Mossos i Ajuntament blinden les batudes en què es detenen estrangers amb antecedents

Batlle nega que els desplegaments policials siguin "d'estrangeria" i atribueix les acusacions de biaix racial a "intoxicacions"

La manca de resposta davant les crítiques de les entitats socials ja ho feia sospitar, però avui els responsables policials i polítics ho han aclarit públicament: no hi ha cap intenció d’aparcar els dispositius conjunts entre els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional en què s’acaba detenint la major part dels arrestats per motius d’estrangeria. És a dir, per no tenir papers. En roda de premsa, el tinent d’alcaldia de Seguretat i Prevenció, Albert Batlle, ha subratllat que “nega la major” davant les acusacions que consideren aquests dispositius batudes encobertes contra els estrangers en situació irregular. “Ja sé que hi ha certa intoxicació dient que les policies fan identificacions “racialitzades”, que aquest també és un concepte que hauríem d’analitzar, però els dispositius són contra delinqüents reincidents i no hem de discutir més”, ha reblat el cap de files de l’àrea de Seguretat del govern d’Ada Colau.

En aquest sentit, la defensa de Batlle lliga amb el posicionament anterior expressat pels portaveus policials. Els cossos de seguretat defensen que aquestes detencions es produeixen sobre persones amb un historial delictiu reiterat. Tanmateix, això no contradiu el fet que la detenció es realitza únicament perquè la persona identificada no té una situació administrativa regularitzada. Aquests arrestats acaben a la comissaria de la Policia Nacional. En alguns casos, se’ls tramiten expedients d’expulsió i mentre es resolen els deixen en llibertat. En altres casos, el jutge dicta l’ingrés al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. Davant això, entitats com SOS Racisme, el Centre de Defensa de Drets Humans Irídia o MigraStudium han reclamat que s’aturin aquests dispositius.

Per als defensors dels drets humans, l’arrel del problema és que no es detè els individus per estar cometent un delicte en aquell moment i quedar enxampats, sinó que se’ls arresta pel seu passat recent i per la condició d’estranger sense papers. És a dir, la seva activitat delictiva els posa al focus policial, i la seva situació administrativa esdevé l’instrument per portar-los a comissaria. Dit d’una altra manera, si una persona amb el mateix historial delictiu fos aturat i identificat durant aquests dispositius conjunts, quedaria sense detenir.

Aquestes operacions, però, surten d’un pla policial anomenat Tremall, que treballa amb la intenció de reduir l’activitat dels delinqüents que es dediquen a fer furts o robatoris violents de manera habitual al centre de Barcelona. Fa mesos que estan en pràctica. En aquest sentit, el comissari en cap a Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Carles Anfruns, ha defensat els fruïts que està donant i ha reivindicat aquesta presència policial com uns “dispositius preventius”. En aquest sentit, ha apuntat que es col·loquen allà “on els analistes ens diuen que es balluguen o actuen els multireincidents”. I per donar una idea de qui és considerat un objectiu policial en aquest sentit, s’ha aportat una referència clara. Es considera delinqüent habitual aquell qui ha protagonitzat o bé sis furts o bé quatre robatoris amb intimidació o violència en els darrers sis mesos.

Tot i que en la roda de premsa posterior a la Junta Local de Seguretat s’han aportat dades diverses sobre els resultats pla Tremall —com el coneixement de l’activitat de 176 lladres multireincidents, en una anàlisi des del juny—, no s’ha acalarit quin percentatge dels detinguts en les batudes conjuntes de la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional ho eren per motius d’estrangeria. En una anàlisi dels mesos previs a la pandèmia realitzada pel TOT Barcelona, es va detectar que el 87% dels detinguts en batudes contra la multireincidència acabaven arrestats per motius d’estrangeria. En aquella ocasió, però, els operatius a peu de carrer o al metro venien emmarcats en altres dispositius policials, com el Draga o l’Ubiq. Ara bé, tots ells tenen en comú un canvi: la incorporació de la Policia Nacional al desplegament, ja que és la única que pot tramitar expedients d’expulsió per motius d’estrangeria.

Comentaris

    Anònim 24/03/2021 11:30 pm
    Ya era hora!!

Nou comentari