La proposta de la Sindicatura de Greuges i del seu màxim representant, David Bondia, d’habilitar espais a l’espai públic per al consum d’alcohol ha posat els pèls de punta a molts, començant pel sector de l’oci nocturn. En les últimes hores hi ha hagut un reguitzell de respostes de representants polítics, la majoria expressades a través de Twitter, la xarxa social per excel·lència on reaccionar al moment a absolutament tot el que passa -i al que no, també-. De totes maneres, què diu i què no diu l’informe de 100 pàgines que ha elaborat l’òrgan encarregat de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona?
Els joves no són els únics que fan botellot
Malgrat que els joves és el sector de la població que més recorre a aquesta pràctica, no són els únics. Segons el síndic, a Catalunya, el 2,2% de les persones entre els 30 i 64 anys ha fet almenys un botellot en l’últim any, més els homes que les dones. En el cas de les persones de 15 a 29 anys, aquest percentatge és molt superior: un 30,1%. Per gènere, de nou, guanyen els homes d’aquesta franja d’edat: un 33,8% n’ha fet en els últims 12 mesos.
El botellot no és una moda passatgera
El botellot és una realitat. I no de les noves, precisament. Aquesta és la tesi que defensa el síndic, que assegura que aquest fenomen ni és una moda ni és passatger. És per això que anima a “reconsiderar els termes amb els quals es defineix”. De fet, el defensor del poble barceloní ha parlat amb persones que hi recorren i que asseguren que aquesta pràctica és “la prèvia d’una festa guai”. D’altres afirmen que ho fan perquè no tenen diners per pagar consumicions dins la discoteca o la festa. “Moltes vegades és la festa en si”, diu un altre. Amb tot, l’informe de la sindicatura de greuges de Barcelona sosté que aquesta pràctica “ha vingut per quedar-se”.
Regularitzat el botellot no implica fer botellòdroms
A diferència de la crítica que ha fet de la mesura el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, que assegura que el síndic té “l’ocurrència de fer un botellòdrom”, precisament l’estudi d’aquest organisme el que diu és que cal “evitar […] els botellòdroms, que sovint estan ubicats en àrees urbanes allunyades i mal comunicades que generen inseguretat i afavoreixen el desenvolupament de patrons de consum de risc”. De fet, el que diu Bondia és que cal dibuixar un mapa d'”espais accessibles a la ciutat on sigui possible realitzar botellots”, a més de facilitar l’accés als serveis d’emergències mèdiques, com ambulàncies, en cas de “problemes derivats del consum d’alcohol i altres substàncies”, així com espais de protecció per col·lectius vulnerables, com les dones o les persones racialitzades, a través de Punts Lila i Espais Antiracistes. Bondia també proposa lavabos públics en zones properes als botellots, sistemes de recol·lecció de residus als voltants d’aquestes zones i un mecanisme de descompte per l’ús del taxi compartit entre joves.
El síndic no vol fomentar el consum d’alcohol i drogues
Alguns alerten que la mesura pot comportar una autèntica allau de joves cap al consum de drogues i alcohol, però el que diu l’estudi de la sindicatura de greuges de Barcelona és que cal oferir informació sobre “hàbits saludables, relacions respectuoses, consum crític i promoció de l’autonomia” per aquells que facin botellots. De fet, Bondia demana que, “en la mesura del possible” aquestes accions es duguin a terme “aquella mateixa nit” que s’està fent aquesta pràctica.
No vol destruir el sector de l’oci nocturn
La mesura del síndic no va en contra de l’oci nocturn, tal com està establert. El que proposa és que es reguli un fenomen que ja existeix, abans i després de la pandèmia del coronavirus. En canvi, el sector considera que aquesta pràctica normalitzada generarien “un niu de conflictes”.
