Nou pas en el procés judicial contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per ajudes a entitats afins. Els advocats de l’associació querellant han fet declarar la interventora de l’Ajuntament de Barcelona per aclarir quines advertències va fer al govern municipal durant la tramitació dels expedients de subvenció. La funcionària ha explicat al jutge aquest dimarts al matí que va fer recomanacions genèriques i ha tret ferro al seu paper durant l’aprovació dels convenis que centren la causa judicial.
La declaració de la interventora estatal arriba la mateixa setmana que s’ha conegut una nova imputació d’Ada Colau, en aquest segon cas per sancionar un fons voltor que desnonava ocupants vulnerables al conegut Bloc Llavors. Els dos casos han aixecat una gran onada de reaccions de l’oposició municipal, entre altres perquè la imputació judicial és un dels supòsits que preveu el Codi Ètic de Barcelona en Comú com a supòsit de cessament o dimissió immediata dels càrrecs electes.
Fonts de Barcelona en Comú han confirmat al TOT Barcelona que en els dos casos aplica la mateixa lògica: el partit descarta que Ada Colau hagi de dimitir perquè no se l’acusa de “lucre personal” a través dels delictes pels que se la imputa. “Ja vam dir en el seu moment que no és un cas que contempli el Codi Ètic”, sostenen. “Aquesta darrera querella forma part d’una ofensiva de lawfare que acumula ja 12 querelles interposades per lobbies i les elits de les quals ja n’hi ha 10 arxivades”, rematen.
El paper de la interventora en les subvencions a entitats afins
Aquest dimarts a les 10:15h a la Ciutat Judicial estava cridada a declarar Carmen Torres, interventora delegada de l’àrea d’afers socials del consistori. Ha declarat durant més d’una hora i mitja com a testimoni. Segons fonts judicials consultades per ACN, la funcionària ha defensat que l’adjudicació de les subvencions no incorria en cap il·legalitat administrativa ni pressupostària, pel que ella va poder observar durant la tramitació.
Ha admès que va presentar objeccions als expedients, però ha especificat que eren recomanacions genèriques sobre les ajudes municipals i que no es referien en concret a les associacions i plataformes en les que se centra la querella. El procés judicial posa el focus en les ajudes rebudes per 4 entitats: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Observatori DESC, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyers Sense Fronteres. Colau havia treballat a DESC i era la líder de la PAH abans de fer el salt a la política institucional.
Segons el testimoni de la dona, els advertiments que va fer no eren objeccions contràries a l’atorgament de la subvenció, el que sí que hagués comportat aturar el procediment administratiu d’atorgament de les subvencions. A més ha argumentat en la seva declaració que Ada Colau no pot atorgar subvencions de forma directa com a alcaldessa, així que cap expedient està oficialment impulsat de forma personal per ella. La querella acusa únicament l’alcaldessa i per la via penal, dues circumstàncies que han estat clau perquè el magistrat obrís diligència d’investigació contra Colau per recollir el seu testimoni en seu judicial.
La interventora va fer 2 recomanacions al govern Colau
La interventora ha concretat que va fer 2 recomanacions a l’executiu d’Ada Colau. En primer lloc va proposar que les transformés en subvencions directes nominatives i amb consignació pressupostària, ja que veia justificat el seu interès públic i la impossibilitat d’obrir a lliure concurrència el finançament de les activitats socials que fan aquestes entitats.
El segon suggeriment que va fer sobre les ajudes és estudiar convertir-les en una simple relació contractual, donat que més de tres quartes parts de l’import aportat pel consistori es destinaria a cobrir costos de personal. En aquest cas, es podria fer una licitació de contracte per concurs públic, però segons ha dit la interventora aquesta opció va ser descartada per la gerència d’afers socials perquè defensava que no era una relació contractual l’objecte de l’ajuda pública.
Els advocats de la defensa d’Ada Colau, els lletrats Olga Tubau i Àlex Solà, volen demanar l’arxivament del cas com ja van avançar que farien fa un mes. La querella la va interposar l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, amb seu a Barcelona però sense gaire activitat pública a la ciutat i amb vincles amb el PSOE andalús. L’alcaldessa va haver de declarar el 4 de març, envoltada d’una gran expectació mediàtica.
