Un fil de piulades d’una mare barcelonina indignada ha airejat la lentitud i manca de recursos a molts ambulatoris a l’hora de fer les proves de coronavirus. La periodista Rosanna Carceller de RAC1 ha exposat a Twitter la situació per la que passa la seva família i dos llars més amb qui ha tingut contacte els darrers dies: han d’estar confinats tota una setmana, el temps que trigaran a rebre els resultats del test PCR del seu fill.
La seva història ha desencadenat una allau de protestes d’altres veïns afectats i personal sanitari que confirma situacions similars als equipaments de proximitat. L’Institut Català de la Salut (ICS) ha intentat sortir del pas amb una piulada de resposta que titlla el cas de “situació puntual”. “Estem agilitzant circuits per fer PCR al més aviat possible”, ha assegurat. Carceller no se n’ha estat de respondre a l’ICS que no creu que sigui “puntual” la seva situació “amb la quantitat de casos” que ha fet aflorar la piulada.
Tests només dimarts i dijous
Carceller ha explicat que el passat dijous al vespre el seu fill va tenir febrícula, vòmits i cansament, símptomes que poden delatar un cas de Covid-19. El telèfon de Salut Respon, el 061, els va recomanar que no sortissin de casa i l’endemà truquessin a la pediatra de l’ambulatori, el CAP Pare Claret (Camp d’en Grassot, Gràcia).
La metgessa els va atendre molt bé, prossegueix, però la sorpresa va venir amb el test ràpid de detecció: li va dir que aquest centre d’atenció primària només en feia els dimarts i dijous i els resultats trigaven 48 hores. Assegura que en un altre ambulatori proper –el CAP Cibeles, també a Gràcia– passa el mateix i que els hospitals només en fan a pacients ingressats.
Per tant, fins al dijous següent –una setmana sencera– calia que tots els membres de la llar i les persones amb qui haguessin tingut contacte s’aïllessin preventivament. “L’altre mare del nen té un negoci que no es pot tancar després del que ja hem hagut de patir, no pot contractar gent”, lamenta Carceller. “Una setmana sense currar és un luxe després d’una pandèmia i la següent crisi, que no tothom pot acomplir, per necessitat econòmica, logística o emocional”, afegeix.
També critica que el contacte amb dues llars més, que ara també estan confinades de forma preventiva, és degut justament a l’ajuda mútua que han hagut de teixir per gestionar la cura dels infants a partir de la fase 1 de desescalada, quan les escoles seguien tancades però els progenitors havien de tornar a treballar. “Jo i les famílies afectades pels símptomes del meu fill ens estem quedant a casa per uns vòmits i una febrícula del nen. Però quanta gent hi ha que no ho farà, o que no ho ha fet en una situació així?”, apunta.
“El diagnòstic precoç encara és una utopia”, critica la periodista, que també critica que “es trasllada 100% a la ciutadania” la prevenció d’un rebrot. “Què passarà al setembre si els nens van a l’escola, i no tenim PCRs massives?”, es pregunta. “O es posen les piles, o d’aquesta no ens en sortim, ni ara, ni al setembre, ni al 2021”, sentencia.
