Fins a 16 locals buits, 8 canvis de negoci i un cartell que anunciava una futura obertura. És la sagnia que va patir el carrer de Ferran, a tocar de la plaça de Sant Jaume i al cor del barri Gòtic, arran de les restriccions derivades de la Covid-19. Era la radiografia d’aquest carrer comercial el juliol del 2021, quan la ciutat de Barcelona vivia el segon estiu sense turisme. Una absència que tenia un impacte demolidor en aquest carrer especialitzat en el turista, tant amb restaurants i establiments de menjar ràpid com am botigues de records i gadgets per a forans. Aquest monocultiu turístic va condemnar aquest carrer, que a diferència d’altres, com el passeig de Gràcia o el portal de l’Àngel, va quedar totalment desangelat durant la pandèmia. Passejar-hi era desolador. Justament, perquè els seus locals no estaven enfocats als veïns sinó als turistes, van acabar tancant per falta de clients.
Torna la vida, però no per als veïns
Ara, a principis del 2023 el carrer torna a tenir vida. Però és una vida que novament està pensada gairebé exclusivament per als turistes que venen de la Rambla per arribar a la plaça de Sant Jaume. El carrer de Ferran torna a ser un carrer de pelegrinatge turístic, i són pocs els locals que encara romanen tancats. Han tornat els establiments de menjar ràpid i les botigues de souvenirs. Però no així els establiments emblemàtics que havien escrit tota la seva vida en aquest carrer. És el cas del local més antic del carrer de Ferran, la farmàcia de l’Estrella, que encara ara continua tancada -va obrir el 1840 i va tancar el 2021- i sense nous inquilins, tot i ser hereva del carrer que antigament havia estat la milla d’or de la Barcelona de finals del segle XIX. A més, els seus elements estan catalogats com a patrimoni arquitectònic de la ciutat. Els seus propietaris volien cobrar un lloguer massa alt, i van rebutjar l’oferta de 8.000 euros mensuals i fins i tot comprar el local. El resultat, dos anys buit i poc cuidat.
Tampoc no ha tornat el restaurant Mikel Etxea ni la botiga de ceràmica Itaca. Ni l’hamburgueseria Bacoa, ni la gelateria Giovanni, per exemple. Tampoc el restaurant gallec Barnas o el mític cafè Shilling, que es va convertir en un Taco Bell, aquest sí, encara viu. També va sobreviure Guido, dedicat a bosses, maletes i complements artesanals de qualitat -segurament dels pocs establiments del carrer amb clientela local-, que va poder seguir operant durant la pandèmia en considerar-se servei essencial.
Però ha canviat en res el monocultiu turístic d’aquest carrer del Gòtic arran de les lliçons de la pandèmia? Clarament, no. Perquè els negocis que s’hi han instal·lat són una rèplica dels que van morir amb la Covid-19. Menjar ràpid, cafeteries de cadenes i botigues de gadgets i de roba i complements pensades -tant per l’estil com pels preus- per a turistes. I en alguns casos, per partida doble, com és el cas de Corcho Spain, que ven bosses, cinturons i moneders fets de suro. Dos establiments a la mateixa vorera separats per només 20 metres.
La recuperació, però, encara no és plena. Hi ha alguns locals tancats, el que més crida l’atenció, un edifici sencer al número 29. Degradat i sense cap traça de recuperació.
7 
