L’esclat de la pandèmia ha deixat en una situació límit molts comerços de Barcelona, que s’han vist perjudicats per una situació econòmica complexa derivada de les restriccions que van imposar-se el 2020 i que han tingut efectes negatius fins fa pocs mesos. El 2022, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar –no sense polèmica política– de la mà de les principals patronals de comerç i amb el vistiplau dels sindicats majoritaris i de la Generalitat de Catalunya, l’obertura de diversos diumenges i festius durant 5 mesos en zones considerades turístiques.
Aquest fet, inèdit fins ara i obligat per la mala situació econòmica del sector, ha provocat, per primer cop, que els sindicats reculin en una de les seves línies vermelles més històriques: treballar els diumenges. Sigui com sigui, l’acord és vinculant per als pròxims quatre anys i l’Ajuntament ja ha recordat, enguany, quins seran els festius que tocarà obrir persianes aquest 2023.
Resultats, a priori, positius pel comerç
Segons un informe difós per l’Ajuntament i pactat -diu el consistori- amb la resta d’agents implicats en l’acord, el resultat és òptim. Si bé és cert que es recullen alguns aspectes a millorar, el document treu pit d’una recuperació comercial de més de 20 punts respecte al 2019, a més d’una major captació de turistes i visitants i un augment de la facturació durant els dies d’obertura. I la dada més polèmica: el consistori afirma haver generat 2.633 llocs de treball a la ciutat durant el període del programa.
La mesura sembla que ha beneficiat al comerç. Ara bé, ho ha fet en tots els casos? Què diuen les botigues familiars? I els treballadors, també n’han sortit beneficiats? Tot plegat són incògnites que sindicats i administracions resolen afirmant -amb diferent intensitat- que a l’acord li ha faltat consistència jurídica i que ha beneficiat només una part dels implicats.
L’acord social que protegeix el treballador, menystingut
Els criteris que recull l’acord social pactat per tots els agents és ben clar: El treballador és lliure d’escollir si vol o no treballar en diumenges i festius, se l’ha d’aplicar una compensació econòmica i cal compensar la jornada treballada amb un descans de qualitat. A més, s’especifica que “aquests criteris són aplicables en els llocs de treball coberts per un conveni col·lectiu que no regulava el treball en festiu”. I aquí està, segons els sindicats, la gran trampa.
Tal com denuncien UGT i CCOO al TOT Barcelona, moltes de les grans empreses vinculades al tèxtil i a la distribució no han fet cas d’alguns d’aquests requisits al·legant que el seu conveni no obliga a complir-los. “Cedim en una cosa que per nosaltres és una línia vermella, però si hi guanyem tots”, diu el portaveu de la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum d’UGT, Toni Díaz. En aquesta mateixa línia es pronuncia el secretari general de la Federació de Serveis de CCOO, Ramon González: “Ens incorporem més tard a l’acord perquè teníem dubtes de la forma jurídica que es pactava. I’ha demostrat que no hi havia possibilitat de recórrer a la justícia”, conclou.
Sense dubte, qui ho ha patit són els treballadors d’aquestes empreses. La Trini, dependenta de la botiga Max Mara des de fa 6 anys, confirma que l’empresa no ha respectat la voluntarietat del treballador. “Necessiten gent amb experiència i els fa por contractar a segons qui que no domina la botiga; al final, t’acaben obligant a anar”, explica la dependenta al TOT. El Joan, treballador de Massimo Dutti des de 2005, relata una versió força similar i afegeix que “això provoca que el treballador ha d’estar 24 hores pendent de si ha d’anar a treballar”. “Com l’acord no estava dins del nostre conveni i, per tant, no estava secundat, ens deien que no l’aplicaven”, es reafirma.
I ara què? Hi ha diferents solucions sobre la taula
Els sindicats lamenten que les empreses només hagin aplicat la part de l’acord que els convé i que alhora hagin deixat a l’estocada els seus treballadors. És més, des de CCOO afegeixen que “l’acord es va forjar sabent que tindria les seves dificultats per ser complert”. D’altra banda, l’Ajuntament no es mulla a l’hora d’aportar una solució. “Si hi ha hagut empreses que no han donat l’oportunitat d’escollir entre els treballadors, cal veure què podem fer entre tots plegats perquè això no torni a ser així“, diu al TOT Barcelona la Regidora de Comerç i Mercats de l’Ajuntament, Montserrat Ballarín.
Amb tot, Ballarín reafirma que el consistori ha mogut fitxa i “va enviar un requeriment via carta a les empreses que els sindicats ens van dir que incomplien l’acord social”. Una opció, però, que no convenç del tot els treballadors. “No serveix de res un recordatori. Necessitem una eina jurídica que permeti tancar les botigues que incompleixen l’acord”, diu Díaz, d’UGT.
L’esperança fixada en els nous convenis
Amb aquest context sobre la taula, l’Ajuntament demana paciència i assegura que ha enviat un requeriment al Consell Econòmic i Social de Barcelona perquè elabori un dictamen. El grup d’experts que ara haurà de pronunciar-se sobre els passos que cal seguir. Per això Ballarín confia que aquest ens estudiï bé els dubtes i, “entre tots”, es fixin nous objectius, també pel que fa a l’obertura dels negocis més petits que, a diferència de les grans marques, han preferit declinar aquesta opció.
Sigui com sigui, l’obertura dels diumenges sembla que continuarà produint-se els pròxims 4 anys independentment de les solucions que proposi aquest dictamen. Per això, des dels sindicats només veuen una única solució que passi per dotar de consistència jurídica els acords. I en aquest sentit, tant UGT com CCOO celebren que s’hagi incorporat l’acord social de forma íntegra als nous convenis del tèxtil i el metall a la província de Barcelona i al dels supermercats de Catalunya. “Amb això es cobreix la majoria de marques que han obert els diumenges”, afirma González, que alhora creu que el Consell Econòmic i Social confirmarà que aquesta és la via a seguir.
Incertesa amb les xifres finals de nova ocupació
L’obertura ha deixat moltes incògnites en l’aire. Algunes d’elles, encara sense resoldre. A banda de l’acord social, també queda per veure si realment s’han creat els més de 2.600 llocs de treball que afirma l’Ajuntament. Ballarín, de fet, reconeix que els números presentats tenen en compte tota la ciutat de Barcelona i no només les àrees que poden obrir els festius perquè “no es pot aïllar per zones”. D’altra banda, ni sindicats ni treballadors tenen la percepció que s’hagin contractat més persones que en altres estius.
Els petits negocis, també amb dubtes
També queda per veure com beneficia la proposta als petits comerciants. Preguntat pel TOT, el vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, Pròsper Puig, afirma que “al centre només ha obert la gran distribució i el luxe” i manté que “la ciutat no s’ha beneficiat”. Per això, insisteix que s’haguessin sentit “més còmodes” si s’hagués acotat encara més l’àrea d’obertura a una zona encara més turística.
I així s’arriba al 2023, un any que ha de resoldre aquestes incògnites i dirimir si les grans empreses respecten l’acord social. Un fet que no genera gaire optimisme ni entre els treballadors ni entre els sindicats. “El nou conveni, segurament, ajudarà, però per poc que puguin se’l saltaran, com fins ara”, diu la Trini. En Ramon González, de CCOO, té un pensament molt similar i considera que “les empreses seguiran incomplint, com passa amb tots els convenis, però tindrem l’oportunitat d’actuar”. Una possibilitat que amb l’acord actual sembla impossible.
