Més la meitat dels ajuts d’emergència finançats per l’Ajuntament de Barcelona van destinar-se a pagar allotjaments en pensions, hostals i hotels o saldar el lloguer i altres despeses de l’habitatge a persones ateses per serveis socials durant 2021, el segon any de crisi pandèmica. L’estada en pensions va costar 20,8 milions d’euros i sufragar costos per no perdre el pis, cinc milions més. En total, la despesa per garantir un sostre es va cruspir 25,8 milions dels 41,3 milions d’euros que el consistori va sufragar d’urgència al llarg de l’any passat.
L’Ajuntament ha explicat aquest dimarts que s’ha incrementat un 7,5% la inversió en pagaments de la llar i d’allotjaments per a persones que, entre altres causes inajornables, s’han quedat sense pis arran d’un desnonament. “Posa de manifest la importància creixent que té la manca d’habitatge” i “els elevats preus de l’habitatge en la situació de risc de pobresa que pateixen les persones ateses pels Serveis Socials”, ha recalcat el consistori.
Després de disparar-se durant el 2020 arran del confinament per la pandèmia, les peticions per cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació han decaigut de 6,4 milions d’euros que s’hi van dedicar el primer any d’expansió del coronavirus a 3,5 milions a 2021. En tot cas, l’Ajuntament recorda que els menjadors socials i altres servei que subministren productes a llars desfavorides van reprendre l’activitat l’any passat. Els 17 menjadors socials que hi ha a la ciutat van servir gairebé 536.000 àpats a 13.158 persones, els 25 espais que organitzen àpats en companyia van distribuir uns 368.000 menús a 1.248 persones i el servei a domicili va repartir uns 884.000 àpats a una mitjana de 2.127 persones cada mes, ha recomptat el consistori.
Crida a l’Estat i la Generalitat
“La crisi que es va accentuar amb la covid segueix activa i els serveis socials estan fent de dic de contenció d’una situació molt difícil”, ha afirmat la comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, que ha fet una crida a l’Estat i a la Generalitat perquè posin la garantia del dret a l’habitatge “al centre de les seves prioritats”. En aquest sentit, ha apuntat que la llei estatal d’habitatge seria un “primer pas” en aquesta direcció, així com estendre la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital perquè tinguin un abast “més ampli”.
Mai tants veïns havien acudit als serveis socials de Barcelona com l’any passat. Es van atendre 97.531 persones a 2021, un 10,36% més respecte a les 88.375 persones que va requerir auxili a 2020 i “fins a un 22,56% d’increment respecte a les 79.575 persones que es van atendre l’any 2019, l’últim sense la irrupció de la Covid-19″, ha assenyalat l’Ajuntament.
Entre el total de persones ateses l’any passat, un 63% eren dones i fins a un 24% han estat ateses per primera vegada o bé feia més d’un any que no ho havien requerit. Aquesta última dada és lleugerament inferior al 32% que es va detectar el 2020. Per districtes de la ciutat, i tenint en compte el nombre d’atencions rebudes (cada persona en pot rebre més d’una), els districtes de Nou Barris i Ciutat Vella continuen sent els que acumulen una major activitat, amb més de 36.000 atencions, molt lluny de les prop d’11.000 a Sarrià-Sant Gervasi o les més de 9.000 a Les Corts, el districte amb menys activitat.
