El retorn dels turistes a Barcelona i en general les ganes de viatjar després de la pandèmia a tot el món empenyen a l’alça els hotels com a sector en el invertir-hi grans capitals. La inversió hotelera a la capital s’ha disparat en el darrer any: 200 milions d’euros més entre gener i maig d’enguany, el que suposa un 90% més que el mateix període de 2021, segons la consultora immobiliària Laborde Marcet.
El sector s’encamina cap a una plena recuperació després del sotrac de la pandèmia, durant el que els hotels barcelonins van arribar a demanar un rescat públic davant la incertesa de la situació. Diferents allotjaments van canviar de mans i d’altres no han tornat a obrir. No obstant, després del parèntesi d’inestabilitat, la inversió en el sector ha fet un creixement vertical els 5 primers mesos de 2022. Una pujada que no es veia des de l’any 2017, reconeix la consultora en un comunicat.
La firma aprofita les dades per carregar novament contra el veto hoteler impulsat pel govern d’Ada Colau per vetar nous allotjaments al centre de Barcelona i autoritzar obertures només en zones de menor interès turístic. El Tribunal Constitucional va tombar la normativa, coneguda com a PEUAT, però la moratòria que impedeix les obertures continua en peu. Això hauria incrementat el valor de mercat dels hotels que ja hi ha al centre, la zona més cotitzada pels inversors. “Com que hi ha molt pocs hotels disponibles a Barcelona, el preu d’aquests s’ha anat encarint amb el temps”, sosté Miquel Laborde, soci fundador de Laborde Marcet.
No obstant, l’empresa admet que la tendència alcista no és exclusiva de Barcelona. En altres indrets on no hi ha cap veto també puja la inversió hotelera. Al conjunt del territori espanyol la inversió se situaria en 995 milions d’euros, indica, el triple que l’any anterior. L’ocupació hotelera aquest l’estiu es preveu molt alta, coincidint amb el final de les restriccions de mobilitat i l’extensió de la vacunació. “Aquest augment d’inversió és, alhora, proporcional a l’augment del turisme al nostre país: Com més turistes, més alta serà l’ocupació”, argumenta Laborde. “D’aquesta manera es va recuperant, de mica en mica, el ritme d’abans de la pandèmia”, afegeix.
Així, la consultora està convençuda que la recuperació del sector hoteler “podria ser encara millor a Barcelona” si no hi hagués el PEUAT en vigor, perquè s’obririen més establiments o s’hi destinarien més diners. Així, titlla de “molt greu” que la norma municipal “llastri” el creixement de l’activitat turística. “Com més baix sigui nombre d’hotels –detalla Miquel Laborde– més alt serà el preu de compra i més alt serà el preu que assumeix l’usuari”. “L’únic que permet el govern és obrir nous hotels a zones secundàries que no interessen a cap operador del sector”, sosté. Segons ell, “grans cadenes hoteleres han abandonat la ciutat comtal i destinat la seva inversió a altres ciutats espanyoles”.
Malestar pel turisme
La valoració de la consultora xoca frontalment amb el posicionament municipal i amb les queixes veïnals. Les aglomeracions turístiques aquesta Setmana Santa van generar tensió a Ciutat Vella, on per exemple va quedar desbordada de visitants la tranquil·la plaça de Sant Felip Neri al barri Gòtic. El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa (Bcomú), va queixar-se’n públicament: “L’empresariat del turisme està satisfet, però aquesta situació no aporta res de positiu ni per les veïnes ni per l’activitat econòmica de proximitat”, denunciava.
El soci menor del govern, el PSC, discrepa d’aquest posicionament contrari al turisme. No obstant, les solucions que planteja tampoc estan en la línia del diagnòstic que fa la consultora. El regidor de Turisme, Xavier Marcé, va deixar clar que no estava a favor d’un decreixement turístic perquè voldria dir “tancar hotels”, però sí que veuria amb bons ulls és una elitització dels allotjaments: “El que s’ha de fer és millorar la qualitat [dels hotels] i a ser possible que Barcelona encareixi la seva oferta hotelera, i ho dic en majúscules”. Així creu que s’aconseguiria prioritzar “una franja turística més selectiva”, és a dir, visitants de més poder adquisitiu.
