Barcelona difícilment es menjarà els torrons amb el pressupost 2020 aprovat i haurà d’esperar a les rebaixes de gener per tancar les negociacions de les noves taxes i els comptes anuals. Les converses del govern de BComú i PSC amb ERC avancen a saltirons i mirant de reüll el futur pacte pel comptes de la Generalitat i la investidura de Pedro Sánchez. Els altres dos escenaris del triangle d’acord de moment progressen però van molt més lents.
Fonts dels tres partits consultades pel TOT Barcelona es mostren optimistes sobre els comptes 2020, però obren la porta a una aprovació dels comptes municipals en dos temps: al desembre i al gener. Una part de les ordenances sí que s’aprovarà al ple del 20 de desembre perquè són impostos que meriten l’1 de gener, és a dir, que per apujar-les cal que el nou import estigui aprovat abans del 31 de desembre. És el cas, per exemple, de l’IBI anual de les llars, la taxa de clavegueram o l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM).
En canvi, hi ha taxes que es poden seguir negociant i aprovar-les en qualsevol moment de l’any: els nous preus simplement entraran en vigor el mes següent. La taxa de les terrasses i la tarifa d’aparcament en zona blava i verda són d’aquest tipus i, segons ha sabut aquest diari, s’encaminen ja al gener. Els pressupostos tampoc tenen un calendari fix i poden esperar a gener també per ajustar les despeses als ingressos que dictin els pactes sobre taxes i impostos.
[r:3]
Tot i que se solen votar de forma conjunta sota la denominació d’ordenances fiscals, es tracta d’un paquet de modificacions de les diverses ordenances municipals que pot fraccionar-se. Els veterans del consistori saben que és millor negociar-les juntes, perquè d’una en una pot passar com el passat mandat, que l’oposició s’avingui a negociar alguns rebaixes amb rèdit polític però no gaires encariments. Per fer un pressupost “expansiu”, com no es cansa de dir el govern que seran els comptes 2020, els increments més importants no es poden ajornar.
L’IBI és vital
Per això en l’estratègia del govern municipal és molt important deixar ben lligat l’augment de l’IBI. És l’impost que aporta més a les arques municipals amb molta diferència i l’esborrany de pressupost preveu recaptar fins a 687,5 milions d’euros a través d’aquesta via, és a dir, quasi la meitat dels 1.520 milions que ingressa l’Ajuntament en impostos directes i indirectes i en taxes. El tipus bàsic d’IBI es reduiria a tota la ciutat, però el rebut pujaria de mitjana un 5,46% per l’eliminació dels topalls màxims que hi ha ara.
Jordi Coronas (ERC) ja va assegurar dilluns en roda de premsa que “no hi ha acord encara” sobre cap ordenança i va subratllar que tampoc n’hi ha sobre l’IBI, que “és la principal”. Als republicans els hi sembla bé eliminar els topalls màxims, però volen modular la pujada generalitzada. Sobre la resta d’ordenances, va deixar oberts els terminis: “No ens lliguem a un calendari, si el 30 de desembre estem d’acord en tot fantàstic, sinó mirarem el que és imprescindible i seguirem treballant”.
De fet ERC porta setmanes insinuant un ajornament i ara les negociacions del pacte a Madrid li permeten fer-se esperar. A finals de novembre Ernest Maragall ja va avisar al regidor de Pressupostos, Jordi Martí (BComú), que no li deixaria menjar els torrons amb tota la carpeta resolta si no acceptava introduir-hi canvis: “Prefereixo un bon acord al gener que un pressupost precipitat o de renúncies al desembre”.
Suavitzar les terrasses, en procés
L’important encariment proposat per a la taxa de terrasses ha protagonitzat diversos xocs entre govern i oposició, després que el Gremi de Restauradors posés el crit al cel. Finalment, segons van reconèixer aquest dimecres a la comissió d’Economia tant ERC com el govern municipal, la pujada no serà tan forta com es va anunciar. Els dos partits es van festejar profusament i van reconèixer que ja han començat a negociar un increment més suau.
El govern ha revisat la classificació dels carrers comercials –que no s’actualitzava des de l’any 2000– i ha trobat paradoxes com que la Rambla del Raval paga una de les taxes més baixes de la ciutat tot i la seva ubicació privilegiada. Un altre exemple és el passeig de Gràcia: els locals passarien a pagar 4,35 euros al dia per una taula amb 4 cadires en lloc dels 1,05 euros d’ara. És a dir, disparar els ingressos municipals per aquesta taxa –de 4,4 milions el 2016 a quasi el triple– a costa dels restauradors de les zones més turístiques.
[r:12]
Els republicans no van entrar en xifres i es van limitar a sol·licitar “reduir substancialment l’augment proposat”. La regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín (PSC), va avisar-los que el pacte estaria lligat al debat del conjunt d’ordenances. Aquest divendres ERC preveu oferir més detalls en roda de premsa del què ha demanat sobre terrasses i sobre l’evolució de les negociacions.
D’altra banda, el govern també preveu un encariment substancial la zona verda i blava d’aparcament, que es repartiria de forma gradual segons el nivell d’emissions de cada vehicle i les zones de la ciutat més contaminades. El preu màxim per hora podria arribar a 3,75 euros. A més s’eliminaria la gratuïtat de l’agost i de la franja de migdia i les bonificacions per als conductors sense multes.
El pressupost “expansiu”
La proposta de comptes d’Ada Colau i Jaume Collboni preveu un increment del 12% en els ingressos: 317,4 milions d’euros extra en uns comptes que mouen gairebé 3.000 milions d’euros. La major part del creixement procediria de transferències de l’Estat, que el consistori té fe en aconseguir un cop constituït el govern PSOE-Podemos; i la resta, de la polèmica pujada d’impostos als barcelonins.
El llibre verd dels pressupostos 2020 –la proposta que es va començar a tramitar al novembre– permet fer un dibuix molt clar dels ingressos municipals i del pes real que té cada negociació més enllà del menor o major enrenou polític que causi. Les plusvàlues de terreny aportaran previsiblement 169 milions a l’Ajuntament i l’Impost sobre les Activitats Econòmiques (IAE), 92 milions. L’impost als vehicles n’aportarà 57,8; els parquímetres ingressarien 51 milions, la taxa del clavegueram n’aportaria 32,6, la grua en generaria 18,5 i els guals al voltant de 16.
