La Fiscalia demana arxivar la querella de l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATQD) contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per unes suposades subvencions a dit a entitats afins a la líder de Barcelona en Comú (BComú). El ministeri públic és molt contundent contra l’entitat -amb quasi nul·la activitat reconeguda i amb una forta opacitat– i assegura que Colau té “nul·la” responsabilitat. Per això demana al Jutjat d’Instrucció 21 de Barcelona que deixi estar l’alcaldessa, perquè l’argumentació de l’associació per acusar de corrupció l’alcaldessa “no passa de ser un exercici d’imaginació que manca de la base més elemental”.
En un escrit breu, de no més de 10 pàgines i al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, la Fiscalia Anticorrupció defensa la mateixa tesi que la dels advocats de Colau, que acusen de “mala fe” i “persecució política” l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica. Amb un to més moderat, però no menys dur, el ministeri públic considera que “manca de sentit jurídic prolongar la instrucció d’aquesta causa”. Cal recordar que les subvencions a l’Observatori DESC a Enginyeria Sense Fronteres (ESF), la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ja es van atorgar durant el mandat de l’alcalde Xavier Trias, aleshores de Convergència i Unió (CiU).
En declaracions a aquest diari, l’advocat de Colau Àlex Solà ha valorat positivament l’informe de la Fiscalia i ha destacat la rapidesa de l’organisme a demanar el sobreseïment de la causa contra Colau, en veure que no hi ha cas.
La declaració de Colau, les explicacions de la interventora municipal i l’estudi de la querella conformen la totalitat de les diligències necessàries per determinar la suposada responsabilitat de l’alcaldessa, considera la Fiscalia, coincidint amb la tesi que ja va esgrimir el jutge, que va considerar “improcedent i innecessària” la petició que va fer l’associació d’ampliar el cas fins a convertir-lo pràcticament en un judici general contra Colau.
Entre altres qüestions, l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica va inflar les subvencions suposadament atorgades de forma il·legal per Colau ascendien fins als 80 milions d’euros, quan la informació publicada -i pública- per l’Ajuntament rebaixen substancialment aquestes injeccions de diners a aquestes entitats a 1.155.542 euros. En concret, les transferències realitzades a l’Observatori DESC van ser de 666.711,54 euros i a ESF de 488.830,50 euros durant el període 2019 i 2020.
Els convenis s’aproven amb els pressupostos
La Fiscalia explica que Colau no és responsable de l’atorgament d’aquestes subvencions, perquè va delegar les seves funcions a les àrees i regidories concretes que tenen contacte amb les entitats socials. A més, un cop es decideix subvencionar alguna d’aquestes organitzacions socials cal esperar l’aprovació dels pressuposts, un requisit indispensable. Als comptes anuals hi consten una per una, de fet. Són una “subvenció nominativa que aproven tots els membres del consell plenari que aprovin els pressupostos”, declaren fonts de la gerència de Drets Socials de l’Ajuntament al TOT Barcelona. En els comptes de 2022, aprovats per BComú, PSC i Barcelona pel Canvi –ara Valents–, hi ha una partida d’aquestes característiques destinada a l’Observatori DESC per un valor de 216.335 euros.
Ja es va investigar
Les subvencions que assenyala la querella ja van ser qüestionades per una altra denúncia l’any passat, en aquest cas d’Abogados Catalanes por la Constitución i adreçada a Fiscalia. L’ens va arxivar-la a l’estiu, després de quatre mesos de diligències, i va concloure que les entitats socials “no es van beneficiar específicament d’un tracte de favor”. No obstant això, sí que va apuntar “irregularitats administratives”, ja que alguns dels regidors que van aprovar les subvencions -de l’espai dels comuns- anteriorment havien treballat per aquestes organitzacions. El que va determinar la justícia en aquell moment és que l’idoni hagués estat que s’abstinguessin.
Es tracta de la tretzena causa judicial per irregularitats que afronta el govern d’Ada Colau, deu de les quals han estat arxivades i dues continuen en curs: una contra Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, per haver evitat que la societat immobiliària London Private Company adquirís la Casa Buenos Aires per fer-hi un hotel de luxe; una altra contra Colau, i els regidors Lucia Martín i Marc Serra, per haver sancionat Vauras Investment, després que desnonés persones vulnerables de pisos que ocupaven sense oferir lloguer social, com fixava la llei, que posteriorment va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC).
