L’alcaldessa Ada Colau ha defensat davant del jutge en la seva declaració com a investigada pel presumpte favoritisme en el repartiment de subvencions que no va intervenir en la tramitació dels expedients per concedir 2,6 milions d’euros d’ajuts a entitats suposadament afins als comuns. Durant una compareixença de menys d’una hora, Colau ha contestat al fiscal i als seus advocats, alhora que s’ha acollit al seu dret a no respondre als lletrats de l’acusació, del mateix bufet de Granada que va signar una altra denúncia similar que la Fiscalia Provincial de Barcelona va arxivar l’any passat. El jutge instructor no ha formulat cap pregunta.
A la sortida de la Ciutat de la Justícia, Colau ha expressat que la declaració havia anat bé i que se sentia tranquil·la. Per la seva banda, fonts de la Fiscalia han expressat que la causa oberta és gairebé idèntica als fets que el Ministeri Públic va examinar l’any passat i als quals va donar carpetada. Les mateixes fonts han considerat que, amb les proves existents fins ara, no hi hauria més que una infracció administrativa molt lleu. Fonts judicials han precisat que el Ministeri Fiscal i els advocats de Colau no demanaran encara l’arxivament de la causa, a l’espera de si es sol·liciten més diligències.
Colau ha explicat que, després de prendre el timó de l’Ajuntament de Barcelona, va delegar el tràmits de l’atorgament de fons públics a diferents àrees del consistori. Ha argumentat que diferents departaments van avalar la concessió dels ajuts i ha subratllat que els informes d’intervenció no van posar cap pega a adjudicar-los. Sí que ha admès que la intervenció va recomanar en diverses ocasions que les subvencions passessin a ser nominatives; és a dir, que s’identifiqués els receptors dels diners públics en els pressupostos de l’Ajuntament.
L’alcaldessa ha indicat que la correcció es va efectuar el 2020, en la tercera renovació del conveni bianual del consistori amb entitats com la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori Desc. El primer acord es va instaurar el 2014, encara amb el convergent Xavier Trias com a alcalde. Colau ha afegit que el fet que no es concretés els beneficiaris dels fons municipals als comptes municipals era una pràctica que es va trobar que ja venia de governs anteriors.
A més, Colau ha rebatut que maniobrés per incrementar el finançament cap a plataformes on la pròpia alcaldessa i altres regidors i càrrecs dels comuns van participar o van ser empleats abans de transitar des de l’activisme cap a la política. En la seva declaració, l’alcaldessa ha explicat l’origen de la PAH, de qui va ser la seva líder més reconeixible. Ha sostingut davant del jutge que la plataforma va néixer per la incapacitat de les administracions públiques d’atendre les necessitats d’habitatge de persones que han patit desnonaments. Alhora, ha reconegut que va ser empleada de Desc i ha recalcat que l’observatori ingressava ajuts de l’Ajuntament molt abans que arribés a ser alcaldessa.
Preguntada sobre per què no es va abstenir en la comissió de govern a l’hora d’aprovar els ajuts, Colau ha comentat que entenia que havia d’evitar votar si tingués un interès personal. Ha adduït, però, que no en tenia cap. En tot cas, ha reconegut que va consultar el secretari de l’Ajuntament al respecte. Ha assegurat que li va dir que podia participar de la votació per atorgar les subvencions. Encara que l’alcaldessa hagués decidit desentendre’s-hi, els imports s’haguessin transferit igualment a les entitats, perquè l’adjudicació va comptar amb el suport unànim de la resta de membres del govern de Barcelona.
