El repunt de coronavirus a Barcelona ciutat agafa a contrapeu el personal sanitari dels ambulatoris, la gran trinxera invisible de l’epidèmia. Molt cansats físicament i mentalment després del pic de la pandèmia, van concentrar les vacances de tota la plantilla al juliol i agost per si a la tardor hi ha un rebrot important. També tenen companys que estan encara de baixa, perquè van emmalaltir de Covid-19 o per l’alt estrès viscut.
Però el virus amenaça de rebrotar ja a l’estiu i l’Atenció Primària es veu abocada a lluitar a precari contra la transmissió comunitària, sense una bona coordinació amb el polèmic equip de rastrejadors de la conselleria de Salut. Professionals de diversos ambulatoris de la ciutat han explicat al TOT Barcelona que no reben feedback de Salut Pública i alguns fins i tot dubten que les dades que transmeten s’estiguin usant realment.
Rastreig en tres fases
“Quan introdueixes a l’ordinador un diagnòstic de Covid-19, se’t desplega una graella on has d’escriure els noms i telèfons dels contactes estrets del pacient i s’envia aquesta informació a Salut Pública”, explica Alba Brugués, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). “A l’atenció primària només rastregem si hi ha contagiats dins del nucli de convivència i els donem la informació i instruccions a través del propi pacient”, afegeix.
La conselleria de Salut ha explicat aquest dimecres que fa la cerca exhaustiva de la resta de contactes a través d’un equip de rastrejadors, tot i que no ha precisat quants treballadors el formen. Fan una llista de totes les persones amb qui el pacient hagi estat més de 15 minuts a menys de 2 metres de distància durant les 48h prèvies a l’inici dels símptomes, per exemple companys de feina o veïns.
Un cop està fet el llistat, un altre equip –amb 120 efectius però ampliable a 900 si cal, segons Salut– en fa seguiment trucant-los un a un. L’alcaldessa Ada Colau ha ofert personal del servei municipal de teleassistència per reforçar aquest seguiment, però el coll d’ampolla està en l’etapa prèvia: la cerca dels contactes. Salut mira ara com aprofitar l’oferta municipal per alleugerir el tap.
Difícil posada en pràctica
Els professionals dels ambulatoris no tenen clar com encaixen en l’engranatge perquè, sobre el terreny, la distinció entre convivents i contactes estrets no sempre és clara. I qui aporta la informació de partida és el pacient. En algunes llars vulnerables, com famílies rellogades en habitacions, sovint el pacient no sap el cognom de tots els convivents o no en té el telèfon actualitzat. Els metges apunten a la graella qualsevol pista, com noms de pila o adreces, però no saben si aquesta informació acaba sent útil o no. També apunten els noms i telèfons d’altres contactes no convivents, per si ajuda al rastreig.
Rarament els arriba algú al CAP perquè hagi estat trucat com a contacte d’un infectat i això ha disparat les sospites de descoordinació. Dues metgesses de capçalera de Nou Barris, que demanen preservar l’anonimat, relaten a aquest diari els seus dubtes. “Si Salut Pública ha detectat veïns, amics o companys de feina contagiats per un pacient meu, jo no me n’assabento”, lamenta una doctora del nord de la ciutat. “Un cas d’avui: el cuidador d’una parella d’avis els avisa que no podrà anar a treballar perquè té coronavirus i el fill ens truca per explicar-ho. Ningú altre ens ha trucat, si no fos pel fill no sabríem que aquests pacients fràgils nostres són contactes estrets d’un positiu i se’ls ha de fer una PCR”, exemplifica.
“A la pràctica és el propi pacient el que acaba fent córrer la veu”, assegura. I sort d’això, perquè la plantilla minvada i exhausta de l’ambulatori no podria garantir-ho sempre: “Si ja no tenim prou plantilla per cobrir les baixes i vacances normals, ara a més hem de visitar residències mentre recuperem els controls ordinaris, atenem urgències, fem consultes telemàtiques… Imagina’t a sobre fer el rastreig de tots els contactes, seria inassumible!”, protesta. També lamenta el “descrèdit constant” de la Primària per part dels col·legues que treballen en hospitals: “Ens tracten com si fóssim les seves secretàries”.
Davant del dubte, doble feina
“No tenim clar qui rep la informació que enviem, ni si li és útil o no”, apunta l’altra doctora de Nou Barris consultada. “No tenim feedback de Salut Pública, no sabem si aquells noms sense telèfon que hem apuntat a la graella han estat localitzats, si els telèfons aportats pel pacient eren correctes…”, coincideix.
Al seu centre, en un dels barris més pobres de la ciutat, la plantilla s’ha autodeterminat i ha decidit formar un equip de seguiment de pacients positius: “Potser assumim feina que haurien de fer altres, perquè no sabem si algú està fent aquest seguiment”. “En la nostra comunitat és imprescindible, molts pacients necessiten acompanyament i hi ha pisos on viu molta gent junta”, remarca.
Un altre equip es dedica només a fer PCR, en un horari fix. Així els casos sospitosos es poden fer el test el mateix dia o com a màxim l’endemà. Els resultats arriben en 24-48 hores. Fan moltes proves i, com arreu, la majoria surten negatives. Això no vol dir que no els donin feina, al contrari: “Igualment els has de fer aïllar-se, donar cita per la prova, enviar els resultats…”.
Silenci administratiu
Meritxell Sánchez-Amat, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP) i metgessa al CAP Besòs, considera que “no s’ha fet una bona difusió de què han de fer els CAP”. Sense coordinació entre rastrejadors i metges de capçalera, avisa, “no es tanca el cercle”. “El personal extern que fa el seguiment són mers informadors, si aquell contacte trobat té símptomes igualment haurem de gestionar des del seu CAP la cita per fer-se una prova de coronavirus”, assenyala.
Tampoc hi ha feedback a la inversa, avisa, i això és una pèrdua d’eficiència. “Si els rastrejadors truquen des d’un número ocult o de centraleta els interessats potser no els agafen el telèfon; si els CAP ho sabéssim podríem intentar una repesca des del barri”, agrega. Per tot plegat, el representants del sector estan força molestos. “Diversos col·lectius d’atenció primària ens vam reunir amb la consellera fa dues setmanes i ja li vam advertir que aquest sistema de rastreig està mal plantejat”, assevera.
Nou Hotel Salut al Besòs
El repunt de positius de Covid-19 ha obligat els treballadors socials dels ambulatoris a recuperar les estratègies per garantir els confinaments segurs. “L’Ajuntament ja ens ha confirmat que ens manté els oberts de menjar a domicili, neteja… L’activitat ara és molt inferior a la del pic de la pandèmia, però si ve una onada estaran ja en marxa”, exposa Jordi Riba, coordinador de Treball Social a la territorial barcelonina de l’Institut Català de la Salut (ICS). Per primer cop l’equip d’un centenar de treballadors socials sanitaris de la capital té un reforç d’estiu: 8 persones contractades al juliol i agost per cobrir vacances i que no s’acumulin expedients sense resoldre.
També ha seguit operatiu, tot i que en una altra ubicació, l’Hotel Salut ‘social’ per acollir positius que no tenen un domicili adequat per confinar-se. “El que teníem obert a Barcelona, el Melià Sarrià, havia de tancar per obres i vam traslladar els 4 últims pacients que hi quedaven a un altre hotel de la cadena”, explica. L’1 de juliol va obrir el nou espai, l’Hotel Barcelona Condal Mar by Melià, que té 180 places. “I si l’omplíssim, n’obriríem un altre”, assegura Riba.
El circuit de reallotjament funciona molt bé, perquè ja porta mesos de rodatge. Ara acull pacients de Barcelona ciutat i de les regions sanitàries metropolitana nord i sud. Aquest dimarts al matí tenia ingressats 31 pacients lleus i preveia rebre’n 3 més durant el dia. De moment compta amb 2 infermeres contractades expressament per atendre els ingressos en aquest allotjament.
La coordinació s’ha assignat al CAP Besòs, malgrat que no està a la seva zona d’influència. L’ambulatori del Poblenou al que li tocava ja havia assumit la supervisió de diverses residències d’avis i en canvi el del Besòs no en té cap adscrita. “Fins ara només ens ha suposat sobretot feina extra administrativa, però si s’omple no donarem a l’abast”, avisa Sánchez-Amat.
Les PCR es van normalitzant
Ha costat una mica i encara hi ha excepcions, però avui la majoria d’ambulatoris ja poden fer les proves PCR amb agilitat. Permeten entomar amb més eficàcia el repunt de positius lleus d’aquests dies, que totes les fonts consultades en aquest reportatge asseguren haver notat. “Sospitem que hi ha transmissió comunitària però per sort ara tenim els tests. Els fem el mateix dia o com a molt l’endemà d’hora al matí, el mateix dia cultivem i l’endemà tenim resultats”, explica la directora del CAP Sant Andreu, la infermera Cristina Boté.
La vigilància de les residències també es va encarrilant poc a poc. “Nosaltres en supervisem dues petitones i les tenim ara molt ben controladetes, han après força la lliçó”, sosté Boté. El mateix amb el material dels Equips de protecció individual (EPI): segons la responsable no van arribar a faltar mai del tot al seu CAP, però ara han pogut emmagatzemar-ne molt i estan més tranquils.
El major nombre de casos aquest juliol, explica Alba Brugués (AIFiCC), ha obligat a “tornar a encongir les agendes de les visites ordinàries”, després de dos mesos i mig en què havien pogut “cobrir els mínims” i recuperar el seguiment dels pacients crònics. Segons Brugués, actualment dona positiu “menys d’un 10%” dels tests ràpids que fan a pacients simptomàtics. La ràtio baixa s’explica en part perquè es fan moltes PCR: el coronavirus té tants símptomes potencials que cal descartar-lo en molts quadres clínics diferents.
“El gran rebrot que temíem per la tardor creiem que s’està avançant i els qui tenen vacances agafades a l’agost ja verbalitzen que potser no les podran fer”, diu Brugués. “Els professionals de la salut estem molt cansats i es nota, hi ha més irritabilitat”, diu. “Ara mateix un rebrot gros ens costaria molt anímicament”, afegeix. A molts equips d’Atenció Primària, afirma, “cada setmana hi ha algú que peta i ha d’agafar una baixa curta per descansar 3 o 4 dies”.
