Infectòleg del Mar: “Immunitzar-nos sense vacuna costaria moltes morts”

Entrevista al doctor Juan Pablo Horcajada, cap del Servei de Malalties Infeccioses i coordinador de Covid-19 al Parc de Salut Mar

El doctor Juan Pablo Horcajada batalla cada dia amb els efectes del coronavirus a Barcelona. És el cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar i el coordinador general de Covid-19 a tot el Parc de Salut Mar. Subratlla que el rebrot estival significa l’ingrés diari de nous pacients greus, alguns d’ells força joves. Per això demana prudència en l’oci i guardar molt més les distàncies. I avala les últimes restriccions anunciades, com no fumar a prop d’altra gent o posar en quarantena l’escola sencera per 2 positius. La vacuna trigarà mesos a arribar, avisa, però la immunitat natural encara més: a l’abril la prevalença era del 5,47% i cal almenys un 60% per crear barrera col·lectiva. Més val no esperar-la i seguir aplicant mesures, defensa, perquè no fer res costaria molts més contagis, hospitalitzacions i morts prematures dels que ja s’ha cobrat la pandèmia.

El rebrot de Barcelona porta dies encallat en la fase d’estabilització. Falta una empenta?

El descens de contagis no acaba de baixar com ens agradaria i encara hi ha risc. Estem en un equilibri inestable. Falta una empenta, però s’estan fent coses noves, com per exemple els cribratges massius. Els propers dies se’n faran a Torre Baró i el Besòs.

El repunt d’ingressos a les UCI es manté estable?

Sí. En general els ingressos als hospitals i especialment a les UCI estan estables, però pensàvem que començarien a baixar aquesta setmana i no ha estat així. Estan igual. No pugen exponencialment com al març, però cada setmana es repeteix el número d’ingressos.

Els dos cribratges a Barcelona poden ser determinants? Què podem esperar-ne? 

Aportaran un trencament de cadenes de transmissió en aquests barris. La vigilància epidemiològica ha detectat un augment de casos en aquests territoris i amb un cribratge disminuiran les possibilitats d’una transmissió comunitària descontrolada. Permet detectar positius asimptomàtics que ara mateix estan fent vida normal i que si no segueixen les normes poden transmetre el virus. Quan se’ls confina, el ritme de transmissió disminueix molt i s’evita que augmentin els casos de forma exponencial com al març.

Són només 2 dels 10 barris amb més incidència durant l’última setmana. I per exemple es fan proves PCR a Torre Baró i no a Ciutat Meridiana, que és on compren i agafen transports els veïns a qui es farà el cribratge. Caldria fer-ne a més barris? 

No sé si és un problema de disponibilitat. En tot cas, els tècnics han trobat unes taxes de transmissió molt altes en aquests barris i han decidit començar a treballar aquí.

Un estudi de l’Hospital del Mar confirma que el coronavirus ha tingut més incidència als barris de Barcelona amb rendes més baixes. També s’aplica als rebrots? 

També. En una situació de rebrot, aquests són els barris dels que has de tenir més cura. De fet un altre motiu pel cribratge a Torre Baró i el Besòs és que són barris empobrits i per això és més urgent fer proves PCR aquí que a Sarrià. S’han de vigilar més i així s’està fent.

Com funciona, el biaix? Per exemple el Raval té grans bosses de pobresa però no ha arribat a les taxes de Nou Barris.

Les condicions de vida i de treball són clau. En barris de renda baixa hi ha més pisos petits amb molta gent o persones que han de treballar sí o sí en ambients tancats i amb poca ventilació o mala higiene. Però no hi ha una relació causa-efecte automàtica entre el nivell de renda i de contagis. Hi ha més factors que influeixen, com la humitat en l’ambient, la proximitat al mar o el comportament de la gent. La sociologia del Gòtic i el Raval és molt curiosa i potser a Nou Barris hi ha més grups grans que es reuneixen sovint.

Els joves de 25 a 34 anys són els més afectats pel rebrot. És fruit de l’estiu o ja serà la tònica dominant post-confinament?

Jo ho miraria d’una altra manera: la gent gran no s’ha confiat després del confinament, mentre que els joves sí. Han sortit amb amics, han fet reunions, han celebrat aniversaris… Són coses que els avis i àvies no fan tant. Si les fessin, aquest estiu s’haguessin contagiat tant com al març. Molta gent gran continua tancada a casa. I quan surten, porten la mascareta, fan la higiene de mans i mantenen la distància perquè saben que són molt susceptibles de patir un quadre greu.

A l’Hospital del Mar les últimes setmanes ha ingressat gent jove amb quadres greus, també?

Gent de trenta anys i escaig, uns quants. De vint-i-tants, menys. Força ingressos de gent de 40 anys i molts de 50 i 60. Ara darrerament ens arriben alguns octogenaris, però no com al març. Entre els menors de 40 hi ha casos greus, i tant: pneumònies que fan necessari posar oxigen i sèrum i suport ventilatori algun cop. Alguns joves han hagut d’anar a la UCI, perquè és una loteria: la gent gran té més números, però els joves també en tenen i els hi pot tocar. 

De què depèn, desenvolupar un quadre clínic més lleu o més greu?

Hi ha aspectes que no controlem, com la càrrega viral. Sembla que a major quantitat de virus en l’ambient en el moment del contagi, més greu el quadre del pacient. I el sistema immunitari: la resposta al virus és molt personalitzada, depèn del teu background genètic. Si vens d’una família amb determinats gens i et cau el virus, pots acabar a la UCI encara que siguis jove.

Salut ha anunciat aquest dijous els protocols pel proper curs escolar. Farà fer quarantena a tota la classe amb un sol positiu confirmat i es podrà tancar tota l’escola 14 dies a partir de 2 positius de diferents grups de convivència. És exagerat, es queda curt…?

Em sembla una bona decisió, ho trobo equilibrat. El perill és fer tard la detecció del cas positiu. Si tothom està molt conscienciat i és un quadre molt cridaner de tos i febre, de seguida se l’assenyalarà. Però hi ha positius que tenen els símptomes d’un refredat i potser no hi donen importància o que s’ho calli. Però confinar tota la classe em sembla perfecte, perquè una persona ha pogut estar 2 o 3 dies disseminant el virus abans de trobar-se malament. 

Els grups-classe no hauran de mantenir distàncies ni portar mascareta tota l’estona.

S’està parlant encara, potser dependrà de l’edat. Sembla que fins als 12 anys la capacitat de contagi és menor. Els majors de 12 anys possiblement hauran de portar la mascareta tot el dia, malgrat que sigui complicat i dificultós. Els pares i mares ja s’estan fent a la idea que qualsevol dia el seu fill tindrà 14 dies de quarantena. Ens hem de preparar ja perquè aquesta eventualitat no ens impedeixi seguir amb la vida professional. 

Està ja del tot confirmat que els nens i nens tenen molt poca capacitat de contagi, després del confinament total que els imposava l’estat d’alarma?

Confirmat 100% no, però hi ha dades a favor de què els menors de 12 anys contagien menys. No és que no contagiïn gens, eh? Però el risc és menor. A més, si els hi fas posar mascareta a l’escola, a banda de concentrar-se menys, se la posarien de mala gana i es contagiarien igual. 

En l’escenari de rebrots que es preveu per la tardor, creu que les escoles seran focus importants de transmissió?

Aquest estiu s’ha fet un experiment involuntari amb els casals i han demostrat que es pot fer una activitat amb jovent i sense risc. Però tothom pensa que les escoles poden ser un element decantador, no pel que passi dins les aules sinó perquè la vida escolar implica molta moguda social. Vol dir sortir cada dia de casa, l’avi que recull les criatures, de camí entrar en una botiga a comprar berenar… No hem d’estigmatitzar les escoles, sinó que la vida escolar suposi els menys riscos possibles per la gent més vulnerable.

El rastreig ha traslladat la tensió els ambulatoris. La comunicació flueix bé, entre Atenció Primària i hospitals? 

Depèn molt de l’àrea. Jo sóc vicepresident de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i aquest juliol precisament hem treballat amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària per millorar la comunicació: compartir més el coneixement científic, poder comentar dubtes… S’està intentant desenvolupar protocols, però la feina del dia a dia no deixa temps material per organitzar aquesta relació. Em consta que hi ha àrees que ja treballen molt bé, per exemple Bellvitge, Terrassa o Lleida. Però s’hauria de fer a tot Catalunya.

L’Estat ha prohibit fumar al carrer i a les terrasses si no es poden mantenir les distàncies. I els restauradors barcelonins ja s’han queixat.

A mi em sembla bé. Tot el que sigui evitar estones sense mascareta sempre és beneficiós. Una altra cosa és que sigui difícil, perquè implica canviar d’hàbits. Fumar és un hàbit molt social, la gent està acostumada a fumar quan està en grup. Al carrer, la poca gent que veus sense mascareta està menjant o fumant. Alguns també parlant per telèfon, però això ja és més punible perquè sí que és compatible.

Què es compleix més, portar la mascareta o guardar les distàncies?

Portar la mascareta. La gent se la posa i té la sensació que és una barrera total i que estan dins d’una bombolla. I no és així. Si tens un grup de gent que van tots amb mascareta però estan molt enganxats, per exemple asseguts en un mateix banc, segur que hi ha risc. Que si riuen, que si un la porta mal posada, un altre se la treu a estones perquè l’atabala, aquell encén una cigarreta… I ja no diguem un grup de gent que riu o parla alt sense mascareta: només que hi hagi un contagiat, en unes poques hores tens un brot.

L’Hospital del Mar és davant de la platja. Tot i les fotografies d’aglomeracions a la sorra, no hi ha constància de brots. És segur anar a la platja?

Anar a la platja es pot fer, sempre que la gent porti mascareta per passejar i relacionar-se. El sol i la brisa marina fan que el virus no es quedi a l’aire tota l’estona. De fet, el constant moviment de l’aire fa que la platja sigui un lloc de menor risc que un bar mal ventilat. Però si arribes a la platja i veus molta gent, no hi entris. Si hi ha molt d’espai i podràs seure i banyar-te ben separat, endavant. 

La immunitat de la població encara és molt baixa. Quant temps pot trigar a crear-se una barrera natural de protecció? 

Els primers estudis de prevalença en la societat general es van fer durant el pic epidèmic, a l’abril. El resultat era d’un 5,47%. Han passat 2-3 mesos i hi hagut molta gent nova contagiada. Més lentament, però el pas del temps no perdona. Es calcula que cal una prevalença del 60% per tenir  una immunitat que faci suficientment de barrera. Falta molt encara, pel 60%!

Arribarà abans la vacuna que la immunitat de grup, llavors.

Encara falten mesos, per tenir una vacuna. Però tan de bo! Perquè immunitzar-nos sense vacuna costaria moltes morts i no pot ser. És el que va intentar Boris Johnson a Gran Bretanya per no afectar l’economia, i li va sortir malament: que s’infecti tothom i si s’han de morir alguns avis doncs mira, llei de vida. Però és que no només es mor gent de 95 anys! També es moren persones de 65 que estaven la mar de bé i els quedaven 20 anys de vida!

També hi ha molta recerca en marxa sobre el comportament de la Covid-19. Quines incògnites veu prioritari resoldre?

Cal esbrinar fins a quin punt el virus es transmet a través de gotes molt petites, que puguin quedar suspeses a l’aire. És el que fa el xarampió, que té una taxa de contagi enorme comparada amb la Covid-19. Hi ha estudis que diuen que sí i altres que no. També s’ha d’esclarir com funciona la immunitat un cop superada la malaltia, perquè el sistema immunitari ens està donant moltes sorpreses. Moren persones perquè el seu sistema immunitari sobrereacciona i ataca el propi cos. També falta saber quant dura la immunitat, si és pràcticament permanent com la del xarampió o si cada any s’ha de canviar de vacuna com amb la grip perquè el virus muta molt. De moment no sembla que tingui molta tendència a les mutacions, la Covid-19. Se n’han vist algunes, però no dona ensurts constants. En alguns països predomina un tipus de virus i en d’altres n’hi ha un altre, però tots venen de la Xina i tenen un comportament clínic semblant. I caldrà veure si la futura vacuna és pluripotencial, per a qualsevol variant del virus, o si funciona només en les primeres soques detectades. 

Més informació

Nou comentari