La pandèmia de la covid-19 ha ensorrat molts negocis a la ciutat de Barcelona. Alguns de centenaris, que havien superat una guerra i moltes altres vicissituds. Sense turisme, sense bars i oci mentre ha durat la pandèmia, moltes empreses han vist trontollar la seva economia i han vist com les seves persianes s’abaixaven per sempre. Ara, a les portes de les primeres eleccions postpandèmia, el sector del comerç fa balanç d’un mandat que ha quedat condicionat per la crisi sanitària, però també per una política econòmica que ha polaritzat la ciutat i que també ha tingut impacte en el sector del comerç. El TOT Barcelona s’asseu amb les dues patronals més grans del sector comercial, que coincideixen a assenyalar que, malgrat el soroll, la capital de Catalunya encara és un referent a nivell mundial en l’àmbit comercial.
“Una cosa és com la veiem nosaltres i una de ben diferent és com ens veuen des de fora. Aquí patim una falta d’autoestima important“, diu Gabriel Jané, president de Barcelona Oberta. Unes paraules que subscriu totalment el president de la Fundació Barcelona Comerç, que agrupa 22 eixos de la ciutat. “Barcelona és magnífica i, encara que s’ha deteriorat en alguns punts, aguanta el tipus”, comenta el seu president, Pròsper Puig.
Seqüeles de la pandèmia
Però més enllà de percepcions, el dia a dia deixa algunes marques postpandèmiques al teixit comercial, que el pròxim govern municipal haurà d’afrontar. El comerç arriba a les eleccions del 28M després d’haver navegat per un dels moments més crítics de la seva història. El centre, en línies generals, ha aguantat el tipus, ja que les marques més rellevants han tornat a la majoria de carrers, llevat d’una excepció. “A Ciutat Vella moltes grans empreses no han tornat i ara tenim botigues de souvenirs i cànnabis en el seu lloc”, diu Jané. A la resta de barris, la situació s’ha estabilitzat, també en el cas de les petites botigues. “Tenim la gran sort que no hi ha hagut un gran atur general; nosaltres depenem molt de la renda dels veïns”, comenta Puig.
Però els efectes de la pandèmia sí que es fan notar en dies assenyalats. El petit comerç ha detectat un canvi d’hàbit en els barcelonins, que ara tenen més ganes que abans de fer activitats socials. Per a Puig, ara es prioritza l’oci “per davant de tot”, cosa que “de vegades va en detriment del comerç”. “Per Sant Joan no és el mateix que et quedis a casa i compris a la botiga de sempre o que surtis fora a celebrar la revetlla i vagis al restaurant”, explica a tall d’exemple. Passa a la inversa amb el centre, que progressivament ha vist més turistes amb ganes de gastar.
Cara i creu dels canvis en la mobilitat
Justament, la pandèmia ha accelerat alguns canvis que feia temps que l’executiu volia impulsar, sobretot en matèria de mobilitat, i que no sempre han beneficiat el comerç. “Es van ampliar les voreres per poder complir amb la distància de seguretat i ara tot ha quedat igual”, diu Jané força contrariat. Més flexible és el president dels petits comerciants, que creu que Barcelona és “policèntrica” i que no es pot fer una anàlisi general. “Jo sé que tinc socis de l’Eixample que estan molt disconformes amb Consell de Cent, però a Sant Andreu o Sant Antoni estan encantats amb les pacificacions”, apunta Puig.
Malgrat tot, reconeix que “s’ha improvisat força” a tots els barris. “S’ha actuat més per ideologia que per ciència, no s’ha estudiat tot prou bé”. En aquest sentit, comparteix la visió de Barcelona Oberta, que lamenta els efectes del fet que ara sigui més difícil accedir al centre amb cotxe. “Cal una visió més metropolitana”, manté Puig que, amb tot, no creu que cap altre candidat “amb opcions” vulgui revertir les mesures que s’han aprovat aquest mandat pel que fa a les Superilles.
Horaris flexibles, Amazon i els plans d’usos
Parlar de polítiques comercials és sinònim d’obrir un arxiu de mesures diverses que no sempre han donat com a resultat una millora. Un cas molt evident: la capital està perdent establiments emblemàtics a gran velocitat, sovint substituïts per negocis de cadenes o directament tancats i oblidats. També durant aquest mandat l’Ajuntament ha permès obrir més festius que mai a les grans botigues instal·lades a les zones turístiques de la ciutat, una mesura que ha obert una esquerda entre les dues grans patronals.
“Els comerços de menys de 300 metres quadrats que no són cadenes ja podien obrir tots els dies, si no ho fan és perquè no hi ha negoci”, diu un Pròsper Puig que alhora es pregunta “a qui beneficia aleshores aquesta mesura”. Ben diferent és l’opinió de Gabriel Jané, que creu que aquesta acció “situa Barcelona com a referent de les compres internacionals”. És més, des de Barcelona Oberta consideren que cal anar més enllà i aposten per una política més flexible que permeti obrir encara més festius: “Barcelona estava plena de turistes aquesta Setmana Santa i les botigues tancades. Aquesta fotografia ens hauria de fer reflexionar”.
Barcelona també és una de les grans ciutats que ha impulsat la famosa “taxa Amazon”, un impost a les grans distribuïdores que té també a veure amb la mobilitat interna a la ciutat. En aquest punt no hi ha fissures. Totes dues patronals consideren que no té sentit apostar per una “Europa verda” i al mateix temps permetre que “furgonetes ocupin l’espai públic”. Per això celebren que el consistori hagi posat límits a les grans empreses de paqueteria.
També estan satisfetes amb els plans d’usos, però amb matisos. Des de Barcelona Oberta creuen que “cal reflexionar” amb la situació de Ciutat Vella. “S’ha de fomentar segons quines activitats comercials per davant d’unes altres, i l’Ajuntament ha d’acompanyar”, diu Jané. En aquest punt, Puig remarca que “no s’han d’imposar les coses” i posa d’exemple el pla d’usos de l’Eixample. “El govern va veure que no anava enlloc amb la proposta inicial. Després de negociar-la, els cinc eixos nostres han quedat satisfets i cal esmentar-ho”, comenta.
Quins deures té el futur govern?
Els comerciants creuen que el futur govern tindrà l’obligació d’executar un “mandat democràtic”, que no ha de ser “incompatible” amb escoltar el sector. “Li demanem més diàleg i més col·laboració”, apunta Gabriel Jané. “Em sembla importantíssim i no n’hi ha hagut gaire”, remarca. Per la seva banda, Pròsper Puig assenyala accions concretes en què els grups han de posicionar-se: “Flexibilitzaran més els horaris dels festius? Què passarà amb els quioscos? I amb l’estació de la Sagrera?”. Puig obre altres melons que seran protagonistes durant el pròxim mandat. La votació que ha de permetre que els quioscos venguin cafè i menjar s’ha posposat per al mandat vinent. I l’estació de tren de la Sagrera, que hauria de ser una realitat en els pròxims quatre anys, planteja tímidament un model comercial de grans marques que amoïna els botiguers dels barris més propers.
