Desenes de persones s’han concentrat al Paral·lel de Barcelona contra la cara més crua del sistema d’acollida. “Mai més proves d’edat”, cridaven una vegada i una altra. Recorden el jove Omar Diallo, que es va suicidar el passat 6 de novembre després d’haver estat expulsat del centre de tutela de la Generalitat quan les proves forenses van determinar que era major d’edat.
En resposta a aquest cas, les associacions Exmenas, Noves Vies i Precàries han convocat una protesta per reclamar canvis. “No més morts per les proves de determinació de l’edat en joves migrants”, apuntava la crida. Durant la trobada, s’ha fet un minut de silenci en record de Diallo. En la lectura del comunicat conjunt que han fet, s’ha denunciat que les proves “es realitzen de manera sistemàtica quan, segons el Tribunal Suprem (TS), només s’haurien d’aplicar com a últim recurs”. En aquest sentit, han insistit en què “es deixa en mans d’aquestes proves el futur de molts joves i nens”. Aquest sistema es basa en “mesurar la mida del canell” i el Comité dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides “adverteix que té un gran marge d’error”.
De fet, sobre aquest mateix historial judicial, la portaveu Oumaima Alouiz ha assegurat que “no s’entèn com se segueixen utilitzant aquestes proves quan hi ha una sentència del Tribunal Suprem que diu que són inexactes, que tenen un marge d’edat de 4 anys. És a dir, que un nen de 14 anys pot sortir catalogat com que té 18 anys i quedar-se al carrer”. En referència a la situació de desprotecció en què queden els joves quan el resultat els diu que són majors d’edat, obligats a marxar del centre de la DGAIA on siguin, Alouiz ha insistit: “Expulsar un noi amb 18 anys al carrer és empènyer-lo a la criminalitat o el suïcidi”.
En aquest sentit, les entitats en lluita pels drets dels menors estrangers no acompanyats han fet una crida a concentrar-se al davant de la seu de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), situada al número 52 de l’avinguda Paral·lel. S’han acumulat just davant de la façana de l’edifici de la Generalitat. Duien pancartes amb els missatges “no són invisibles, els invisibilitzem” i “no als atacs als nostres menors”. També cantaven. “¿Dónde están? No se ven la DGAIA i el Govern”, ha estat el clam més repetit.
En un missatge a la responsabilitat de les administracions, el text que han llegit els activistes pel dret dels joves estrangers ha fet una crida “a les institucions i, en especial, als treballadors i treballadores que ara mateix col·laboren realitzant les proves” perquè “plantin cara a l’estructura racista i capitalista que hi ha al darrere”. La reclamació els exigeix que “deixin de ser còmplices de més morts innocents”.
