Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Les llars de Barcelona perden un 7% de poder adquisitiu respecte de 2019

La pandèmia del coronavirus ha fet estralls en l’economia de Barcelona. L’Ajuntament assegura que els diners de què disposen les famílies, el que es coneix com a renda disponible de les llars (RDL), han caigut un 7,3% respecte del primer trimestre de 2019, abans de l’esclat de la covid-19. El causant principal és l’encariment de preus, destaca el consistori, un fenomen que escapa els límits del municipi i que toca Catalunya, Espanya, Europa i els Estats Units, entre d’altres. El pitjor de tot és que els pronòstics són dolents, perquè esperen que la inflació pugi més: “Preveiem que aquest factor sigui encara més acusat”, diu la Cap del Departament d’Anàlisi Oficina Municipal de Dades, Dolors Cotrina.

El sisme a les cases de la capital es viu el segon trimestre de 2020, el primer moment on s’observen amb dades oficials l’afectació real de la pandèmia. Aleshores el poder de compra -o estalvi- de les llars cau fins a un 13,8% respecte a l’inici de l’any 2019. Des d’aleshores i fins avui s’han registrat valors negatius, no tan acusats, si bé és cert, però en el millor dels casos d’un -3,5% (tercer trimestre de 2020) i en el pitjor d’un -7,3% (tercer trimestre de 2021).

Els recursos de les persones assalariades s’enfonsen fins a un 13,4% el segon trimestre de 2020, un cop entra SARS-CoV-2 a Catalunya. Quant als autònoms la sotragada encara és més grossa: un 31%. Després d’aquesta forta caiguda, la RDL segueix en valors negatius fins al segon trimestre de 2021. L’únic que pal·lia aquest efecte desastrós per la butxaca dels barcelonins són les prestacions socials. De fet, s’observa com es disparen un 24,9% al segon trimestre de 2020, coincidint amb la gran patacada que pateixen assalariats i autònoms, i continuen en valors superiors al 10% de creixement el tercer i quart trimestre de 2020. En concret, un 12,8% i un 11,2%, respectivament.

El 2021 la situació econòmica de les llars de la capital sembla que s’estabilitza o, com a mínim, no fluctua tant. En termes generals, i sempre respecte de principis de l’any 2019, el primer trimestre de l’any passat es cau només un 0,7%, mentre que el segon i tercer trimestre es registren valors positius del 5,9% i 2,6%, respectivament.

Quant a la font d’ingressos de les llars, el recurs predominant, en un 55,5%, és el sou dels assalariats, en un 25,2% les rendes mixtes (treballadors en règim d’autònoms i ingressos provinents de propietats en lloguer, principalment) i en un 19,3% les prestacions socials, com puguin ser els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).

Nova estadística "pionera"

Aquestes xifres que posa en relleu l’Ajuntament aquest dissabte són fruit d’una nova estadística que estima l’evolució del poder adquisitiu de les llars de la capital per trimestres. I ho fa "amb poc decalatge en el temps", diu el consistori. No obstant això, ara es fan públiques les dades del tercer trimestre de 2021, que comprèn els mesos de juliol a setembre i, per tant, de fa més de cinc mesos. La responsabilitat d’aquest lapse en el temps és de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que és l’organisme mitjançant el qual han elaborat aquesta nova eina. Abans es guiaven únicament per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que publica unes dades molt similars però només un cop l’any.

La Renda Trimestral de Barcelona, com es coneix formalment la nova eina, ha estat definida com a "pionera" pel mateix Ajuntament. "No hi ha cap comunitat autònoma d’Espanya que la tingui", afirma Àlex Costa, que forma part del departament d’anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades i que abans va ser subdirector de l’INE. Es preveu que les xifres del quart trimestre de 2021, i que oferiran una visió completa de l’any passat, es publiquin a l’abril. "Tot apunta que [el darrer tram de l’any] ha sigut molt positiu en termes de treball, però l’efecte preus també tindrà la seva importància", alerta Cotrina.

"No és descartable que visquem una estagflació", alerten fonts de l’Ajuntament. Aquest escenari es produeix quan una economia entra en recessió, un fet que succeeix quan el producte interior brut (PIB) acumula sis mesos de xifres negatives i, per tant, de decreixement de l’economia; amb l’afegit de la inflació, que suposa l’encariment dels productes, que es mostra a través de l’índex de preus de consum (IPC). Això el que provoca, si no augmenten els sous, és una contínua pèrdua del poder adquisitiu d’una població.

Nou comentari

Comparteix