEUR) o fregaria la que es destina a comerç, turisme i a petites i mitjanes empreses (88 MEUR). Per tot això, la querella l’acusa de cometre cinc delictes: prevaricació, frau en la contractació, malversació, tràfic d’influències i negociacions prohibides a funcionari públic.

El context social de 2013

La firma del primer conveni té molt a veure amb la situació social a Barcelona i Catalunya, en un dels moments més greus de la crisi immobiliària. L’any 2013 els desnonaments per impagament d’hipoteca eren molt nombrosos. Centenars de famílies van ser expulsades de casa perquè no podien pagar el deute contret amb el banc, usualment a causa de la pèrdua del lloc de treball. I això va generar una forta conflictivitat i reivindicació. Com a resposta, CiU va encarregar a la PAH i l’Observatori DESC un pla d’”empoderament” dels afectats. Incloïa per exemple serveis d’orientació i d’assessorament col·lectiu, negociacions col·lectives amb entitats financeres, la creació de “l’escola de la PAH” i l’agilització d’actuacions d’urgència per trobar sostre immediat a qui acabava de quedar al carrer.

La iniciativa legislativa popular (ILP) de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica és filla d’aquells primers convenis. Entre d’altres fruit, va aconseguir forjar una majoria política que aprovés la Llei 24/2015 contra els desnonaments i la pobresa energètica, que per primer cop permetia aturar desnonaments de famílies vulnerables i talls de subministraments bàsics a qui tenia un informe dels Serveis Socials acreditant exclusió social.

Aquests convenis, que poden arribar a finançar el 80% dels projectes de les entitats amb qui se signa l’acord, estan sota l’empara de diverses lleis, com són els casos de la llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, la llei estatal 40/2015, de règim jurídic del sector públic o la normativa general reguladora de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, aprovada l’any 2005. A més, per assegurar el control i seguiment que tots els diners es gasten de forma correcta, hi ha comissions de seguiment per observar els resultats que s’obtenen i es fan auditories per verificar totes les despeses.

El plantejament dels acords entre l’administració local i les entitats s’ha mantingut intacte des del principi, amb l’única excepció que s’ha incorporat la perspectiva energètica a través de les organitzacions ESF i APE. Des d’aleshores, a més de la qüestió de l’habitatge, el conveni finança accions que ofereixin suport a persones que “poden perdre els drets al consum d’energia o aigua”, amb l’objectiu de “regular-ne els drets i obligacions de les parts”.

Amb aquestes subvencions s’han elaborat treballs periòdics de diagnòstic de la situació de l’habitatge i els subministraments bàsics a la ciutat de Barcelona, com l’Informe sobre la inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020. També s’han reescrit normatives per recuperar regulacions suspeses per autoritats judicials, com va fer el Tribunal Constitucional (TC) amb la llei 24/2015. Darrerament, s’ha estudiat com afecta la problemàtica de l’habitatge a la salut mental i física de les persones i, especialment, en els infants.

Un centenar d'activistes s'han concentrat al carrer Roger de Flor 209, a l'Eixample, per aturar el desnonament d'una família vulnerable aquest dilluns / ESM
Un centenar d’activistes es concentra al carrer Roger de Flor 209, a l’Eixample, per aturar el desnonament d’una família vulnerable a finals de 2021 / ESM

Altres subvencions, no periòdiques

A més d’aquests convenis pactats, hi ha processos on s’atorguen subvencions en règim de concurrència competitiva. Això passa quan l’Ajuntament obre un concurs perquè actors externs a l’administració pública presentin els seus projectes. Un procés de selecció atorga una puntuació a cada pla presentat i s’adjudica un import a cada empresa o entitat que ha passat el filtre. És el cas tant de l’Observatori DESC com d’ESF. El primer va elaborar una proposta anomenada Nous dispositius d’atenció a la pèrdua de l’habitatge des del món local: models comparats i reflexions compartides; mentre que ESF va fer el projecte Enfortiment de les capacitats a la província d’Inhambane per promoure la justícia de gènere gràcies al finançament de l’Ajuntament.

Precisament aquesta darrera actuació, emmarcada en la cooperació internacional, ha estat una de les que ha posat en dubte l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica. A través d’un comunicat de premsa asseguraven que la temàtica –masclisme a Moçambic– “res tenia a veure amb les competències de l’Ajuntament”. No obstant, el consistori al·lega que sí que pot oferir aquestes subvencions d’acord amb la llei catalana de cooperació internacional que, entre d’altres, busca donar compliment al compromís adquirit amb les Nacions Unides per “destinar el 0,7% del producte interior brut al desenvolupament dels països i els pobles en desenvolupament”.

De fet el pla director de cooperació per la justícia global de Barcelona 2018-2021 finança nombrosos projectes d’oenegés catalanes que van més enllà del perímetre territorial de la capital. L’ONG Moviment per la Pau, sense anar més lluny, ha rebut una subvenció de 60.000 euros per fer un programa de “protecció a defensors/es de drets humans en zones d’alta conflictivitat”. Altres organitzacions que han rebut finançament públic per desenvolupar projectes internacionals en la darrera convocatòria són la Fundació Acció contra la Fam, la Creu Roja o l’Associació Benestar i Desenvolupament.

Les entitats treuen pit

“Estem molt tranquil·les”, assegura Lucía Delgado, portaveu de la PAH. “No tenim res a amagar, al contrari, que es mostri tota la feina que fem”, diu. “Totes les subvencions estan auditades”, asseguren fonts de l’APE i la PAH.

Malgrat que les partides econòmiques poden ser de centenars de milers d’euros, els treballadors que elaboren els projectes no tenen la vida resolta, asseguren les organitzacions. “El nivell de precarietat i inseguretat de les feines de les persones que estan a l’equip tècnic ho fa molt difícil”, diu Marco Aparicio, president de l’Observatori DESC. És més, reivindica que ell no percep cap remuneració de l’entitat. La polèmica d’aquesta setmana, assegura, els té “tranquils, però fastiguejats”.

Els convenis surten als pressupostos

Els convenis depenen de l’aprovació dels comptes anuals municipals. Hi consten un per un. Són una “subvenció nominativa que aproven tots els membres del consell plenari que aprovin els pressupostos”, declaren fonts de la gerència de Drets Socials de l’Ajuntament. En els comptes de 2022, aprovats per BComú, PSC i Barcelona pel Canvi –ara Valents–, hi ha una partida d’aquestes característiques destinada a l’Observatori DESC per un valor de 216.335 euros.

Les subvencions que assenyala la querella ja van ser qüestionades per una altra denúncia l’any passat, en aquest cas d’Abogados Catalanes por la Constitución i adreçada a Fiscalia. L’ens va arxivar-la a l’estiu, després de 4 mesos de diligències, i va concloure que les entitats socials “no es van beneficiar específicament d’un tracte de favor”. No obstant això, sí que va apuntar “irregularitats administratives”, ja que alguns dels regidors que van aprovar les subvencions -de l’espai dels comuns- anteriorment havien treballat per aquestes organitzacions. El que va determinar la justícia en aquell moment és que l’idoni hagués estat que s’abstinguessin. Es tracta de la dotzena causa judicial per irregularitats que afronta el govern d’Ada Colau, deu de les quals han estat arxivades i dues continuen en curs, incloent-hi aquesta darrera.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ricard a gener 22, 2022 | 10:46
    Ricard gener 22, 2022 | 10:46
    Les subvencions, l'etern problema que afavoreix el clientelisme i els paràsits.

Nou comentari

Comparteix