“Em deia que li ensenyés les calces”: assetjament masclista en una empresa municipal

Un jutge sentencia Parcs i Jardins a indemnitzar dues auxiliars de jardineria per la conducta del seu encarregat

El jutjat social número 3 de Barcelona ha condemnat l’empresa municipal Parcs i Jardins a indemnitzar dues treballadores que han patit assetjament masclista per part del seu encarregat, J. P. P. Les dues víctimes, auxiliars de jardineria destinades al districte de Nou Barris, seran indemnitzades amb 15.000 euros per part de Parcs i Jardins, segons consta a la sentència datada el 17 de desembre de 2020 i a què ha tingut accés el TOT Barcelona. La decisió judicial deixa clar que van patir “assetjament per raó de sexe”, és a dir, masclista. Les dues víctimes, Xènia Navarro i Maite Muñoz, han relatat a aquest diari que han hagut d’estar de baixa per ansietat durant mesos i que fins fa poc no s’han pogut reincorporar a la feina.

“Em deia que li ensenyés les calces”, rememora al TOT Barcelona Xènia Navarro, una de les víctimes de l’assetjament. Navarro recorda que no va ser conscient de la situació que vivia fins que va “petar”. Va patir episodis de pèrdua de coneixement i marejos les setmanes anteriors a agafar la baixa. “Amb el temps he entès que el meu cos m’estava dient que no podia seguir així”, explica.

Defineix l’any que va viure a la brigada de J. P. P. amb les paraules “maltractament”, “manipulació” i “discussions a crits”. A comentaris com el de les calces se sumaven altres amb els quals el seu encarregat la incomodava, com ara quan s’oferia a ajudar-la per canviar-se de roba. “Em vaig plantar i li vaig dir que no m’agradaven aquests comentaris, però ell seguia”, narra.

Navarro va arribar a Parcs i Jardins el setembre del 2018 amb un advertiment: el seu encarregat era “especial”. I de seguida ho va comprovar. “Era una persona molt manipuladora”, afirma. Navarro va poder confirmar l’avís que li van fer sobre J. P. P. quan va veure com tractava Muñoz, l’altra víctima que l’ha denunciat. “Era molt evident que tenia un tracte dolent cap a ella”, rememora Navarro. Segons sospita, l’assetjador volia posar-la contra Maite Muñoz i guanyar-se el seu favor, i en veure que no ho aconseguia va assetjar-la a ella també.

Navarro fa memòria sobre les últimes paraules que van intercanviar: “Em va preguntar si sabia fer un francès” [una felació]. L’any d’assetjament li ha costat car en salut mental, ja que ha estat de baixa fins fa una setmana i encara avui segueix anant a teràpia a conseqüència del maltractament laboral. “Hi seguiré anant molt de temps [a teràpia] perquè m’ha deixat moltes seqüeles”, admet.

Insinuacions sexuals

Maite Muñoz, amb quatre d’anys d’experiència a Parcs i Jardins, és l’altra protagonista de la història. La relació amb l’encarregat va començar bé. “Ell tenia bon rotllo amb tothom”, expressa. I un dia, quan estaven els dos sols, la cosa va canviar. “Em va dir que li estaven donant taquicàrdies i jo li vaig recomanar que aturés el cotxe si es trobava malament. Em va contestar que el posava molt nerviós perquè li agradava”, detalla. Muñoz li va contestar que s’estava equivocant, i que només eren companys. A partir d’aquell dia va començar l’assetjament.

Després d’una segona insinuació i una segona negativa, J. P. P. “va anar a pitjor”, segons Muñoz. “Evitava que altres companys m’ajudessin, m’enviava a segar quan plovia, em cridava, em ridiculitzava davant dels altres i m’obligava a netejar els lavabos dels homes”, enumera. També entrava al vestuari de les dones “sense avisar” i, com a Navarro, s’oferia a ajudar-la per canviar-se de roba.

En el seu cas també hi ha hagut conseqüències psicològiques. En concret, set mesos de baixa i ansietat. I també físiques: li va caure part del cabell, que ara a poc a poc recupera. “No podia dormir”, lamenta. El 3 d’octubre del 2019, una setmana abans que Navarro, va decidir posar fi a l’assetjament i va demanar la baixa.

Ascens per a l’assetjador

L’assetjador de totes dues, en canvi, ha estat premiat amb un ascens. En concret, ha passat de ser encarregat de brigada a ser responsable territorial, segons confirmen fonts municipals a aquesta redacció. Les mateixes fonts argumenten que el nomenament es va fer abans que l’empresa tingués coneixement dels fets. “Parcs i Jardins, d’acord amb tots els protocols, en tenir coneixement del fets va apartar aquest treballador del seu lloc de feina, es va suspendre la incorporació al nou lloc de feina i va passar a fer altres funcions, que no comporten comandament”, indiquen.

Va estar en un lloc de feina nou durant el temps que va durar el procés intern, però un cop finalitzat, “i amb un informe favorable del seguiment”, ha tornat a ser responsable territorial.

Només un 20% de dones

El judici, celebrat el 24 de novembre de 2020, va ser l’últim pas d’un procés que va portar les dues empleades a picar a totes les portes possibles per acabar amb l’assetjament que patien. La delegada sindical d’igualtat de la CGT a Parcs i Jardins, Azucena Sánchez, va ser la primera a conèixer la situació. Muñoz li va enviar un correu electrònic el dia 7 de setembre del 2019 en què descrivia les conductes de l’assetjador. “És molt habitual que s’afavoreixi els homes en aquesta empresa”, critica Sánchez, en conversa amb aquest diari. La delegada sindical xifra en menys d’un 20% la presència de les dones a les funcions de jardineria.

Un mes després de contactar amb la sindicalista, Maite Muñoz va fer arribar el cas al departament d’Igualtat de l’Ajuntament de Barcelona. El 15 de novembre del 2019 l’assetjador va rebre una notificació en què se li comunicava l’inici del protocol d’assetjament sexual i per raó de gènere. L’informe resultant va concloure, en data 13 de desembre del 2019, que existia assetjament per raó de sexe contra aquesta treballadora. No obstant, els companys de feina no ho veien així. Un grup de subordinats de l’assetjador va declarar per a l’elaboració de l’informe que no havia discriminat cap de les dues treballadores i l’excusaven amb que té una forma “una mica brusca” de donar les ordres.

Tot plegat va portar el gerent de Parcs i Jardins a sancionar l’autor de l’assetjament amb dues faltes greus, per discriminació per raó de sexe i per assetjament laboral, cosa que comportava 11 dies de suspensió de sou i feina. Aquest càstig, però, no es va complir perquè es va convalidar per l’assistència a un curset sobre com evitar conductes assetjadores, tal com confirmen també fonts municipals. “Es va donar al treballador la possibilitat de substituir la sanció per la superació d’una formació i un acompanyament especialitzat per modificar comportaments discriminatoris per raó de sexe i la superació d’una altra formació específica sobre assetjament laboral, entenent que són mesures disciplinàries efectives per corregir comportaments d’assetjament”, defensen.

La delegada sindical Azucena Sánchez lamenta que la sanció no es materialitzés. A més, l’empleat condemnat per assetjament va impugnar les sancions i està pendent de resolució judicial.

Assetjament masclista però no sexual

Un cop esgotada la via interna, les dues víctimes, acompanyades per Azucena Sánchez, van decidir recórrer a la justícia per demandar Parcs i Jardins, el seu gerent i l’assetjador. I ho van fer amb una denúncia presentada per l’advocat Quim Vilargunter en què apuntaven al gerent per una presumpta conducta d’omissió “en aplicar una sanció justa i, en certa mesura, permissiva”.

El jutge del cas considera provat que l’acusat va tenir una conducta d'”assetjament per raó de gènere”. Nega, però, que hagi existit “assetjament moral” o “assetjament sexual”. El magistrat també posa en relleu que “no es pot fer cap retret a l’empresa” pel que fa a prevenció, ja que disposava d’un protocol “que estableix com i quan s’ha d’actuar en el moment en què es produeixen aquestes situacions” i “va actuar amb la diligència exigible”. Amb tot, condemna la companyia municipal al pagament de la indemnització, això sí, en el tram més baix. Les dues víctimes reclamaven 40.000 euros.

Fonts municipals subratllen que el jutge ha valorat l’actitud de l’empresa i ressalten que la companyia municipal va activar el protocol “com a mesura de protecció i acompanyament de les dues treballadores”.

La sentència absol el gerent de Parcs i Jardins, però tant les víctimes com Parcs i Jardins l’han recorregut, segons ha pogut saber aquest diari. Fonts municipals justifiquen que l’empresa vol “aclarir la responsabilitat de l’empresa havent actuat d’acord amb tots els protocols per discriminació i assetjament i amb el ferm compromís de prevenir, investigar i sancionar qualsevol conducta discriminatòria per raó de sexe”. Afegeixen que “hi ha reiterada jurisprudència en què el rescabalament o la indemnització no és exigible si no s’acredita la responsabilitat empresarial”.

Més informació

Comentaris

    JB 05/02/2021 8:46 pm
    S´ha de ger un curset per a aprendre a no ser un assetjador? Tant rucs són els que manen?
    18
    26
    Respon
    CaterinaCh 05/02/2021 9:33 pm
    Una pregunta, com és que les dues dones que han estat víctimes d'assetjament se'n diu el nom sencer i a l'home assetjador només es posen les inicials? Em sembla bé posar les inicials abans que es dicti sentència, pe`ro llavors s'ha de posar també les inicials de les dones que l'acusen. Francament, em sembla un cas, altre cop, d'un masclisme d'aquests que no es veuen.
    71
    34
    Respon

Nou comentari