La superilla de l’Eixample comença el compte enrere. Aquest febrer Colau l’aprova en comissió de govern –sense veu ni vot de l’oposició–, licitarà el projecte i al juny comencen les obres dels 4 nous eixos verds amb 4 places i 31 placetes. Estima que duraran només 8 mesos, fins al primer trimestre de 2023 just abans de les eleccions.

L’actuació se centra sobretot al carrer Consell de Cent, que serà gairebé peatonal. En 4 de les seves cruïlles –Rocafort, Borrell, Enric Granados i Girona– hi haurà les noves 4 places pacificades. Tres d’aquests carrers seran també eixos verds i el quart, Enric Granados, ja és actualment de prioritat pel vianant. 

Cadascun dels encreuaments d’aquestes vies perdrà els xamfrans i es tallarà per la meitat, de forma que les voreres s’allarguin fins a la calçada del carrer transversal. Així, cada cruïlla tindrà dues meitats triangulars i acondicionades amb vegetació i bancs, que l’Ajuntament anomena “placetes”. El cas més semblant ja existent seria la cruïlla pacificada de Tamarit i Viladomat, al costat del mercat de Sant Antoni. 

Els 4 nous eixos verds i les 4 places de la Superilla / Ajuntament de Barcelona

Entre bancs, taules i jocs infantils, està previst un miler de nous element de mobiliari. I cada dos trams de carrer, una font. Els contenidors també es recol·locaran i tendiran a deixar les places per anar enmig dels trams de carrer. Per ara no s’ha fet públic cap càlcul de l’increment de les despeses de manteniment a l’àrea pacificada, donat el previsible major ús de l’espai públic i les necessitats de la vegetació.

El trànsit serà pràcticament residual en aquests eixos, que a més no tindran continuïtat: el conductor no podrà fer dues illes seguides ni donar la volta sencera a una plaça, perquè en arribar a una intersecció sempre haurà de girar obligatòriament cap a un costat. Només podran seguir recte els vehicles de serveis, com els de neteja.

Recreació virtual de Consell de Cent, l’estrella de la superilla / Ajuntament de Barcelona

El consistori defensa que cal reduir el trànsit a l’Eixample, que xifra en més de 350.000 vehicles cada dia, superior al de les dues rondes.  Malgrat la insistència de la premsa, el consistori no ha volgut aclarir ni quina reducció de circulació preveu ni per quins altres carrers es redistribuirà. També ha esquivat respondre quin impacte pot tenir la qualitat de vida privilegiada a Consell de Cent en els preus dels pisos a la zona. El consistori fia el control de la gentrificació només al pla d’usos dels comerços i l’habitatge públic

L’increment de la vegetació es veurà sobretot en la plantació de 438 arbres. Cap d’ells serà un plàtan, històricament característic del centre de la ciutat, pels problemes d’al·lèrgia que provoca. Per plantar-los caldrà renovar el 40% del subsòl, una actuació complementària que s’ha pogut finançar amb Fons Next Generation de la UE. Entre jardineres i places toves, el govern municipal promet 6,7 km de nou verd urbà. Si en un carrer estàndard sol haver un 1% d’espai per a vegetació, als eixos verds serà un 12%.

Recreació virtual de la plaça de Rocafort amb Consell de Cent, amb la superilla / Ajuntament de Barcelona

Els trams de carrer pacificat seran de plataforma única –sense desnivell– i no tindran asfalt: la calçada serà de granit. Les voreres, més amples, seran de panot. Per facilitar la inclusió, es va descartar l’ús de llambordes i hi haurà línies de paviment tàctil per a cecs. No obstant, a diferència del que passarà a Via Laietana, els passos de vianants que permetran passar d’una illa de cases a la següent no canviaran d’aspecte. Els carrers que creuen en vertical Consell de Cent n’aniran tallant la continuïtat visual, perquè no es tocarà l’asfalt tradicional. Els passos de zebra, això sí, creixeran fins als 15 metres d’amplada.

Colau prem l’accelerador

Tot i que molts detalls ja s’havien avançat els darrers mesos, aquest dijous l’alcaldessa Ada Colau ha presentat els projectes urbanístics definitius per als 4 carrers en una roda de premsa de gran format al Saló de Cent amb presència de nombrosos arquitectes participants. Celebrada a la mateixa hora que la presentació del Mobile World Congress 2022, on sí ha anat el tinent d’alcaldia Jaume Collboni, ha fet palès on té el centre gravitatori cada un dels dos socis del govern BComú-PSC. 

“És una transformació realista, necessària i il·lusionant; no és un model nou, no és cap ocurrència, no l’hem improvisat”, ha insistit Colau en la presentació. “Estem estenent un model que ha estat un èxit rotund a Sant Antoni: amb l’urbanisme tàctic hem pogut fer proves pilot i ara deixem enrere la provisionalitat”, ha afegit. La tinenta d’alcaldia Janet Sanz ha defensat que la superilla sí que respecta l’ideari de l’Eixample d’Ildefons Cerdà perquè l’urbanista ja va preveure “l’especialització” i “jerarquització” de carrers. “És el pla Cerdà del segle XXI”, ha comparat.

Foto de família de Colau, Sanz i arquitectes participants a la Superilla / MMP

Sense explicitar-ho, Colau i Sanz han defensat per què la principal actuació de pacificació té lloc al centre de la ciutat i no a la perifèria, que havia centrat tant el relat dels comuns quan van accedir a l’alcaldia. “Aquesta ciutat més vivible i pròspera la volem a tots els barris i ho estem fent protegint les escoles, a Glòries, a Meridiana, a la Marina, a Via Laietana i al [email protected]”, ha sostingut Colau. “L’Eixample és la segona ciutat de Catalunya amb 250.000 habitants”, ha justificat Sanz.

Preguntada per les crítiques de Foment i del RACC, que preveuen grans embussos viaris, Colau ha tirat pel dret i no s’ha entretingut a parlar de congestió ni molèsties pels veïns. “La transformació no es pot aturar perquè els nostres nens i avis no poden esperar. Al contrari, anem tard i hem d’accelerar”. Per als comuns, la superilla de l’Eixample és el primer pas d’una xarxa de superilles arreu de Barcelona el 2030, amb un de cada tres carrers pacificat i 21 noves places com les de Consell de Cent. El canvi de mobilitat –sobretot metropolitana– que implica això no depèn de l’Ajuntament, que confia en una migració progressiva cap al transport públic amb el reforç previst a Rodalies pels propers dos anys, la L9 del metro o la unió de tramvies.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Josep a febrer 10, 2022 | 15:41
    Josep febrer 10, 2022 | 15:41
    tant que baixarà la contaminació... Baixarà el repartidor per el carrer Rocafort, descàrrega abans d'Aragó, i per tornar a descarregar al tros entre Aragó i Consell de Cent, tindrà que tombar per Aragó, pujar per Entença, agafar València, baixar per viladomat, altre cop Aragó i tombar per Rocafort. Total 800 metres més per estalviar energia i menys contaminació. I el carrer Viladomat més colapsat i amb més cotxes.... I a les nits, botellons i pixuns.... Molt adient.
    • Icona del comentari de: Josep Timón a febrer 11, 2022 | 17:06
      Josep Timón febrer 11, 2022 | 17:06
      Coincideixo al 100%
  2. Icona del comentari de: Carme a febrer 10, 2022 | 17:37
    Carme febrer 10, 2022 | 17:37
    Això suposarà grans embussos de cotxes. Què contamina més, 500 cotxes circulant a 50 per hora, o 200 aturats amb el motor a ralentí? Les furgonetes per càrrega i descàrrega on pararan? A 500 metres del destí, I la càrrega a coll? Les persones sense mobilitat que els hi cal que les portin I recullin en cotxe? Una ambulància que hagi de passar I és trobi el camió d'escombreries al davant, per on passarà? I el cost de tot això? Massa Barcelona per tan poca Colau.
  3. Icona del comentari de: Edu a febrer 11, 2022 | 15:06
    Edu febrer 11, 2022 | 15:06
    Cada carrer pacificat congestiona els carrers no pacificats. Tant difícil és d'entrendre? I es clar, llavors els carrers no pacificats es congestionaran I llavors clar: el cotxe contamina I colapsa la ciutat, els cotxes son dolents. Millor les bicis i patinets que van Persie on volen. La ciutat es transforma per a les bicis I les bicis no saben ni que es un semafor. Un vergonya d'alcaldessa. Marxa ja de l'alcaldia.

Nou comentari

Comparteix