L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han segellat el pacte pel nou recàrrec a la taxa turística que va demanar el plenari de la capital, aquest dilluns en la primera reunió de la comissió mixta des de juliol de 2018. L’han presidida l’alcaldessa Ada Colau i la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i han comptat amb una trentena de càrrecs de primera divisió. El nou tram de l’impost suposarà un augment de fins a 4 euros per persona i nit, en funció del tipus d’allotjament, i la recaptació serà íntegrament per a l’ajuntament. L’entrada en vigor es situaria “el primer o segon trimestre de 2020 com a màxim” i queda supeditada a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.
Les dues institucions es collen així mútuament per a l’aprovació de comptes pel 2020 a les dues bandes de la plaça Sant Jaume i s’insten a facilitar l’entesa per fer que prosperin acords com el de la taxa o la inversió en escoles bressol. El primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, ha parlat en nom del govern municipal i ha detallat que la forma més ràpida de poder aplicar el recàrrec que han trobat és incloure’l a la llei d’acompanyament de pressupostos. Un cop el ple del Parlament l’aprovi, l’encariment de la taxa es podria aplicar “de forma immediata”.
El govern de Barcelona, a la reunió de la comissió mixta Ajuntament-Generalitat / Meritxell M. Pauné
La consellera Budó ha valorat per part del Govern el “to constructiu i positiu” de la reunió i ha considerat que els pressupostos “estan en la bona direcció de poder-se aprovar”. Sobre la taxa, ha tancat files amb el consistori i ha subratllat que “les ciutats que tenen una pressió turística tan important han de poder tenir uns beneficis per afrontar aquesta pressió”. “L’Ajuntament ens ho ha demanat arran d’un acord del seu plenari i el Govern hem estat sensibles a la petició, veiem amb bons ulls que Barcelona pugui dotar-se d’aquest recurs”, ha reblat.
Deute i finançament
L’altre punt important sobre la taula han estat les transferències econòmiques de la Generalitat cap a la ciutat, tant pel que fa al deute reconegut amb l’ajuntament com per les aportacions del Govern als diferents consorcis públics. El deute oficial, han destacat les dues institucions, s’ha reduït notablement els darrers anys i ha baixat d’uns 100 milions a uns 25 actualment.
El Govern català, a la reunió de la comissió mixta Ajuntament-Generalitat / Meritxell M. Pauné
No obstant, el consistori defensa l’existència també d’un “deute ciutadà”, format pel diferencial entre el que invertia la Generalitat a la ciutat abans de la crisi i el que ha estat invertint des de les retallades. Collboni ha estimat que serien uns 30 milions anuals des de 2011 i ha reconegut que en aquest camp no hi ha hagut “avenços”. Ha posat com a exemple el finançament de les escoles bressol, que el consistori ha portat a tribunals per reclamar al Govern que compleixi amb el terç de pressupost que li correspon.
Budó ha defensat que la crisi va obligar a prendre “decisions difícils” i ha avisat que el Govern té “voluntat de revertir i retornar el finançament” però que caldrà estudiar com fer-ho “de forma progressiva”. Sobre les bressol, la consellera ha assumit que és “un dèficit històric” amb el conjunt d’ajuntaments i ha assegurat que els pressupostos 2020 “ja preveuen una línia de finançament” específica per avançar en aquesta direcció.
Front comú contra la llei Montoro i pel diàleg Catalunya-Espanya
La comissió mixta també ha aprovat una declaració conjunta dels dos governs, amb la que fan front comú en diferents reivindicacions. Tres d’elles són reclamacions directes a l’Estat espanyol, que ha subscrit el PSC de Barcelona. Les dues institucions catalanes exigeixen al govern de Pedro Sánchez (PSOE) que derogui la ‘Llei Montoro’ que limita la despesa dels ajuntaments sanejats, li demanen treballar per apujar l’aportació estatal al finançament del transport metropolità i defensen “el diàleg i la negociació” entre Catalunya i Espanya com a via per “trobar solucions polítiques al conflicte polític existent”.
