La Sindicatura de Greuges de Barcelona retreu a l’Ajuntament que no hagi complert encara el compromís que va adquirir el juliol de 2017 per elaborar un inventari que identifiqui tot l’amiant que continua instal·lat en edificis públics municipals. L’estudi s’hauria d’haver conclós abans de les eleccions municipals de 2019 i, a més, hauria d’haver anat acompanyat d’inversió i d’un calendari per retirar l’element tòxic, capaç de causar càncers i malalties respiratòries cròniques dècades després de deteriorar-se i expulsar fibres nociva. No obstant, la institució retreu que el consistori només hagi inspeccionat fins ara la possible presència de la substància insalubre en cobertes.
L’organisme assenyala que, a falta d’una comprovació més acurada, la primera aproximació del consistori va concloure que 240 hectàrees de cobertes de la ciutat podien estar construïdes amb fibrociment, que conté amiant. un 76% corresponen a immobles privats i un 24% són de titularitat pública, dels quals el 28% depenen de l’Ajuntament. “Tot i entendre que l’Ajuntament avança i treballa en un tema complex i que disposa d’unes primeres dades, no es constata que s’hagi donat resposta al compromís municipal de disposar d’un cens d’edifici”, assenyala l’informe sobre la tasca de la Sindicatura de Greuges de Barcelona durant 2021, presentat aquest dilluns. El defensor del poble barceloní va efectuar 3.421 actuacions al llarg de l’any passat, una xifra que inclou 2.568 queixes rebudes. Les més nombroses van ser sobre qüestions de mobilitat i transport públic (li van arribar 498 queixes), activitats econòmiques (324 queixes) i seguretat ciutadanes i llibertats civis (235 queixes). L’organisme va donar la raó als ciutadans en el 62% dels casos.
Sobre la controvèrsia de l’amiant, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha avançat que obrirà una actuació d’ofici. La investigació vol esclarir “l’estat de la problemàtica i les previsions de tractament i abordatge des de l’àmbit municipal”, ha indicat la Sindicatura en un comunicat.
El Síndic de Greuges de Barcelona detalla un cas en què suspèn a l’Ajuntament. Es tracta de la presència d’amiant a diversos magatzems abandonats al voltant de dues escoles de primària i una llar d’infants que comparteixen una illa pròxima a la plaça de Glòries, on les famílies s’han manifestat per exigir que s’acceleri l’eliminació dels focus amb potencial risc cancerígen. Les famílies van acudir el passat novembre a la Sindicatura, que conclou que l’actuació de l’Ajuntament al respecte “ha estat insuficient per garantir el dret a la salut de la ciutadania i, especialment de les persones (infants, adolescents i adults) que fan vida” a l’entorn dels tres centres escolars i on es concentren algunes teulades antigues amb amiant.
Una petició reiterada
El Síndic de la ciutat recorda que apressa l’Ajuntament des de 2018 a registrar l’amiant encara instal·lat com a primer pas per eliminar el risc que suposa per a la salut, “amb especial incidència en la necessitat d’iniciar el procés de desamiantat en el menor temps possible” i començant per escoles, hospitals i edificis oberts al públic en general, planteja l’organisme. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona també va reclamar el febrer passat que es reveli a quines escoles i instituts de la capital es detecta amiant i extirpar la substància tòxica de seguida.
Recollint dades que l’Ajuntament ja va apuntar a finals de l’any passat, la Sindicatura parla de 42 centres educatius de Barcelona conserven elements fabricats amb fibrociment, un producte habitual durant dècades en la construcció i que es va poder vendre fins a 2002, quan l’Estat espanyol va prohibir la comercialització de l’amiant. La Sindicatura insta a “actuar de manera definitiva” per treure el fibrociment “com a mesura de prevenció de la salut”.
