Els més de 5.000 habitants de l’illa d’habitatges que tracen els carrers Sardenya, Pi i Margall i Ronda del Guinardó conviuen des de fa més de 60 anys amb una gran teulada que conté amiant. El veïnat ha topat des de 2019 amb una minúcia legal que obstaculitzava retirar el material, que pot provocar malalties respiratòries cròniques i càncer dècades després d’exposar-se a la pols tòxica que desprèn un cop que es malmet. Ha calgut que es combinessin la insistència dels residents, la intermediació de l’Ajuntament i una modificació legal arrencada en la negociació dels pressupostos de la Generalitat per esvair l’escull que ha impedit fins ara canviar una coberta convertida en un focus insalubre.
“Ja van passar els seus 30 anys de vida útil i en fa 30 que ens contamina, perquè està deteriorada”, adverteix una veïna que viu a sobre del sostre de fibrociment d’un antic garatge, que ocupa quasi sencer un pati interior del Baix Guinardó. Confessa que no estén la roba al balcó des de fa any i mig per procurar no endur-se les fibres nocives a casa, tot i que és conscient que és probable que s’escolin quan obre les finestres i que les respiri mentre neteja els vidres. Fa notar la “gran inconguència” que suposava que la lletra petita d’una norma no prou minuciosa emparés que es puguessin fer obres mantenint una enorme teulada d’amiant però no substituir-la per posar fi a “un problema greu de salut pública i comunitària”.
El veïnat ha picat portes per fer treure la teulada des que va assabentar-se que al vell pàrquing passaria a instal·lar-se un supermercat de la cadena Aldi. Quan va reclamar al districte d’Horta Guinardó que s’aprofités el canvi d’ús per extirpar l’amenaça de l’amiant, la burocracia va respondre que l’antic pàrquing està classificat com a volum disconforme, una definició urbanística que s’atribueix a velles construccions no ajustades al planejament vigent i que, en conseqüència, entrebancava bescanviar la coberta nociva per una de nova.
El llast legal que s’interposava reduïa les opcions a dues. Cap no satisfeia per complet: o es treia el sostre sencer sense reposar-lo -una opció que xocava amb el projecte de negoci d’Aldi- o es conservava encapsulant l’amiant o aplicant a sobre una pintura aïllant -una alternativa que fastiguejava els residents i les entitats que els han donat suport-.
La constància, però, ha rebut premi aquest cop. Els més de dos anys de reivindicació del veïnat han fructificat amb la revisió de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, on s’amagava l’article que obstruia rellevar el sostre per un altre d’inert. A l’apartat se li ha afegit una excepció per “autoritzar les obres necessàries per enretirar elements perillosos per a la salut pública i substituir-los per altres de condicions funcionals similars” en edificacions fora d’ordenació o amb volum disconforme.
El supòsit encaixa amb el cas de l’illa Sardenya-Pi i Margall-Ronda del Guinardó, encara sense data de quan s’extraurà l’amiant. En tot cas, l’Ajuntament explica al TOT Barcelona que la concessió de la llicència d’obres “és immediata” i que el calendari dels treballs dependrà del promotor.
Lletra petita dels pressupostos
La correcció incorporada a la norma s’ha introduït a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per a 2022. Es tracta d’un mecanisme habitual per fer retocs en el cos normatiu. L’esmena la van proposar els dos partits que governen la Generalitat, ERC i Junts, i va comptar amb el vistiplau de la ponència integrada per tots els grups parlamentaris, segons consta al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya.
Alhora, el president de l’Associació de Veïns del Baix Guinardó, Quique Buscarons, destaca la “tenacitat” dels veïns de l’illa afectada. “Si no hagués estat per ells, el supermercat ja estaria muntat, perquè els informes dels tècnics acceptaven fer un encapsulament sense treure l’amiant”, assegura. També recalca que intercedís la regidora del districte Rosa Alarcón: “Al novembre passat va dir que no es feia res ni es concedia cap llicència, perquè primer era la salut i no una normativa, i que faria una sèrie de reunions per tractar-ho”.
Les plataformes que han assessorat els veïns celebren que la lògica hagi acabat imposant-se. “En qualsevol edifici antic fora d’ordenació o amb volum disconforme no es permetia fins ara tocar cap cosa que modifiqués el volum en comptes de considerar que la salut pública és molt més important”, comenta Josep Ramon Carme, membre de la comissió contra l’amiant de la FAVB i de la plataforma contra l’amiant d’Horta-Guinardó.
Fonts municipals confien que la modificació legal “permetrà desencallar la retirada d’amiant de privats que ho vulguin fer”, però recalquen que “no dona eines per poder obligar un privat a realitzar aquesta retirada”. El consistori assenyala que la capacitat coercitiva per ordenar que es suprimeixi el material depèn de la llei de desamiantat que la Generalitat va anunciar arran de la creació d’una comissió a l’efecte el 2019.
“En el cas dels particulars, no existeix cap llei que, davant de l’amiant, preservi la salut pública i obligui a treure’l -coincideix Carme-. Estem pendents que el Parlament aprovi el projecte de llei el més aviat possible perquè es compleixi la determinació que no quedi amiant a Europa el 2032 i, a més, es necessita un cens de l’amiant visible i no visible amb diagnosi dels edificis”.
Fa temps que el moviment veïnal i especialistes mèdics i tècnics criden l’atenció dels perjudicis de no accelerar l’erradicació de l’element nociu. La FAVB ha apressat aquesta setmana a suprimir l’amiant a les escoles. “Qualsevol persona que estigui en contacte li pot sortir la malaltia 30 o 40 anys després, com li passa ara als treballadors que ho estaven als anys 80. Estem comprometent la salut d’una generació futura”, avisa Carme.
Per la seva banda, veïns del Baix Guinardó senten que ha assolit una fita clau, però no canten encara victòria. De fet, el projecte de canvi de la teulada no els fa el pes. Reclamen que la nova coberta sigui verda, ecològica, de fàcil accés i que, a més, es rebaixi un metre perquè es pugui suprimir el tros de paret que ha estat en contacte amb la teulada i que dedueixen que ha quedat impregnat de les fibres tòxiques.
