Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
La mobilitat, la temàtica predominant entre les queixes a la Síndica
  • CA

La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha rebut aquest 2020 un 15% més de queixes en comparació amb l’any anterior. Si el 2019 van ser 1.720, l’any de la pandèmia han augmentat fins a les 1.988. Les problemàtiques relacionades amb la Covid-19 es veuen reflectides en l’informe, que inclou reclamacions relacionades amb la protecció de la salut al transport públic o les dificultats per accedir a l’administració, entre d’altres. També registra queixes relacionades amb l’urbanisme tàctic i l’aparició de noves terrasses.

A més, la sindicatura ha rebut consultes o queixes ciutadanes sobre àmbits que no eren de la seva competència, com ara sobre sectors afectats per les restriccions o ajudes a autònoms. En total, durant l’any passat, la Síndica ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici –fet que suposa un increment del 25%– i dues visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

Segons temàtica, les 1.988 queixes s’han classificat de la següent manera: mobilitat (299); activitat econòmica (296); administració pública (229); serveis socials (166); seguretat ciutadana i llibertat cívica (146); hisenda municipal (140); medi ambient (121); habitatge (120); educació, cultura, lleure i esport (100); funció pública (81); salut (77); urbanisme (68); atenció, comunicació i participació (56); ciutadania i veïnatge (40); accessibilitat (29) i espai públic (20). D’acord amb aquestes dades, la meitat de les reclamacions tenen a veure amb mobilitat, activitat econòmica, administració pública i serveis socials.

Transport públic i ZBE

Segons han indicat en roda de premsa Maria Assumpció Vilà i l’adjunta a la síndica, Natàlia Ferré, la mobilitat agrupa les queixes relacionades amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE), la seguretat al transport públic o les queixes relacionades amb els títols de transport i el tancament d’oficines.

Sobre la protecció de la salut en el transport públic, la Síndica destaca que “ningú és aliè a les situacions d’aglomeració i manca de distància” en algunes línies de metro i autobús en ora punta i considera que s’han d’augmentar els esforços per dotar de més freqüència. A banda, assenyala que activar la T-mobilitat hagués estat “de gran utilitat” durant l’any 2020.

Com ja va passar l’any anterior, la ZBE continua generant queixes. En concret, el 2020 se n’han registrat 176, per les 150 del 2019. Una actuació d’ofici iniciada per la síndica conclou que continua sent necessària la millora de la xarxa i de l’oferta de transport públic i que són necessaris aparcaments ben comunicats amb la xarxa. A més, apunta com un aspecte clau de millora la revisió de la senyalització en les zones d’accés a la ZBE.

Aparició de terrasses i urbanisme tàctic

Dins de l’àmbit d’activitat econòmica destaquen queixes relacionades amb l’aparició de terrasses o l’ampliació de les ja existents. Hi ha disconformitat dels establiments o queixes del veïnat pròxim a les noves terrasses.

Altres reclamacions derivades d’actuacions d’urbanisme tàctic es refereixen a l’ampliació de voreres, nous elements de mobiliari o afectacions a les zones de càrrega i descàrrega. La sindicatura menciona que s’observen “usos confusos” en intervencions com per exemple el tall lateral de la Via Laietana. També indica que en els casos dels carrers Consell de Cent o Rocafort, s’aprecia
que els vehicles de càrrega i descàrrega utilitzen les zones que estan pintades per a ús de vianants perquè no tenen zones previstes per carregar o descarregar material.

A més, de les observacions dutes a terme d’un mostreig de diferents localitzacions d’urbanisme tàctic, es conclou que en nombroses ocasions “no es resol de manera clara l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda”.

Dificultat per adreçar-se a l’administració

Un dels altres grans àmbits en què s’ha constat un augment considerable de queixes és el de l’accés a l’administració. Moltes persones que s’han dirigit a la institució de la síndica coincidien en les dificultats per contactar amb els serveis municipals, principalment a través del telèfon 010, per poder accedir a la informació i a la tramitació administrativa, o per obtenir una cita prèvia per ser atès presencialment a una Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC).

Tot i que l’Ajuntament de Barcelona va informar la síndica que en el moment actual, el termini mitjà d’assignació és de 7 dies, la sindicatura ha comprovat, com havien manifestat algunes persones, que el termini que el telèfon 010 oferia per una cita prèvia per registrar un document superava els 14 dies naturals.

Altres problemàtiques vinculades a la bona administració que han estat objecte de queixa de la ciutadania han estat dificultats d’accés a l’aplicatiu de l’Institut Municipal d’Hisenda, presentació de recursos o accés a imatges en un expedient sancionador, tramitació
d’altes en el padró municipal o accés a la informació pública.

Segons ha manifestat Vilà, el dret a una bona administració és “bàsic”, especialment en el context de pandèmia. En una línia similar, Natàlia Ferré ha assegurat que una “constant” des de les diferents àrees són problemes que tenen a veure amb la comunicació que es fa des de l’administració ja que hi ha persones que no acaben d’entendre com funciona el sistema.

D’altra banda, Ferré també ha dit que tot i que s’ha prestat molt de servei digital no s’ha d’oblidar que no tots els ciutadans tenen l’opció d’utilitzar mitjans telemàtics.

Sense algunes ajudes

L’informe del 2020 també recull queixes relacionades amb ajuts que han deixat s’ofertar-se. Concretament, la subvenció per al pagament de l’IBI a les famílies monoparentals i a les persones vídues amb pocs recursos econòmics. A més, destaca que aquest any passat tampoc no es va convocar el fons extraordinari per ajuts puntuals d’emergència social per a infants de 0 a 16 anys.

Habitatge

Sobre l’habitatge, recull que Barcelona continua sent actualment una de les capitals més cares d’Espanya per viure-hi i alerta que el temps d’espera per un habitatge d’emergència pot superar els dos anys. Tot i que les noves sol·licituds presentades a la Mesa d’Emergència han caigut aquest any 2020 fins a les 210, a desembre de 2020 hi havia encara 634 unitats familiars en espera d’un habitatge d’aquest tipus mentre viuen en pensions o altres recursos habitacionals.

La síndica ha vinculat el descens de noves sol·licituds a la suspensió temporal dels desnonaments de famílies vulnerables per la pandèmia i assegura que caldrà fer seguiment per veure en un futur si aquesta tendència es confirma o no.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa