Estrangers sense papers, el gran objectiu de les batudes policials contra els robatoris

El 87% de les detencions que s'han produït en els grans operatius de prevenció contra els lladres, des de l'agost, han estat per infringir la llei d'estrangeria

L’augment dels fets delictius que s’ha produït a Barcelona ha comportat una reacció policial per demostrar que, destinant-hi recursos, les dades sobre furts i robatoris violents podien tornar a baixar. Una part del pla de xoc per aconseguir-ho, des de bon inici, es va centrar a desplegar operatius al carrer i al metro. Amb el temps, però, moltes d’aquestes batudes policials han arribat a tenir un mateix element en comú: l’alt nombre de detencions per infringir la llei d’estrangeria que apareixen en els balanços policials. És a dir, que la majoria de persones no queden detingudes perquè se’ls hagi enxampat delinquint in fraganti sinó perquè es troben en situació irregular. Per això s’ha incorporat cada vegada amb més intensitat la Policia Nacional, que és qui se n’encarrega, a uns desplegaments que lideraven els Mossos d’Esquadra i en què ja col·laborava la Guàrdia Urbana.

Segons fonts de la policia catalana i l’espanyola, aquests arrestats sempre són lladres multireincidents. Diverses entitats de defensa dels drets humans, en canvi, denuncien que en alguns casos les persones detingudes no tenien antecedents i reivindiquen que aquestes actuacions tenen un rerefons racista. De fet, el codirector del Centre Irídia, Andrés García Berrio, considera que utilitzar la via de la situació irregular per arrestar persones i “vendre el relat que així es combat la delinqüència” és, a la pràctica, “comprar les idees de l’extrema dreta o de la dreta extrema”. Una situació que confronta amb els posicionaments dels governs de les administracions implicades, especialment “de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona”. 

En les batudes policials dels últims mesos contra els robatoris, el 87% de les detencions han estat per infringir la llei d’estrangeria

En la mateixa línia, Josetxo Ordóñez, assessor jurídic de la Fundació Migra Studium, subratlla que l’origen de la situació té a veure amb “la necessitat per part de la policia de tenir dades més eficients” davant del creixement de la sensació d’inseguretat entre la ciutadania. “Van per feina i el fàcil és estrènyer el perfil ètnic per acumular detencions”, assevera. Ara bé, adverteix que això té un cost, que és “implantar l’imaginari que l’estranger és una persona que està fora dels paràmetres de la normalitat i és perillós”.

Segons ha pogut saber aquest diari, de fet, en el cos de la Policia Nacional es té la convicció que les xifres d’augment dels delictes dels dos últims anys a Barcelona han estat determinants perquè els Mossos d’Esquadra els incorporin als operatius. Fonts oficials de la policia catalana, per la seva banda, asseguren que si han comptat amb ells ha estat per completar  “la lluita contra la multireincidència” des de “les competències de cada cos”. A més, recorden que a l’inici de dispositius que ara impliquen les tres policies, com l’Ubiq, tampoc s’havia implicat a la Guàrdia Urbana, però que hi ha hagut una col·laboració progressiva.

Davant d’això, els activistes alerten del risc de normalitzar que la manera de combatre la delinqüència passi per, finalment, expulsar de l’Estat persones estrangeres. “Estem concebent la deportació com una cosa lògica i acceptable. I hi ha situacions greus en què una persona pot sortir de festa i acabar deportada”, situa com a punt de debat García Berrio. L’activista pels drets humans fa referència a un operatiu concret: el que va entrar a la discoteca Moog, al Raval, el passat novembre, i va acabar amb 17 detinguts, tots ells per temes d’estrangeria. En aquella ocasió, set persones van acabar ingressant al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca

Les dades confirmen la tendència

No va ser una excepció. Darrerament hi ha hagut més operacions amb un desenllaç similar. Dos dels operatius permanents són l’Ubiq i el Draga. El primer va començar a implementar-se a Barcelona el novembre de 2018 per reduir els furts i robatoris violents al carrer, però és ara que ha intensificat les detencions a conseqüència de les infraccions de la llei d’estrangeria, ja que ha incorporat a les operacions la Policia Nacional. De fet, únicament aquest últim mes, s’han fet dues batudes en el marc d’aquest dispositiu. En la primera, es van detenir 18 persones, totes elles per motius d’estrangeria. En l’última, va passar el mateix amb 20 dels 25 arrestats. Com a resultat d’aquestes dues actuacions, 18 dels implicats han acabat al CIE.

El dispositiu Draga, en canvi, té com a objectiu neutralitzar els carteristes especialitzats a operar al metro de Barcelona. De manera pública, fins ara s’havia informat del balanç de quatre operacions d’aquesta mena, que van començar el passat agost i que des del primer moment comptaven amb la presència dels cossos de seguretat espanyol i català. Tanmateix, el TOT Barcelona ha tingut accés a les dades que apleguen dues batudes més. En total, les sis primeres operacions contra els carteristes al metro van acabar amb 3 detencions per robatoris que la policia va captar in fraganti8 més perquè a les persones identificades els constava una ordre judicial de cerca i 66 arrestos, de nou, per infringir la llei d’estrangeria.

És a dir, si se sumen les detencions de totes aquestes operacions contra els robatoris, el resultat és que la situació irregular ha estat el motiu que ha facilitat el 86,6% dels arrestos. 

El debat sobre els antecedents

Fonts dels diferents cossos policials implicats en les batudes insisteixen en el fet que tots els detinguts estrangers són objectius que els agents tenien controlats per haver delinquit de manera permanent perquè hi ha una investigació prèvia. De fet, en alguns balanços policials es destaca que una vintena d’arrestats poden aplegar un centenar d’antecedents. Tanmateix, Josetxo Ordóñez matisa que la policia explica aquestes dades “de manera ambigua”. L’expert ho detalla: “Parlen d’antecedents policials, no penals. És a dir, que pot ser que no tinguin antecedents ferms, que no hi hagi una condemna, però això ja consta a nivell policial, que és la informació que ells tenen”. 

De fet, aquest és un dels elements més polèmics dels que contempla la llei d’estrangeria. El text legislatiu, que es remunta a l’any 2000, permet que ingressi al CIE i que quedi expulsat qui estigui sent “processat o imputat en un procediment judicial per un delicte o falta” pels que la llei prevengui una pena de presó de menys de sis anys. 

Però encara hi ha casos de més gravetat. Des del Centre Irídia es va denunciar després de la primera batuda al metro de Barcelona que algunes de les detencions d’aquell dia es van produir tot i que, en alguns casos, els arrestats no tenien antecedents de cap mena. Van quedar detingudes 22 persones, però, segons la recerca que va fer l’entitat de defensa dels drets humans, almenys 4 persones “mancaven de cap mena d’antecedent penal ni policial”. En aquella ocasió van tenir accés als casos de manera excepcional, però l’organització està treballant per poder-ho fer més sovint i fiscalitzar, de manera recurrent, les versions policials en aquesta mena de dispositius.

Fonts de la Policia Nacional reconeixen que pot haver-hi algun cas com el que denuncia Irídia. Tanmateix, asseguren que això és així perquè, durant els operatius, si identifiquen algú “en situació irregular i sense cap domicili o referència que pugui acreditar”, la llei els “obliga” a fer la petició d’entrada al CIE. “No els busquem, però si ens els trobem, ho fem”, insisteixen.  

Més deportacions

Des del cos de la policia espanyola, a més, es reivindica que darrerament estan “aconseguint” que “cada mes s’expulsi una trentena de delinqüents multireincidents”. Aquestes xifres se sumen a la tendència que va destapar la memòria anual de la Fiscalia d’Estrangeria presentada el setembre passat. Les dades que van aportar corresponen al 2018 i queden lluny de la informació sobre els últims mesos, però ja apuntaven que el 72,6% de les persones que van arribar al CIE van ser deportades. L’any anterior només ho havien estat el 32%.

Segons Ordóñez, de Migra Studium, això encaixa amb el perfil de la població del centre d’internament, que ha anat canviant els últims anys. “Ens estem trobant moltes persones del Marroc i Algèria. Potser tres quartes parts dels interns ho són. Per què? Perquè són més fàcils d’expulsar. És més barat i accessible. Els dos països tenen consolat a Barcelona i polítiques favorables perquè es faci”, indica l’assessor jurídic. 

De tota manera, fonts de la Policia Nacional emfatitzen que ells només fan la part que els pertoca i afegeixen: “moltes entitats que protesten s’obliden que qui decideix sobre l’internament i l’expulsió és un jutge, no nosaltres”. En aquest sentit, tant Ordóñez com García Berrio assenyalen la necessitat de treballar de manera més propera amb els governs, la judicatura i la fiscalia.

Aquest últim apunt és especialment rellevant, ja que els darrers anys s’ha estat produint una situació, precisament, inversa a la que voldrien els moviments socials. Les dades oficials recullen que, de manera progressiva, el ministeri fiscal cada vegada està més alineat amb les peticions que fa el cos de Policia Nacional abans d’arribar als jutjats. L’informe de la fiscalia respecte a les peticions del cos policial va considerar-se “favorable” en el 87% dels casos l’any 2018. Això suposa un percentatge superior als registres de 2017 (85%) i 2016 (81%). 

La implicació política

A més, quan s’aborda l’arrelament dels estrangers –un dels elements que els jutges poden tenir en compte per frenar un internament al CIE– es fa especialment evident la falta de coordinació entre la judicatura i l’administració a l’hora de poder-lo mesurar d’una manera clara. Un dels exemples és el carnet de veïnatge que va posar en marxa l’Ajuntament, un document que acredita dades de les persones migrades per intentar demostrar la integració a la ciutat. Ordóñez l’esmenta com una iniciativa que “potser va pecar d’unilateral”. El jurista defensa que “des del moment en què l’Ajuntament va presentar el carnet, necessitava l’aval del poder judicial, que és qui l’hauria de valorar”. Segons apunta, dos anys i mig després de l’entrada en funcionament del document municipal, encara hi ha alguns jutges que no li donen prou entitat. 

De fet, el mateix director del Departament d’Atenció i Acollida d’Immigrants del consistori, Ramon Sanahuja, va apuntar a unes jornades de reflexió sobre els CIEs  celebrades el passat desembre que “encara” no poden saber “si funciona aquest document” per aturar processos d’expulsió tot i que li consta que està arribant als jutjats. Així i tot, malgrat les reticències inicials, també va avançar que ara sumarien “una fotografia” al carnet perquè els jutges puguin tenir més certeses. 

La política i els CIEs

Alhora, Andrés Garcìa Berrio assenyala que hi ha “incongruències” entre les posicions polítiques dels partits i les pràctiques que després permeten. Per fer-ho recorda que el Parlament de Catalunya, l’any 2015, va aprovar per una àmplia majoria que s’instés el govern espanyol a tancar els CIEs. Hi van votar a favor CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP. S’hi van oposar únicament Ciutadans i el PP. L’advocat també esmenta les singifcacions en la mateixa línia que s’han fet des de l’ajuntament barceloní –l’última vegada, el divendres passat, quan l’alcaldessa Ada Colau va acceptar un prec de JxCat que instava el govern a demanar el tancament del recinte. 

“És especialment preocupant que qui ho estigui acceptant siguin les esquerres, perquè fan creure a la ciutadania que aquesta és la manera de combatre la delinqüència mentre s’apuntalen unes polítiques racistes”, comenta el codirector d’Irídia. I ho concreta amb una referència directa a la implicació de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra en els operatius policials que faciliten allò que les cambres polítiques –el Parlament i el ple municipal– rebutgen públicament. Davant d’aquesta tendència, García Berrio planteja un últim avís: “Els governs de l’Ajuntament i la Generalitat s’hauran de posicionar contra aquestes batudes. I hauran de donar explicacions, perquè no s’entén com poden conviure aquestes pràctiques amb els avenços que s’estan en fent en polítiques d’acollida. Hauran d’escollir”. 

Més informació

Nou comentari