Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
El sector turístic paga la factura més alta de 2 anys de Covid a Barcelona

Divendres 13 de març del 2020: Les escoles i universitats de Catalunya tancaven abruptament. La Generalitat feia una crida a la responsabilitat individual dels ciutadans per alentir l’activitat i evitar el contacte social. Era l’avantsala del que s’anunciaria a la nit, el confinament total de Catalunya. L’endemà, el govern espanyol declarava l’estat d’alarma durant quinze dies per contenir l’expansió del coronavirus, alhora que ordenava el confinament domiciliari dels ciutadans i la paralització de totes les activitats que no fossin essencials.

La vessant sanitària de la crisi sembla arribar al seu tram final per convertir-se en un virus endèmic. Ara bé, la factura pagada en aquest camp a Barcelona és, com a tot arreu, elevadíssima: 7.996 defuncions per Covid-19 i 527.488 casos confirmats acumulats des del març del 2020. Un sistema sanitari al límit que, no obstant, ha aconseguit tenir bona part de la població amb una alta immunització. A Barcelona ciutat, 1.418.889 persones ja estan vacunades amb la pauta completa.

Però quan es compleixen dos anys d’aquell inici oficial de la pandèmia, la sobrevinguda guerra de Rússia contra Ucraïna posa en escac les previsions de recuperació econòmica de Barcelona, de Catalunya i de la majoria de països que es veuen afectats pel conflicte bèl·lic. Les conseqüències directes en la macroeconomia i la microeconomia, especialment vinculades al preu de l’energia, amenacen de fer estralls.

Vianants amb mascareta als carrers de Barcelona durant la 6a onada de pandèmia per Covid-19 / Jordi Play

El món laboral alça el vol

Pel que fa a l’economia, sempre sense tenir en compte l’impacte que pot acabar tenint la guerra de Rússia contra Ucraïna, es pot dir que les seqüeles de la pandèmia dos anys després són molt desiguals. En el món laboral, per exemple, Barcelona sembla recuperada. En termes d’atur, el 2019, l’any prepandèmia, es tancava amb 71.447 aturats a la ciutat, i amb dades de febrer de 2022, la xifra ha baixat a 63,937, això sí, passant per les 93.842 persones que van acabar el 2020 sense feina. I pel que fa als ERTO, el 2020 se’n registraven 318.236 i el 2021 es va tancar amb només 28.600 expedients temporals a treballadors de la ciutat. Una altra dada que constata la recuperació d’aquest àmbit, fortament colpejat per la pandèmia, és el nombre d’afiliats a la Seguretat Social que es troba pràcticament empatat amb el 2019: 1.143.236 afiliats aleshores i 1.138.300 actualment. A més, la formalització de contractes laborals està ja molt propera a les xifres prepandèmiques, amb 72.400 contractes fets el 2021 pels 88.008 del 2019.

En termes més genèrics, el PIB barceloní va caure un 11,8% durant el 2020 –alguns sectors, com la construcció, van caure un 31%, i el comerç i l’hostaleria un 27%– i el 2021 es va tancar amb un creixement del 4,5%. L’any de la pandèmia també va caure la despesa mitjana de les llars, d’uns 35.000 euros durant els anys anteriors a 30.700, un 14% menys. Però el 2021 ja s’ha tancat amb una recuperació, i aquest valor s’ha situat en prop de 32.000 euros segons dades de l’Ajuntament de Barcelona.

Per contra, una dada prou relacionada amb el món laboral i l’activitat econòmica i cultural de la ciutat, la mobilitat, encara no s’ha recuperat del tot i està lluny de les xifres prèvies a la Covid-19. El transport públic va patir, degut a les restriccions de mobilitat i el confinament, una caiguda del 47% el 2020, amb 333 milions de validacions de metro i bus a l’Àrea Metropolitana. El 2021 es van registrar 425 milions, lluny encara dels 627 milions de bitllets validats el 2019. Un fet que cal atribuir per una banda a la permanència del teletreball en moltes empreses i també a la reducció dràstica del turisme, així com a llargs períodes en què l’oci nocuturn i la restauració han patit restriccions importants.

Control dels Mossos d'Esquadra per garantir el confinament contra el c
Control dels Mossos d’Esquadra per garantir el confinament contra el coronavirus / CME

El sector turístic, el més tocat amb diferència

Ara bé, si hi ha un àmbit especialment colpit per la pandèmia i que encara ara està pagant una factura molt elevada és el sector turístic. I d’ell en pengen hotels, comerços, restaurants, oci, cultura, transports… La cadena de valor és brutal i per això la recuperació és lenta. Una xifra molt evident: el 2019 van visitar Barcelona 11,9 milions de turistes, un 80%, internacionals. El 2021, després de la pràctica paralització de l’activitat l’any de l’esclat de la pandèmia, en van venir 4,5 milions, és a dir, un 63% menys que en prepandèmia. Un descens que també ha impactat en el Port de Barcelona, que del rècord de 3,3 milions de creueristes que van parar a Barcelona el 2019, es va aconseguir el 2021 una xifra molt inferior tot i que més alta de l’esperada: 500.000 viatgers. En una línia similar, l’aeroport de Barcelona passava del rècord de 52 milions de passatgers del 2019 als 18,8 del 2021 (un 63% menys).

I la translació directa en l’ocupació hotelera: Barcelona ha vist com el 27% dels hotels han quedat tancats. Segons les dades facilitades pel Gremi, el març de 2020 hi havia a la ciutat 438 hotels oberts i ara n’hi ha 318. I el preu mitjà està en 105 euros, per sota dels 137 d’abans d’esclatar la crisi sanitària.

Pel que fa al comerç, tot i que aquells que eren essencials van poder mantenir-se oberts, les vendes en conjunt van caure un 35% de mitjana el 2020 a la ciutat. Incomptables negocis no van tornar a aixecar la persiana després del confinament, i actualment són molts els establiments que es troben endeutats i veuen perillar la seva continuïtat. El sector de la restauració, després de molts mesos de restriccions d’aforament i horaris, es troba en una situació complexa, igual que l’oci nocturn, que ha patit 569 dies de tancament total i 135 de funcionament molt limitat des del març de 2020.

L’aeroport del Prat ha perdut el 63% del tràfic amb la pandèmia / Pixabay

Una societat més empobrida

Per altra banda, les llars de Barcelona van tancar el 2021 amb una capacitat adquisitiva en termes reals un 7% inferior respecte als nivells precovid, segons el primer informe de l’Evolució de la renda trimestral de Barcelona que ha elaborat l’Oficina Municipal de Dades (OMD). La renda disponible de les llars de Barcelona el 2021 es va mantenir pràcticament estable respecte a l’any de l’esclat de la pandèmia, malgrat que van caure de manera important les rendes salarials. La raó és que es van activar prestacions socials que van compensar parcialment la disminució de la resta de recursos a causa de l’impacte de la pandèmia en els ingressos familiars.

La pandèmia també va disparar el nombre de persones en risc de pobresa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, passant de 645.000 a 800.000. De fet, els serveis socials de Barcelona atenen moltes més de persones des de la irrupció de la pandèmia. En concret, el 2021 es van atendre 97.531 persones, un 10,36% més que el 2020 i un 22,56% més si es compara amb les xifres del 2019 (79.575). I una dada que demostra com el Covid ha empobrit la societat de forma abrupta: el 24% de les persones que van demanar ajuda a l’Ajuntament feien per primera vegada.

Més notícies
L'aeroport del Prat ha perdut el 63% del tràfic amb la pandèmia / Pixabay

Vols més cars i menys oferta: així serà l’aeroport de la postpandèmia

Notícia: Vols més cars i menys oferta: així serà l’aeroport de la postpandèmia
Comparteix
Millorar la connexió amb la ciutat i aconseguir noves rutes intercontinentals, punts clau per preparar la infraestructura per a la recuperació
Notícia: Vols més cars i menys oferta: així serà l’aeroport de la postpandèmia - Mobile
Vianants amb mascareta als carrers de Barcelona durant la 6a onada de pandèmia per Covid-19 / Jordi Play

Les xifres que maten la sisena onada de Covid-19 a Barcelona

Notícia: Les xifres que maten la sisena onada de Covid-19 a Barcelona
Comparteix
Fa cinc setmanes que els casos es redueixen un 25%. D’una mitjana de 5.200 casos setmanals al gener s’ha passat a 1.100 al febrer
Notícia: Les xifres que maten la sisena onada de Covid-19 a Barcelona - Mobile
Vista exterior de l'Hospital Vall d'Hebron / MMP

L’Hospital Vall d’Hebron atén més de 7.000 pacients amb covid-19 en 2 anys

Notícia: L’Hospital Vall d’Hebron atén més de 7.000 pacients amb covid-19 en 2 anys
Comparteix
Durant el pitjor de la pandèmia del coronavirus es produïen 45 ingressos diaris per aquesta malaltia
Notícia: L’Hospital Vall d’Hebron atén més de 7.000 pacients amb covid-19 en 2 anys - Mobile
Comerços i restauració són motors de Barcelona / JORDI PLAY

L’economia de Barcelona torna al ritme de creixement previ a la pandèmia

Notícia: L’economia de Barcelona torna al ritme de creixement previ a la pandèmia
Comparteix
El sector serveis, la principal base productiva de la ciutat, augmenta el seu PIB un 4,4%
Notícia: L’economia de Barcelona torna al ritme de creixement previ a la pandèmia - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Cal dir-ho a març 14, 2022 | 11:14
    Cal dir-ho març 14, 2022 | 11:14
    La lliçó que hem d'aprendre urgentment, cal aprimar el sector de l'economia anomenat "turístic". Aquest sector no pot ésser ni el dominant, ni el monocultiu, ni el més significatiu d'un país normal, que tingui autoestima i que pensi amb el benestar dels seus habitants.

Nou comentari

Comparteix