Telemedicina del coronavirus: la vida en un CAP durant la pandèmia

La covid-19 ha capgirat el funcionament dels ambulatoris tant com la dels hospitals | En visitem un dels més grans de Barcelona per descobrir com hi fan front

LA TRANSFORMACIÓ DEL CAP SANT ANDREU: FOTOGALERIA DE JORDI BORRÀS

En la distopia en què estem instal·lats des de fa sis setmanes –amb control veïnal a més del policial–  arribar a la porta d’un CAP i trobar-t’hi dos sanitaris fent la pausa del cafè vestits com a la pel·lícula Contagi ja no sorprèn. Al vestíbul, cartells amb tota mena d’indicacions improvisades impreses en folis, un dispensador amb gel hidroalcohòlic, més sanitaris amb granotes que fins ara ens semblaven més pròpies de la ficció i cap pacient a la vista. És el paisatge de pandèmia en fase avançada. Però tot està controlat.

Dos sanitaris al mostrador de triatge del CAP Sant Andreu durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

Dos sanitaris al mostrador de triatge del CAP Sant Andreu durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

De fet, la sensació en aquest centre sanitari és de control absolut. Fins i tot sembla que no passi res, si no fos per l’anomalia del decorat. Qui s’imaginés que hi trobaria pacients tossint amuntegats a les sales d’espera i metges desbordats amb barba de quatre dies que s’ho vagi traient del cap. “És just el que s’havia d’evitar, tot s’ha organitzat perquè això no passi” assegura amb un punt d’orgull per la feina feta la directora del CAP Sant Andreu, la infermera Cristina Boté. Hem entrat en la dimensió del telecoronavirus, on no només no es veu l’organisme microscòpic que ens està capgirant la vida sinó que tampoc s’hi troben molt poques de les seves víctimes i pocs dels membres dels equips sanitaris que el combaten. La majoria dels uns i els altres són a casa, complint amb les seves obligacions –curar-se i curar– a distància. És la telemedicina, el teletreball que s’està aplicant tant com es pot en l’assistència primària.

És la manera que aquesta primera trinxera de la pandèmia de covid-19 no acabi sent un focus de contagis. Per això s’està fent tota l’assistència i els seguiments que són possibles per telèfon i per internet, i quan cal la presència física a l’ambulatori es fa de manera fèrriament controlada. Per això la majoria de pacients no passen del vestíbul i els que necessiten pujar a alguna de les plantes superiors ho fan amb visites concertades o amb indicacions molt concretes, després d’un triatge –la infermera i el sanitari de suport que hi ha al mostrador de l’entrada prenen la temperatura i els miren la saturació d’oxigen als aspirants a accedir a altres àrees de l’edifici– i amb l’autorització d’un metge per passar a una visita presencial.

Un sanitari pren la temperatura a una pacient al mostrador del vestíbul del CAP Sant Andreu, on es fa el triatge durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

Un sanitari pren la temperatura a una pacient al mostrador del vestíbul del CAP Sant Andreu, on es fa el triatge durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

La sala d’espera de la planta baixa, de fet, està preparada per si algú l’ha de fer servir –les cadires estan marcades amb fulls de paper que indiquen en quines es pot seure i quines no, per impedir que els pacients estiguin massa a prop els uns dels altres– però és difícil trobar-hi ningú.

Sala d'espera de la planta baixa del CAP Sant Andreu, amb les cadires marcades perquè els pacients no s'hi asseguin massa a prop / Jordi Borràs

Sala d’espera de la planta baixa del CAP Sant Andreu, amb les cadires marcades perquè els pacients no s’hi asseguin massa a prop / Jordi Borràs

 

“Hi ha uns algoritmes, basats en la temperatura corporal, la saturació d’oxigen i la simptomatologia, que indiquen què s’ha de fer amb el pacient que ve per possible coronavirus. El personal de l’entrada recull totes aquestes dades i les passa telemàticament a un metge, que obre fitxa d’aquell cas i respon què se li ha de dir a l’afectat. Els casos lleus s’envien a casa amb explicacions sobre com han de fer l’aïllament i sobre com se’ls farà el seguiment. Si hi ha un cas més greu, s’activen les mecanismes que cal per derivar-lo a un hospital. I si el metge considera que cal una visita presencial, el més probable és que ordeni que primer se li faci una radiografia de tòrax a la unitat de radiologia”, explica la directora del CAP.

Un circuit molt controlat

El pacient que passa aquests controls i s’endinsa en l’ambulatori comença un circuit on difícilment es pot perdre. D’entrada, si presenta símptomes respiratoris de covid-19 ha de pujar a la segona planta amb un ascensor determinat, i en cap cas ha d’utilitzar l’altre. “Només pot pujar una sola persona en cada viatge amb qualsevol dels ascensors, però tot i així si el fa servir algú amb coronavirus i tus o esternuda allà dins, el virus queda allà i si després hi puja algú que no tingui el virus es pot contagiar. Per tant, aquest ascensor ha de ser brut”, argumenta Cristina Boté.

Els biombos que marquen l'entrada a la zona 'bruta' de covid-19 en una planta del CAP Sant Andreu durant la pandèmia causada pel coronavirus / Jordi Borràs

Els biombos que marquen l’entrada a la zona ‘bruta’ de covid-19 en una planta del CAP Sant Andreu durant la pandèmia causada pel coronavirus / Jordi Borràs

Els conceptes brut i net regeixen la vida del CAP Sant Andreu des de fa setmanes. Situat a la Meridiana molt a prop de la rambla Fabra i Puig, és un dels ambulatoris grans de la ciutat –li corresponen 29.000 usuaris i hi treballen 70 professionals– i té dues ales clarament diferenciades. En la que dona al carrer Concepción Arenal, la segona planta s’ha destinat a l’atenció dels pacients de covid-19, confirmats o possibles, i uns biombos marquen clarament l’entrada a aquesta zona des de l’ascensor.

Una pacient diposita la targeta sanitària en una safata mantenint la distància de seguretat amb els administratius del mostrador al CAP Sant Andreu, durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

Una pacient diposita la targeta sanitària en una safata mantenint la distància de seguretat amb els administratius del mostrador al CAP Sant Andreu, durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

Al costat hi ha un mostrador, on els dos administratius que l’atenen estan parapetats rere una àrea de seguretat. Si han d’atendre algun usuari, l’interessat ha de dipositar la seva targeta sanitària en una safata i els treballadors en llegiran les dades sense tocar-la. Aquests treballadors porten guants i mascaretes. I qui treballi darrere dels biombos, que haurà d’acostar-se i possiblement tenir contacte físic amb afectats per la pandèmia, va amb l’equipament complet, amb granota i ulleres protectores.

Una àrea de radiologia només per a covid-19

Les mesures de seguretat també estan al nivell màxim a l’àrea de radiologia. La del CAP Sant Andreu és una de les unitats de diagnòstic per la imatge de primària destinada exclusivament a pacients de covid-19 o que poden tenir-ne. És una àrea bruta. I a l’entrada hi ha cartells molt explícits: “Rajos. Exclusiva coronavirus”. Al costat, dos banys precintats i només un d’obert, que és desinfectat contínuament per l’equip de neteja del centre.

Dos banys precintats i l'únic en ús a la zona 'bruta' de covid-19 del CAP Sant Andreu durant la pandèmia causada pel coronavirus / Jordi Borràs

Dos banys precintats i l’únic en ús a la zona ‘bruta’ de covid-19 del CAP Sant Andreu durant la pandèmia causada pel coronavirus / Jordi Borràs

“Vaig estar 12 dies amb dècimes i al final em van ingressar”

A radiologia hi trobem un dels pocs pacients que tenen una visita presencial el matí en què fem el recorregut. Està convalescent des de fa dues setmanes i li fan una placa de tòrax. “He vingut perquè m’han trucat per a un control. Vaig estar ingressat a l’hospital durant dies, després d’haver tingut dècimes durant dotze dies seguits a mitjans de març. Al principi no tenien clar que fos coronavirus i al final va ser que sí”, explica.

Un pacient convalescent de covid-19, la malaltia causada pel coronavirus, a la sala de radiografies del CAP Sant Andreu durant la pandèmia / Jordi Borràs

Un pacient convalescent de covid-19, la malaltia causada pel coronavirus, a la sala de radiografies del CAP Sant Andreu durant la pandèmia / Jordi Borràs

Els tècnics radiòlegs també van ficats dins d’una granota. A l’altra banda del passadís distribuïdor hi ha els metges que després han d’estudiar les plaques. Fan una pausa per al cafè al passadís mateix i debaten què està significant per a ells. “Estem fent un màster en plaques de tòrax, mai n’havia vist tantes, se’ns afinarà la vista per aquestes radiografies”, assegura una metgessa. “Bé, en realitat és una especialitat molt concreta, de malaltia vírica amb afectació pulmonar”, matisa una altra. També es pregunten què passarà quan torni la normalitat però el virus encara circuli. “Ara som bruts i sabem que aquí només venen persones amb covid-19 i tot està muntat en funció d’això. Aquí només fem plaques de tòrax. Però després, quan tornem a fer tota mena de proves haurem de fer ecografies, i tindrem contacte físic amb pacients que no sabrem si són positius i no”, alerta una de les participants en la tertúlia. La conclusió és que confien que s’organitzarà la feina de manera que es garanteixi la seva seguretat.

L'equip de metges radiòlegs del CAP Sant Andreu durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus, fent una pausa al passadís / Jordi Borràs

L’equip de metges radiòlegs del CAP Sant Andreu durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus, fent una pausa al passadís / Jordi Borràs

Mentre això passa a radiologia, a la tercera planta, no hi puja cap pacient. És completament neta, hi ha metges i infermeres teletreballant des de les consultes, ara convertides en despatxos. Una altra part dels metges fan el mateix des de casa, i per això hi ha ordinadors engegats en sales de CAP en què no hi ha físicament ningú: un rètol adverteix que no s’han d’apagar perquè hi ha doctors que s’hi han connectat remotament.

Ordinador en marxa del CAP Sant Andreu, al qual està connectat des de casa seva el doctor Ravella, durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

Ordinador en marxa del CAP Sant Andreu, al qual està connectat des de casa seva el doctor Ravella, durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

El mateix fan els treballadors socials sanitaris, que s’ocupen de les necessitats socials –per exemple, assegurar-se que algú els fa la compra– dels pacients que detecten metges i infermeres i trucant als afectats de covid-19 d’una llista que se’ls va actualitzant contínuament. Alguns d’aquests professionals fan aquesta feina des de l’ambulatori. És el cas de la Carme Rovira. “Jo visc molt a prop i prefereixo venir aquí”, assegura. El suport emocional és, per a ella, una de les principals tasques que té. “En necessiten molt els professionals sanitaris, que també tenen dret a ser pacients”, reivindica. No es refereix a treballadors del CAP Sant Andreu, ja que segons la directora del centre només n’han tingut quatre d’afectats perquè el pla de contingència que han fet –té 900 pàgines i s’actualitza cada dia– i les condicions de l’edifici els han permès protegir-los molt. “Són sanitaris d’altres centres que viuen al barri i que atenem nosaltres quan estan malalts. I amb la covid-19 ho passen molt malament perquè se senten molt culpables de no estar treballant”, assegura la Carme.

Carme Rovira, treballadora sociosanitària del CAP Sant Andreu, durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

Carme Rovira, treballadora social sanitària del CAP Sant Andreu, durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

Tot i així, el cas que té clavat a dins és el d’una parella d’avis que van demanar ajuda per comprar el pa perquè la seva filla estava confinada a Igualada. “La persona que hi va anar, sense ni tan sols entrar-hi ja va veure que tenien símptomes de covid-19. Els van haver d’ingressar i al cap d’uns dies va morir la senyora. El senyor ens va trucar per donar-los les gràcies per haver-los atès i al cap d’uns dies va morir ell també. No m’ho trec del cap”, admet.

Les visites als domicilis, no només dels treballadors socials sanitaris, sinó també de metges i infermeres, són una altra pota de l’assistència en temps de pandèmia. És una part molt delicada de la feina, tant si el pacient és de covid-19 com si els ha requerit per alguna altra patologia. “Ni podem contaminar ni podem ser contaminats, per tant, hem d’anar amb la granota i tot l’equip de màxima seguretat i després aquest equip s’ha d’eliminar immediatament. Per això hem afegit la figura de l’infermera o l’auxiliar d’infermeria que ha d’ajudar el metge a treure’s l’equip de manera segura després de la visita i deixar-lo tancat amb doble bossa al rebedor i indicar al pacient que al cap de 9 o 10 dies ja ho pot llençar en un contenidor. No ens sembla segur llençar-ho als contenidors del carrer mentre pugui haver-hi virus actius”, matisa la Cristina Boté com a màxima responsable de l’ambulatori.

Carme Sanz Subirana, administrativa del CAP Sant Andreu referent del personal de gestió i serveis, atenció a l'usuari, durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

Carme Sanz Subirana, administrativa del CAP Sant Andreu referent del personal de gestió i serveis, atenció a l’usuari, durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

I, com que encara que ens ho sembli els problemes de salut de la ciutadania no són només de covid-19, el CAP Sant Andreu ha de continuar atenent altres patologies. Totes les que es podien ajornar s’han ajornat, però es continuen fent seguiments de pacients diabètics, dels que es mediquen amb Sintrom per evitar embòlies, d’embarassades i de postpart. També cal atendre pacients que necessiten rehabilitació i urgències odontològiques. Tot el que es pot passar per la telemedicina es fa a distància, però la resta s’ha de programar de manera espaiada perquè els pacients no coincideixin. Això es fa amb el criteri dels metges i infermeres, però també hi tenen un paper important els administratius sanitaris. Aquesta figura és una de les que s’està reivindicant arran de la crisi del coronavirus, igual que la dels treballadors socials sanitaris. “Han fet una feinada per reprogramat tot el que hi havia programat, sense ells no ens n’hauríem sortit”, assegura la Carme Sanz, administrativa i referent del personal de gestió i serveis (GIS en el seu argot).

I ara, què?

Tot i que l’epidèmia encara no es pot donar ni molt menys per controlada, al CAP Sant Andreu ja han notat un descens en el nombre de consultes –comptant-hi les virtuals– diàries, que d’una forquilla de 800-600 ha passat a una de 500-400. I ja comencen a pensar en la següent fase: cada dia tindran més seguiments de convalescents i hauran d’anar recuperant visites pendents per altres patologies. Però durant molt de temps encara treballaran amb la condició sine qua non de no ajuntar pacients a les sales d’espera.     

Més informació

Nou comentari