Carolina Abadia i Custodio Buil són pares de tres fills. Dos van a l’escola dels Encants i el més petit, a l’escola bressol municipal Leonor Serrano. Els dos centres i l’escola Gaia s’apleguen en una mateixa illa, a prop de la plaça de Glòries, i comparteixen neguit: les teulades d’una munió d’antigues fàbriques i magatzems que els envolten contenen amiant, una substància que es va escampar com a material de construcció arreu abans que es prohibís vendre a partir de 2002 i que pot provocar malalties mortals dècades després d’aspirar el pols que desprèn quan envelleix i es deteriora.
“Soc metge de família i conec en primera persona la problemàtica de l’amiant. He vist persones morir pels seus efectes. Cal dir-ho clar: això no és Glòries, és el Txernòbil de l’amiant”, sentencia Buil, indignat perquè les famílies portin una dècada sense cap solució que esvaeixi el risc que, mentre continuï instal·lat, representa el fibrociment, visible des del pati dels centres i que, a molt llarg termini, pot causar trastorns en la pleura, els pulmons i, en el pitjor dels casos, un mesotelioma, un càncer incurable que escurça l’esperança de vida a menys d’un any. “És immoral”, es queixa el facultatiu.
Abadia admet que un especialista els ha aconsellat que, per protegir la salut dels seus fills, seria millor que els duguessin a altres col·legis. “Però ells han fet vincles aquí i hem lluitat molt per venir a aquesta escola, perquè ens agrada molt el seu projecte. Si els traiem, vindran altres nens i els exposarem al mateix problema. Per això preferim manifestar-nos i que ens facin cas, perquè sentim que els nostres fills són les víctimes d’una desídia”, confessa.
La inquietud que la parella expressa és idèntica a la de desenes de pares que, acompanyats de canalla, s’han manifestat aquest divendres per la tarda, a la sortida de classe. Les famílies reclamen a l’Ajuntament i al Consorci d’Educació de Barcelona -l’ens que gestiona els centres públics de la ciutat, participat pel Consistori i la Generalitat- que ataquin el problema d’arrel, solventant-lo sense més demora, fent retirar tot l’amiant que pugui dispersar fibres tòxiques.
Remei ineficaç
Després de les queixes reiterades de la comunitat educativa dels tres centres, el Consorci d’Educació va optar l’any passat per mirar d’encapsular l’amiant de tres teulades que donen al pati, aplicant una pintura aïllant a sobre. Les associacions de famílies dels centres expliquen que el remei s’ha revelat un fracàs. “Van posar la pintura l’estiu de l’any passat i el maig van fer una prova. Es va detectar que l’amiant es començava a desprendre un altre cop en 20 de les 26 mostres que es van fer”, detalla l’Albert, un dels pares de l’escola dels Encants involucrat en la protesta.
El Consorci d’Educació s’ha compromès a repassar amb una segona capa la pintura aïllant de les teulades, una resposta que no satisfà les famílies consultades. A la irritació perquè la mesura no hagi resultat efectiva, se suma que les famílies afirmen que el Consorci ha trigat uns quatre mesos en comunicar els resultats que demostren que la tècnica que va escollir ha sigut fallida. Un pare recorda que, durant tots aquests mesos, el pati no ha deixat d’estar ocupat per infants, també a l’estiu, quan l’administració ja sabia que l’aïllant no retenia tota la pols d’amiant.
“Això és el que passa a les teulades que tenim més a la vora, però n’hi ha altres amb amiant que es troben en un estat lamentable als carrers Castillejos, Cartagena, Dos de Maig i encara altres fins a Independència”, enumera l’Albert. “A més, al carrer Cartagena van retirar una teulada sense mesures de seguretat i sense previ avís a les escoles el gener de 2020”, afegeix Abadia, que troba que tot plegat és “una gran irresponsabilitat”. “En primer lloc, ho és dels amos de les naus. No són petits propietaris i les tenen abandonades”, critica.
Els voltants de les tres escoles estan pendents que es desplegui un pla urbanístic per edificar nous habitatges que modificarà per complet l’aspecte de la zona. L’Albert posa veu a la petició amb què les famílies volen pressionar el govern local: que ordeni de seguida l’enderrocament total i sota control de les naus en desús durant un dels propers períodes de vacances escolars. “El que diem a l’Ajuntament és que, com tot ha d’acabar anant a terra, que no esperin que entrin les màquines sinó que declarin que això és un problema de salut pública i faci el desamiantat subsidiàriament i, quan el pla tiri endavant, que recuperi el cost cobrant-lo als propietaris”, planteja. Ara, al voltant del focus d’amiant, es concentren uns 1.500 alumnes, a banda d’una multitud de veïns.
