David Bondia: “La crisi sanitària passarà i ens quedarà més desigualtat”

David Bondia (Barcelona, 1969) és el candidat més clarament posicionat, almenys segons els vots de la ciutadania, per ser el pròxim Síndic de Greuges de Barcelona. Després d’imposar-se de manera destacada en una votació que no té cap efecte vinculant però que el mateix Ajuntament promou, Bondia espera ara la decisió final dels regidors municipals al plenari de juliol per recollir el relleu de Maria Assumpció Vilà i esdevenir el nou defensor dels barcelonins davant l’administració local.

Professor de Dret Internacional a la Universitat de Barcelona i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, és la segona vegada que es presenta a les eleccions de la sindicatura. Els estralls de la pandèmia centren bona part de les seves preocupacions, però hi proposa un abordatge “transversal”. Reivindica una atenció constant sobre les desigualtats socials en temps de crisi, alhora que promet estendre la mà a sectors tan allunyats entre ells com la cultura popular o el teixit empresarial.

Què falla ara mateix a Barcelona que estigui en mans de la Sindicatura posar-hi remei?

Tothom està obsessionat amb la crisi sanitària i això passarà, però el que es quedarà serà una crisi social que ja hem vist esclatar. Per tant, hi haurà més desigualtat. I aquí caldrà actuar. També s’ha d’explicar que la funció de la sindicatura no és només rebre queixes, que també pot fer actuacions d’ofici. Això suposa començar a alertar a l’Ajuntament de determinades mancances, que van des de l’emergència mediambiental fins a l’ensenyament. 

Han actuat poc d’ofici, fins ara, les dues primeres síndiques barcelonines?

Sí. Les sindicatures modernes no només funcionen amb la idea de rebre queixes i resoldre-les, sinó amb la voluntat de ser més proactives. Aquest és el pas que crec que ha faltat a Barcelona, sobretot en una situació de crisi.

En quins temes es podria ser més proactiu en les actuacions d’ofici?

En la guetització de certes escoles o barris. També en el problema de l’habitatge, que serà cabdal els pròxims anys, i que ara fa que els veïns hagin de marxar de la ciutat o del seu barri perquè no poden pagar el lloguer. Fins i tot amb inquietuds del teixit social i empresarial. La Sindicatura ha de ser capaç de traslladar aquests assumptes a l’Ajuntament perquè hi doni resposta. O en el cas de les agressions homòfobes. Són situacions que no pots esperar a que es judicialitzin. S’hi ha de poder actuar abans. Després hi ha aspectes encallats que també s’han de poder obrir, com el racisme institucional en determinats àmbits. El paper de la Sindicatura no és de poder, però sí d’autoritat. I ha de fer d’autoritat que alerta als centres de poder perquè prenguin mesures.

David Bondia, en el seu despatx de professor de Dret Internacional de la UB / Jordi Play
David Bondia, en el seu despatx de professor de Dret Internacional de la UB / Jordi Play

Vostè diu que Barcelona no és una ciutat pobra, però sí que és una ciutat amb pobres. I aquesta ciutadania, en moltes ocasions, té drets als què no sap com accedir. Explicar-los-els correspon també a la Sindicatura?

La gent no coneix els seus drets. Els barcelonins saben què és el Defensor del Pueblo o què és el Síndic de Greuges de Catalunya, però no sap què és la sindicatura d’àmbit local. I això fa que tampoc coneguin quins són els seus drets en l’àmbit municipal. El paper de la Sindicatura és fer pedagogia, explicar-ho i acompanyar. Molta gent no accedeix al seu dret perquè no sap on anar. El gran drama de la nostra societat és el de l’accés a drets. La gent els desconeix. 

La Sindicatura de greuges barcelonina ha complert ja 15 anys però encara és poc coneguda. Com pot fer un salt?

Explicant-ho on calgui. De fet, una de les primeres actuacions seria veure el nivell de coneixement de la societat barcelonina d’aquesta institució. Sabem què és molt baix, però volem aclarir-ho per poder-ho revertir. Durant la campanya ja hem intentat iniciar la difusió de la sindicatura i no s’ha d’aturar. S’ha de treballar amb eines comunicatives que no ho deixin en una campanya temporal i ja està.

L’Ajuntament podia haver fet més perquè els barcelonins coneguessin la institució que aireja els seus errors?

Que s’hauria d’haver fet més, això segur. És una instància referent en matèria de drets humans de proximitat i el consistori hauria d’haver fet més difusió sobre quin paper té aquesta institució. Però és que fins i tot es podria haver fet més des de la mateixa Sindicatura. Ha fallat per les dues parts.

Vostè defensa que els síndics locals tinguin més competències. Quines?

El reglament de la Sindicatura que no s’ha desenvolupat. És del 2003. I es va prometre fer-ho fa 5 anys i no s’ha fet. Una proposta seria que tota normativa municipal que afecti drets humans de proximitat, abans de tirar-se endavant políticament es consultés de manera no vinculant a la Sindicatura. Temes com l’educació o l’accessibilitat de nens discapacitats a parcs infantils són dos exemples. Si la Sindicatura ve a treballar a fons amb els drets humans de proximitat, com planteja la meva candidatura, tindria tot el sentit que el síndic pogués opinar-hi. No reclamo que sigui vinculant, perquè és l’àmbit polític qui decideix, però sí que seria interessant que tingués un paper més important.

L'aspirant a síndic David Bondia, després de l'entrevista / Jordi Play
L’aspirant a síndic David Bondia, després de l’entrevista / Jordi Play

Abans parlàvem de les actuacions d’ofici, però vostè defensa que també hi ha marge de millora en la gestió de les queixes ciutadanes.

La meva proposta és abordar una queixa i resoldre-la, però també fer un seguiment de la resolució de la queixa. Dir-li al ciutadà que té raó però no solucionar-li el rerefons no té sentit. S’ha de crear una unitat de seguiment del compliment de les resolucions de les queixes. 

La situació actual és de desemparament?

Ara mateix el compliment és molt baix. Les sindicatures modernes tenen un compliment quasi del 99% perquè, tot i no tenir poder, tenen tanta autoritat que l’ajuntament revoca les seves decisions fent el que diuen els ombudsmans europeus. Aquí, això no passa tant.

L’última vegada que es va presentar a les eleccions de la sindicatura no va tenir el suport dels partits polítics. Ara torna a dependre d’ells. Ha canviat alguna cosa?

La votació és important. Tot i no ser vinculant, aquest procés s’ha presentat amb la intenció de donar a conéixer la institució, però també per condicionar el vot final. Jo des del primer dia, sense que hi hagués resultats, vaig defensar que això havia de ser vinculant. Si fas participar la gent, és el que té més sentit. Al final, però, decidiran els partits. 

Com se supera la llosa d’haver-se-li atribuït vincle amb un partit polític, com li va passar amb Barcelona en Comú fa 5 anys?

És farragós. No em vull casar amb cap partit polític i amb tots els que he parlat, els ho he dit des del principi. Alguns d’ells m’han fet saber que els agradava el meu projecte, però jo els he respost que no seré el candidat de cap grup. La Sindicatura és una institució que ha d’estar totalment apartada de les estructures del poder polític.

Ha fet arribar la teva proposta a tots els partits. Tots s’hi han posat bé per parlar-ne?

He pogut parlar amb els comuns, amb Esquerra, amb Ciutadans i amb Junts. I tinc pendent trobar-me amb el PSC perquè em van comunicar que preferien esperar-se que hagués finalitzat la votació ciutadana per parlar amb els candidats. El PP ni m’ha contestat. 

Planteja crear la figura de la defensora de qüestions de gènere per abordar casos com l’assetjament masclista de Parcs i Jardins que va destapar el TOT Barcelona. També reivindica que hagués calgut una actuació d’ofici ràpida en el cas del sensesostre a qui va disparar un guàrdia urbà. Quins altres casos recents li han fet arrufar el nas?

Per exemple, les sospites que apunten que hi ha batudes policials per perfil ètnic. O les agressions homòfobes. O la degradació de placeta de la Ciutadella on hi ha la glorieta de la transsexual Sònia. També es podria prendre la iniciativa davant de protestes amb un rerefons coherent, com el tall dels diumenges al carrer Aragó per millorar la situació mediambiental a la ciutat. O la manca d’espais per a esports minoritzats, com el criquet, que es podrien obrir a les escoles i potenciar-ne la pràctica per fomentar la diversitat i la interculturalitat. 

Ja que ho menciona, al centre de Barcelona, fa uns dos anys que s’han desplegat operatius recurrents que impliquen la Guàrdia Urbana i que acaben amb diversos detinguts per motius d’estrangeria. És a dir, per no tenir els papers en regla. Tot seguit, se’ls obre un expedient d’expulsió i en alguns casos se’ls interna al CIE. Entitats pels drets humans s’han fet un fart de denunciar-ho. Aquesta realitat és compatible amb el lema “Barcelona, ciutat de drets”?

Això és part del que policialment es coneix com el pla Tremall, i efectivament podria merèixer una actuació d’ofici. Una persona que està en situació administrativa irregular no ha comès cap delicte i té els mateixos drets que qualsevol altra persona. Cal reivindicar la policia de proximitat, que ha de tenir una sensibilitat especial amb els drets humans. I quan es parla de la ciutat segura, el pla Tremall ho enfoca com una dualitat ciutat segura/ciutat policial, i és molt més que això. S’ha de parlar de seguretat pel que fa a habitatge, els subministraments, l’alimentació, l’educació. Una mesura que només vagi enfocada a detectar les persones en situació irregular no em serveix. Per tant, el que jo faria seria escoltar les entitats per veure si pensen que s’hauria d’obrir una actuació d’ofici sobre aquestes batudes. Ara bé, només podríem contemplar al paper de la Guàrdia Urbana, que és la competència municipal. 

L'expert en dret internacional David Bondia és la segona vegada que es presenta a l'elecció de síndic barceloní / Jordi Play
L’expert en dret internacional David Bondia és la segona vegada que es presenta a l’elecció de síndic barceloní / Jordi Play

L’últim informe anual de la Síndica recollia que s’ha acabat donant la raó a la ciutadania, totalment o parcialment, en un 78% de les queixes presentades. Això no parla gaire bé de l’administració.

La clau d’aquesta estadística és anar més enllà i veure, en aquests casos en què s’ha donat la raó a la ciutadania, quantes vegades l’administració ha acabat revocant la seva decisió. La Sindicatura és la cara amable de l’administració i sovint et dona la raó, però t’indica que per revocar la decisió hauràs d’anar al contenciós-administratiu. Hi ha persones que després d’un any batallant per això, no tenen ganes d’iniciar un plet. 

Què més es pot fer per millorar la resposta a les queixes?

A la Sindicatura arriben moltes queixes de tributs i de mobilitat, per exemple, però alhora s’ha de recordar que hi ha moltes altres, de temes diferents i urgents, que no arriben. I això s’ha de resoldre. Cal identificar-les i facilitar que arribin. I un altre tema important és el moment en què es planteja la reclamació: no s’ha d’esperar que s’hagi acabat tot el procediment amb l’administració, sinó que s’hauria de poder fer en paral·lel. En el moment que planteges un recurs a l’administració, en el moment que detectes una situació que et sembla injusta, automàticament tramites la queixa a l’Ajuntament i a la Sindicatura. Així donaria temps que la institució es pronunciés abans que es tanqui la via administrativa i la pugui condicionar.

Nou comentari

Més notícies
David Bondia i Maria Assumpció Vilà / Twitter i Jordi Play

David Bondia, l’aspirant a Síndic més votat

El relleu a la Sindicatura de Greuges de Barcelona finalitza la fase de suport ciutadà i entra a la fase de debat municipal
Maria Assumpció Vilà acaba mandat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona l'estiu de 2021 / Jordi Play

Qui és qui en la cursa per rellevar Vilà com a Síndica de Greuges

La campanya de suport s'iniciarà a l'abril i la votació final serà al plenari del mes de juliol
Maria Assumpció Vilà (Barcelona, 1944) ha estat la segona síndica de greuges de la ciutat / Jordi Play

Maria Assumpció Vilà: “Per ser síndic cal una independència política absoluta”

L'actual Síndica de Greuges de Barcelona deixa el càrrec a l'estiu després de deu anys
La discoteca Canela encara obre malgrat les denúncies dels veïns / D.C.

La Síndica renya l’Ajuntament per trigar a solucionar els problemes que causava una discoteca

Maria Assumpció Vilà conclou que el consistori no va actuar de forma "àgil i eficaç"
La Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, al ple de març de 2021 / Ajuntament de Barcelona

La Síndica renya al govern Colau per estalviar 2 ajudes socials durant la pandèmia

Reclama recuperar una subvenció a l'IBI i un fons extraordinari per a infants vulnerables